Els Estats Units van capturar el passat dissabte al president de Veneçuela i líder del moviment chavista, Nicolás Maduro, en una polèmica operació militar efectuada en territori veneçolà. Això ha fet trontollar el règim del país de l'Amèrica del Sud i obre la porta a un canvi substancial en el futur d'aquesta nació. Tot plegat afecta a la població que hi viu allà, però també a les comunitats de veneçolans i veneçolanes que estan disperses pel món, inclosa la de Terrassa, que veuen amb cert neguit però amb esperança el seu futur.
L'Associació de Veneçolans a Terrassa (ASOVENTE) ha emès un comiunicat al qual ha tingut accés el Diari de Terrassa en el qual expliquen que tenien des de fa anys l'expectativa "d'un procés ordenat, democràtic i transparent" que idealment comportés "unes eleccions lliures i sense irregularitats", però "la realitat ha seguit un curs diferent al que molts haguessin volgut". En qualsevol cas, destaquen des de l'ASOVENTE, "una transició era necessària i desitjada".
La fi del chavisme sembla imminent, però el dia de després del règim continua essent incert. Els veneçolans de Terrassa sostenen que "no existeix un camí de reconstrucció sostenible per a Veneçuela que no situi la cohesió social com un actiu polític central i un projecte conscient de nació" i remarquen que la cohesió social no és una conseqüència del canvi polític, sinó "una condició prèvia per a que el canvi sigui viable i durador".A més, adverteixen que els discursos reduccionistes que només se centren en un aspecte, com l'econòmic o el polític, "no aborden de manera explicita la profunda fragmentació social acumulada els darrers anys".
Això implica que s'han de tenir en compte els dos bàndols que avui dia conviuen a Veneçuela: per una banda, la població afí al projecte socialista del chavisme, i per l'altra, els "sectors majoritaris de la societat que expressen un legítim anhel de canvi profund i de reconstrucció institucional". Per aquest motiu, l'Associació de Veneçolans a Terrassa alerta que "els processos basats en l'exclusió, la revenja o l'aniquilació simbòlica de qualsevol de les parts tendeixen històricament al fracàs", i ho exemplifiquen amb el cas d'Irak després de la invasió estatunidenca del 2003 i amb l'Alemanya dividida després de la Segona Guerra Mundial.
Per últim, l'ASOVENTE fa una crida "serena i urgent" a tots els actors implicats, que inclouen polítics, entitats socials i la diàspora veneçolana, "a posar en valor la cohesió social com a eix transversal de qualsevol projecte de futur, promovent la despolarització del llenguatge públic, el reconeixement del dany col·lectiu i la construcció de marcs de transició inclusius" i recorden que "el país es reconstrueix restaurant un futur compartit".
Una imposició a Veneçuela i al món
Però, per què el president dels Estats Units, Donald Trump, ha decidit iniciar aquesta operació militar contra Veneçuela? Segons la versió oficial, Maduro és, suposadament, el cap del càrtel de droga de Los Soles i els Estats Units han volgut acabar amb aquesta branca del narcotràfic. Tot i això, el periodista terrassenc i cap de la secció d'internacional de TV3, Joan Carles Peris, pensa que el motiu és un altre: "El que busca Trump sobretot és tornar a controlar el petroli veneçolà", ha assegurat, ja que al país de l'Amèrica del Sud és on hi ha les reserves més grans conegudes d'aquest recurs estratègic, i ha apuntat que "la lluita contra el narcotràfic és només un pretext" amb el què Trump es vol legitimar.
En aquest sentit, Peris ha destacat que la figura de Maduro "és la que aguanta el règim" chavista i que, en apresar-lo, els Estats Units "desestabilitzen el país i tenen les mans més lliures per imposar els seus criteris". "[Trump] Ja ha avisat a Delcy Rodríguez, l'actual presidenta en funcions de Veneçuela, que no li passarà res en cas que fagi allò que els Estats Units li manen", ha comentat l'expert. Aquest moviment geopolític, però, és només el principi de totes les accions que l'administració Trump té en ment en el panorama internacional. "Veneçuela és la primera demostració de l'escenari de control que vol imposar Trump a tot el continent d'Amèrica. Ell creu que als Estats Units li correspon liderar tota aquesta àrea del món, i per aquest motiu continua especulant amb la idea de conquerir o fer-se amb el control de Groenlàndia, continua dient que el Canadà hauria de ser un estat més dels Estats Units i amenaça a qualsevol país llatinoamericà que no s'ajusti a les seves peticions", ha explicat Joan Carles Peris i pronostica unes relacions internacionals basades en les imposicions que fagin les potències regionals, com ho són els mateixos Estats Units a Amèrica, Rússia a Europa de l'est o la Xina a l'orient.
Pel que fa a la diaspora de veneçolans que hi ha a gran part del món hispanoparlant, el periodista remarca que aquesta és molt diversa i, per tant, tenen contextos diferents. "Hi ha vuit milions de veneçolans que han sortit del país en les darreres dècades i són molt diferents. Per exemple, a molts països de l'Amèrica llatina hi ha els veneçolans més pobres, els que només podien marxar per terra, i són molt mal vistos, precisament, perquè són pobres. En canvi, bona part dels immigrants veneçolants que tenim aquí són més aviat de classes mitjanes i mitjanes-altes", ha precissat. Tot i les diferències, els motius d'aquesta migració han estat principalment la mala situació econòmica de Veneçuela, "accentuada pel boicot i les sancions a les quals ha estat subjecte el país", i per la persecució a la dissidència del règim chavista.
Dit això, tot i que és possible que hi hagi un canvi en el rumb del país d'Amèrica del Sud, Peris ha afirmat que "encara és massa aviat per saber com afectarà la situació actual a la diàspora i si podran tornar". "En aquest moment no sabem en què desembocarà aquest escenari, però dubto molt que hi hagi gaire persones que es precipitin a tornar perquè en aquests moments no hi ha la certesa que la situació al país hagi de millorar, si més no, a curt termini, ni a nivell econòmic ni a nivell polític i de llibertats", ha matisat.
Suport i desig de pau
L'alcalde de la ciutat, Jordi Ballart, ha volgut transmetre per xarxes socials el seu suport a la població d'origen veneçolà de Terrassa. "Desitjo que la situació actual provoqui el mínim patiment possible al poble i que es garanteixi la protecció efectiva de la població", ha transmès, i ha afegit que confia en que la situació es resolgui "pel camí de la pau" i respectant la voluntat dels i les veneçolanes "pensant sempre en un futur pròsper per a Veneçuela".
