Un coet de la UPC per fer història
Terrassa
Estudiants de l'Eseiaat es preparen per batre un rècord amb la missió aeroespacial Bondar
- Una festa al bosc amb denúncia
ARA A PORTADA
-
Terrassa Julieta Rueff, impulsora de la granada pacífica: "Em quedava congelada quan em trobava cara a cara amb el noi que m'assetjava" Laura Massallé
-
-
Terrassa Cartells electorals a Terrassa: així s’han repartit els carrers per a la campanya del 29-N Pilar Màrquez
-
-
Terrassa Prop de 1.000 nous enginyers es graduen de l'Escola Superior d'Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa Blanca Escriche
Publicat el
12 d’octubre de 2021 a
les 07:00
Actualitzat el
12 d’octubre de 2021 a les
09:14
Res sembla impossible quan es tracta d’aplicar l’enginy i el talent al campus de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). L’associació d’estudiants Cosmic Research de l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audovisual (Eseiaat), dedicada a projectes en l’àmbit aeroespacial, ha reprès el seu projecte Bondar. Es tracta el disseny, construcció i llançament d’un coet a l’estratosfera a més de 9 km d’altitud. Aquest coet pretén ser el més potent de la història de Catalunya per les seves característiques i pel que fa a en el món universitari.
Alba Badia, coordinadora de Cosmic Research, ha explicat els detalls del Bondar. “És un coet suborbital de sondeig, de monoetapa, amb combustible sòlid i passivament estabilitzat per aletes. Té 2.6 m de longitud, 131 mm de diàmetre, 33 kg de pes i un apogeu estimat de 9 km”. Els estudiants qualifiquen aquest coet de “supersònic” i amb el mateix volen “batre el rècord d’altitud a l’Estat espanyol”.
Col·laboradors
Aquest projecte tan ambiciós compta amb dos col·laboradors principals. Un d’ells és l’Instituto Nacional de Técnica Aeroespacial, l’INTA, que actua com a mentors i que facilitarà el lloc de llançament del coet Bondar que es farà al Centro de Experimentació El Arenosillo a Magazón, a la província de Huelva.
L’INTA té un gran prestigi. Depèn del Ministeri de Defensa i com a organisme públic realitza activitats d’investigació científica i de desenvolupament de sistemes i prototips en els àmbits de l’aeronàutica, l’espai, la hidrodinàmica, la seguretat i la defensa. A més, presta serveis tecnològics a empreses, universitats i institucions.
El segon soci principal és Bisky Team. És una associació d’estudiants que desenvolupa coets i que està vinculat a la Universitat del País Basc. D’aquest grup hi ha dos estudiants que s’han implicat amb els seus companys de l’Eseiaat i que participaran en la part de l’aviònica del coet.
Badia destaca que estan molt contents del suport de l’INTA. “Aquest projecte del Bondar és molt complex i requeria tenir una entitat molt professional per assessorar-nos en tots els passos”. Aquesta “complexitat” fa referència al fet que el grup a més del coet, s’encarrega de dissenyar i construir totes les instal·lacions i sistemes necessaris per al llançament.
Així, ha dibuixat la plataforma de llançament amb una estructura formada principalment per un raïl de 8 m de longitud, que permet controlar la trajectòria del coet des de la plataforma. També ha dissenyat un simulador de vol, el qual ha de possibilitar predir la trajectòria de la petita nau, tant en condicions normals com adverses. I tot això ho completa amb el disseny d’una estació de terra amb tot el sistema necessari per rebre dades a través dels xips connectats al coet.
El grup d’estudiants ja ha baixat al camp de proves de Magazón per fer els primers assajos. Va ser el març passat. Durant més de 30 hores, l’equip va executar un total de quatre assajos, incloent-hi la validació de l’aviònica tant del sistema aeri com del terrestre. També va comprovar la comptabilitat de la plataforma de llançament amb el terreny i la vinculació de la telemetria de les instal·lacions. I per acabar va efectuar un simulacre de les operacions. Tot amb bona nota.
Homenatge a les dones astronautes
El nou coet de Cosmic Research rendeix tribut al nom de Roberta Bondar, la primera dona astronauta i primera neuròloga canadenca a l’espai i que va participar en la missió Discovey l’any 1992. Tots els projectes aeroespacials de l’associació d’estudiants del campus de la UPC fan homenatge a dones de l’espai. El projecte anterior va portar el nom de Judith Arlene Resnik, que va ser una enginyera i astronauta estatunidenca de la NASA. L’anterior va ser batejat amb el nom de Sharon Christa Corrigan McAuliffe, que fou una professora estatunidenca de Concord (Nou Hampshire). Ambdues van morir a l’accident del transbordador espacial Challenger durant el llançament de la missió STS-51-L, elmes de gener de 1986
Escull Diari de Terrassa com la teva font preferida de Google
Notícies recomenades
-
Terrassa
L'equip de robòtica de Terrassa Sweet Bubbles es proclama campió de l'Aiglon Robot Rumble 2026 a Suïssa
-
Terrassa
El sociòleg terrassenc Salvador Cardús rep el premi dels Amics de la UAB
-
Terrassa
Terrassa demana una subvenció d’1,9 milions a la Generalitat per les pluges torrencials d’octubre
-
Terrassa
Detingut un menor acusat d'agredir sexualment i robar dues noies prop de l'estació del Nord
-
Terrassa
Atrapats a la C-58: un accident múltiple col·lapsa l'entrada a Terrassa
-
Terrassa
Un castell de 10 que fa 9 mesos que puja: “Tots ens els sentim nostre, té molt bona pinta”