Terrassa

Estudiants de l’Eseiaat llancen el coet supersònic suborbital més potent de Catalunya

L’associació d’estudiants Cosmic Research, de l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (Eseiaat) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), ha fet història: ha construït i llançat amb èxit el coet supersònic suborbital més potent construït fins ara a Catalunya i el més potent d’Espanya construït per universitaris.

El llançament es va fer aquest dimarts 30 de novembre des de les instal·lacions del Centro de Experimentación del Arenosillo (CDEA), de l’Instituto Nacional de Técnica Aeroespacial (INTA), a l’Arenosillo, Huelva. El coet, batejat amb el nom de Bondar en homenatge a la primera astronauta canadenca, ha arribat a uns 8 km d’altitud (uns 7.800 metres), a una velocitat de 1.700 km/h.

Després d’anys de treball, el 23 de novembre, els 16 estudiants de Cosmic Research sortien de Terrassa, amb la seva furgoneta carregada amb el coet Bondar i la plataforma de llançament, en direcció a l’Arenosillo, a Huelva, fins arribar al camp de llançament de l’Instituto Nacional deTécnica Aeroespacial (INTA) del Ministeri de Defensa, instal·lacions del Centro de Experimentación del Arenosillo (CDEA). Els estudiants de l’Eseiaat disposaven, aquesta setmana del 29 de novembre al 3 de desembre, de finestres de llançament autoritzades pel Ministeri de Defensa.

En arribar a l’Arenosillo els deures ja estaven fets. Només quedava acoblar el coet, introduir el motor i ancorar a terra la plataforma de llançament, construïda pels mateixos estudiants, que pesa 248 kg i compta amb una torre de 6,2 metres de llargada, capaç de sustentar 50 kg de pes força i d’inclinar-se a 75, 80, 85 i 90 graus.

L’INTA havia atorgat als estudiants de Cosmic Research un dels cinc dies d’aquesta setmana per al llançament. Els estudiants de l’Eseiaat  havien triat com a dia del llançament el 30 de novembre, tenint en compte les condicions atmosfèriques, en una tarda assolellada i sense vent. El compte enrere va començar a les 13 h. Cinc hores més tard, el coet Bondar va arribar a la seva altitud màxima, a uns 7.800 metres, a una velocitat de 1.700 km/h. És com si un vehicle completés la distància que hi ha entre Terrassa i Sabadell en 30 segons. En arribar a la seva alçada màxima, l’ogiva del coet es va separar i va caure al mar sustentada amb un paracaigudes, completant la missió.

Els 16 estudiants de Cosmic Research són Daniel Cantos, Marc Martí, Víctor Ubieto, Xavier López, Marc Bermejo, Marc Bono, Javier Hidalgo, Adam El Ghaib, Oscar Ortega, Arnau Pena, Marc Casanovas, Néstor Fuertes i Alba Badia, tots ells de l’Eseiaat, juntament amb Ander Hospital, Iñigo Bouzas i Laura Burgos, de la Universitat del País Basc.

El més potent de Catalunya

Bondar és un coet d’alumini, amb una longitud de 2,61 metres, un diàmetre de 131 mm i un pes de 33 kg. El coet és modular i està format pel mòdul motor, el mòdul recuperació i el mòdul aviònica. El mòdul motor conté propalent compost per perclorat d’amoni, alumini i un aglutinant. Es tracta d’una fórmula similar a la que empraven els coets secundaris de la Space Shuttle de la NASA. El motor crema només durant sis segons, suficient com per impulsar el coet fins a 2,4 km d’altitud; després segueix ascendint per la pròpia inèrcia fins a uns 7.800 m. Les quatre aletes d’aquest mòdul són fonamentals per estabilitzar la trajectòria de Bondar.

El segon mòdul és el que s’ha ubicat al centre del coet, anomenat de recuperació. Per a la seva caiguda al mar, conté un paracaigudes principal, un paracaigudes pilot i un lum d’albirament. El tercer mòdul és el més complex, anomenat d’aviònica, format per l’ogiva i un espai on viatja tota l’electrònica, com ara amplificadors de senyals, dues antenes, bateries i detonadors de separació. La seva funció és doble: enviar dades GPS al centre de control i activar els detonadors. La zona de l’ogiva s’ha deixat lliure per instal·lar en futurs llançament experiments de pagament.

En els darrers cinc anys, els estudiants de Cosmic Research han llançat 36 coets i han col·laborat amb l’Oficina Europea de Recursos para la Educación Espacial en España (ESERO) de l’Agència Espacial Europea als concursos nacionals i autonòmics de CanSat. A partir d’ara, seran recordats com l’equip d’universitaris que ha construït i llançat el coet més potent de Catalunya i el coet construït per estudiants més potent d’Espanya.

Bondar, una missió amb accent femení

Cosmic Research ha batejat tots els seus projectes que han precedit al Bondar amb noms de dones astronautes, com ara el projecte Mukai, en honor a l’astronauta japonesa Chiaki Mukai (Premi Príncep d’Astúries de Cooperació Internacional), i Resnik, en homenatge a Judith Resnik, la segona astronauta de la història als Estats Units, que va morir en l’accident del transbordador espacial Challenger l’any 1986.

De fet, qui coordina i lidera aquest equip d’estudiants és una dona. Es tracta d’Alba Badia, sabadellenca de 20 anys estudiant de quart curs del grau en Enginyeria en Tecnologies Industrials. Alba Badia ha agafat les regnes del projecte aquest curs, prenent el relleu de l’anterior coordinador, Víctor Ubieto, graduat el curs passat.

Suport d’institucions

Per  desenvolupar aquesta missió, Cosmic Research ha comptat amb dos  col·laboradors principals: d’una banda, l’Instituto Nacional de Técnica  Aeroespacial (INTA), que ha fet de mentor durant tot el procés i ha cedit les instal·lacions de llançament. D’altra banda, tres estudiants  del grup BiSKY Team, de la Universitat del País Basc, que han ajudat en  el desenvolupament de l’electrònica del coet.

A més, el projecte  s’ha desenvolupat amb el suport de diverses empreses i entitats, que han patrocinat l’associació: l’ESEIAAT, el Departament de la  Vicepresidència i de Polítiques Digitals i Territori de la Generalitat de Catalunya, HP, Siemens, ASPY, i2cat, Aeroports de Catalunya,  l’Ajuntament de Terrassa, Grupo ays, FabLab Terrassa, EPIDOR, Altair,  Nefab, Sinerges item, team gantt, LERMA, el Consell de l’Estudiantat de  la UPC, el Centre Avançat de Tecnologies Mecàniques (Cat Mech) de la Universitat i el CIM UPC.

To Top