Publicitat
Javed comerciant que va repelir un atracament a cops de pal de criquet Alberto Tallón (2)
Terrassa

“No vaig tenir por de l’atracador”

Entrevista al botiguer que va foragitar a cops un atracador

Javed amb el bat de criquet utilitzat per defensar-se / ALBERTO TALLÓN

En el vídeo difós pels mossos podria semblar que l’espècie de bat de criquet amb el qual Javed Iqbal va bastonejar l’atracador que va assaltar el seu supermercat era d’un material tou, com de plàstic, sobretot pel seu color groc i per l’aparent facilitat amb la qual el comerciant el baixava i el pujava per, zas, zas, zas, espantar al malfactor. Res més lluny de la realitat. El pal és un pal, un bat de criquet de veritat, de fusta massissa. I amb aquest bat es va defensar el Javed el 2 de gener. Amb aquest bat va impedir que el delinqüent li punxés amb la navalla. A cops de bat el va foragitar. “No, no vaig tenir por”, diu el Javed.

Diari de Terrassa ha entrevistat el comerciant, amo d’un supermercat situat a Sant Pere Nord, un ciutadà espanyol d’origen pakistanès de 59 anys, pare de tres fills. D’un dels seus nanos és el bat que guardava el 2 de gener en el taulell. “El fill l’usa per jugar al criquet en una plaça. A vegades he jugat amb ell”, explica el Javed, que va arribar a Espanya fa 22 anys i des del 2011, després del seu pas per Barcelona, és ciutadà terrassenc. Fa set anys que va obrir la seva botiga de barri a Sant Pere Nord.

Diumenge 2 de gener del 2022. Javed està a punt de sofrir un robatori amb violència i intimidació, l’últim d’una sèrie d’atracaments atribuïda a un mateix individu, un home de 38 anys a qui s’acusa d’aquest robatori i d’altres sis perpetrats a Terrassa entre l’agost del 2021 i aquest mes de gener. Tots els assalts estan tallats amb el mateix patró, que només s’altera segons el grau de violència emprada. El lladre, amb caputxa i mascareta, entra en l’establiment (supermercat, gairebé sempre) armat d’una navalla en horari obert al públic, esgrimeix l’arma blanca, incrementa per moments la seva exaltació, apunta amb la navalla i en algun cas arriba a subjectar del coll a la víctima mentre li acosta l’esmolada fulla. L’objectiu, per descomptat: els diners de la caixa registradora.

El passat 2 de gener, a les 12 del migdia, Javed estava, com gairebé sempre, al capdavant del seu negoci, després del taulell. L’assalt va durar a penes 40 segons. Un home que sembla fort entra, caçadora fosca, caputxa sobre el cap. “Em va cridar que allò era un atracament, que obrís la caixa”, recorda el Javed. El comerciant aguanta l’envit amb inusual calma, els nervis temperats, la paraula ferma. Se li veu resolt, segur. “Val”, contesta. “Obre”, constreny l’altre, i el Javed replica amb aplom: “Espera, tens pressa?”.

Com en altres establiments, una mampara de plàstic separa el taulell de la resta de la botiga com a mesura de protecció sanitària. El delinqüent gairebé s’emporta per davant la mampara, fica mig cos en el taulell. El calaix de la màquina registradora està tancat, amb la clau posada, i el Javed toca la clau, però sense obrir el calaix, i aprofita per fer un pas i pujar una petita tarima de l’habitacle. Aquí està el bat groc. L’assaltant, sense deixar anar la navalla, gira la caixa registradora per obrir el calaix, l’obre, agafa bitllets a la bona de Déu, són bitllets de 20 euros, ha mogut el taulell també, recolzant-se amb força en ell.

Cops

I li plouen a sobre els cops. El Javed alça el bat una vegada i una altra, com si cavés la terra, per sobre del cap i a baix, i l’atracador sembla embogir. “No deia res, però intentava punxar-me”, relata el comerciant. En el vídeo es veu a la perfecció, però no se sent res, perquè allò era tensió alta però muda, el tipus aquell deixant anar cops de navalla a l’aire però buscant el cos del contrari mentre el botiguer es tirava cap endarrere, sense perdre corda en el seu enfilall de cops.

Van ser 40 segons d’atracament. El delinqüent sembla dubtar, però opta per fugir a tot córrer, cames ajudeu-me. I què va fer Javed? Anar darrere d’ell. “Però se’m va perdre. Ja no el vaig trobar”. Es va perdre pel carrer de l’Historiador Cardús, sembla. El comerciant no va dubtar, ni abans ni després, ni en agarrar el bat ni a l’hora de perseguir el malfactor, que es va endur una mica més de 200 euros de botí. I uns quants blaus al cos, segur.

“No vaig reaccionar així pels diners, perquè tinc una assegurança”, deixa clar el comerciant. Per què, llavors? Javed mira de fit a fit mentre intenta trobar les paraules exactes: “Vaig pensar, com entraràs aquí a robar, així com així?”. És a dir, allò va ser una reacció digna contra qualsevol indici d’impunitat: “Ho vaig fer perquè l’atracador pensés: ‘mira, hi ha algú que s’enfronta al que estic fent’”. I no es penedeix del que va fer. Ni li van tremolar les cames. “De veritat, no vaig sentir por de l’atracador en cap moment”.

Javed comerciant que va repelir un atracament a cops de pal de criquet Alberto Tallón (1)

Javed, comerciant que va repelir un atracament a cops de pal de criquet / ALBERTO TALLÓN

Investigació

La víctima va trucar el seu fill, i el seu fill als Mossos d’Esquadra, que van recollir empremtes i van analitzar els vídeos de les càmeres de seguretat. Aquell ja era el setè atracament comès a Terrassa suposadament pel mateix individu, un ciutadà espanyol de 38 anys, adobat en l’àmbit delictiu, amb uns quants antecedents. Per les descripcions dels testimonis i les imatges de les càmeres de seguretat, tots els robatoris semblaven obra d’un mateix delinqüent. Els mossos ja el buscaven quan, diumenge passat, uns agents el van veure caminant per la carretera de Matadepera, en el tram de Sant Pere. El van detenir com a presumpte autor de set delictes de robatori amb violència i intimidació. Portava la navalla i vestia els pantalons i les sabatilles amb els que se li veia en vídeos de seguretat dels establiments assaltats.

Aquest dimarts va passar a disposició judicial. El detingut va sortir del Palau de Justícia en situació de llibertat amb càrrecs. El Javed fa una ganyota com de resignació. Vol reforçar les mesures de seguretat i es toca les zones del cos on l’atracador el va voler punxar mentre rebia la pluja de cops amb un bat de criquet.

Publicitat
“No vaig tenir por de l’atracador”
To Top