Cultura itinerant, transgressora, lliure i arriscada
Res no és casual. Terrassa, la primera ciutat que va organitzar Rialles i també la primera que va disposar d’una seu territorial d’Òmnium Cultural, acull fins avui la primera edició del Límbic, un festival itinerant de creació contemporània en català

- Cultura itinerant, transgressora, lliure i arriscada
ARA A PORTADA

- Jordi Guillem
- Redactor a Diari de Terrassa
Publicat el 27 de maig de 2022 a les 21:23
Actualitzat el 28 de maig de 2022 a les 12:58
Com si es tractés d’una mena d’assaig de la Festa Major, el centre de Terrassa es va engalanar ahir per rebre la primera edició del Límbic, un festival itinerant de creació contemporània en català. Tant ahir com avui, la ciutat bat al son de la música, el teatre, la poesia, els espectacles d’humor, les “performances”, el circ i la dansa. L’actriu terrassenca Andrea Ros va ser l’encarregada de fer el pregó d’aquest primer Límbic.
La Plaça Vella va acollir un acte inaugural que va ser el tret de sortida de les diferents activitats i va comptar amb la presència de l’alcalde, Jordi Ballart, i del president d’Òmnium Cultural, Xavier Antich.
“Ens esperen dos dies d’un còctel apassionant de cultura. Res no és casual. L’any 1970, el primer bibliobús d’Òmnium que distribuïa música i llibres en català va sortir de Terrassa i va acabar fent 60.000 quilòmetres. També Rialles va néixer a Terrassa. I en aquesta ciutat es va crear la nostra primera secció territorial”, va assenyalar Antich.
Igual que ell, l’alcalde, Jordi Ballart, va destacar la importància de preservar la llengua catalana. “Terrassa és una sola ciutat i en bona part és gràcies a la llengua. El Límbic encaixa perfectament amb l’esperit d’una ciutat metropolitana, diversa i plural com la nostra”, va comentar.
En el seu pregó, Andrea Ros va remarcar els seus orígens. “El meu avi va néixer en un poblet d’Albacete i la meva àvia en un altre de Jaén. Ella no volia que les seves filles acabessin servint els ‘señoritos’ del lloc i van arribar a Terrassa. Jo, als 17 anys vaig fugir de la ciutat. Però quan quelcom va malament hi torno i hi trobo el meu refugi. Perquè Terrassa és el refugi del nostre llinatge”.
Ros va reivindicar el seu dret a patir “una crisi dels 30 que la gent més gran tendeix a ridiculitzar” i va reconèixer la seva “terrible por a la mort”. I va afegir: “Ens retreuen que no hem viscut cap guerra. Però cada generació té la seva pròpia guerra. La nostra és potser menys sanguinolenta. Ha consistit a aixecar la veu. A dir prou. Som una generació de vidre. No perquè ens puguem trencar, sinó perquè s’hi veu a través nostre”.
https://www.diarideterrassa.com/fotografia/2022/05/27/fotos-festival-limbic-a-terrassa/
Notícies recomenades
-
Terrassa Comencen els talls de trànsit al carrer d'Arquimedes
-
Terrassa FOTOS | El concurs de l'estiu: Tòquio, els Picos de Europa i Tànger
-
Terrassa La més gran de les beceroles
-
Terrassa CARRERS DE TERRASSA | De la nissaga del que va crear l’Aurora
-
Terrassa “A l’estiu, la ciutat no queda del tot buida”
-
Terrassa FOTOS | El concurs de l'estiu: La Ràpita, Seül i la República Dominicana