Publicitat
Terrassa

El Parc Natural de Sant Llorenç, en alerta

El Parc Natural de Sant Llorenç afronta l’amenaça del foc amb tota la xarxa de camins accessible, un punt hídric cada 5 quilòmetres i un dispositiu de prevenció amb centenars de professionals. Tots pendents del foc, en un parc amb una extraordinària superfície de bosc

En activar-se el pla Alfa, la Diputació va restringir la nit de divendres els accesos al parc / alberto tallón

El Parc Natural de Sant Llorenç treballa intensament per evitar que el foc del Bages es faci fort en els boscos vallesans. Des de diumenge a migdia, quan l’incendi del Pont de Vilomara i Rocafort va arribar al parc natural, el dispositiu antiincendis vallesà col·labora activament en la lluita contra el foc.

Les ADF estan donant suport als bombers sobre el terreny, la direcció del parc natural informa de manera permanent al punt de coordinació del foc sobre la xarxa de camins per accedir al parc i sobre els punts d’abastiment d’aigua. Una tasca, la de donar resposta al moment a les necessitats dels bombers, en la que també participen els agents rurals i les unitats de Medi Ambient dels Mossos d’Esquadra.

El Parc Natural de Sant Llorenç de Munt i l’Obac s’ha preparat per a un estiu de màxima alerta. Es troba dins del perímetre de protecció prioritària definit dins l’INFOCAT com a sector de risc, i disposa d’un pla bàsic de prevenció d’incendis forestals que determina la infraestructura mínima necessària en matèria de prevenció i extinció.

En aquest moment, amb el parc amenaçat pel foc i en Pla Alfa 3 per onada de calor, el dispositiu de prevenció d’incendis es posa a prova en el pitjor dels escenaris, el d’un gran incendi forestal (GIF).

Una de les tasques clau en matèria de prevenció és l’arranjament de camins. Entre 2020 i 2021 s’han arranjat 42,46 quilòmetres de xarxa viària bàsica del parc i zones d’aparcament, amb una inversió de 62 mil euros.

Des de la direcció del parc, Àngel Miño explica que “després de les inversions dels darrers dos anys, la xarxa de camins està operativa i actualitzada”. D’aquesta manera, en cas d’incendi està garantit l’accés dels bombers als punts estratègics del parc. A banda, a tota la xarxa de camins es preveu una secció de servei, és a dir, el manteniment d’un metre a banda i banda dels camins per evitar que la vegetació impedeixi el pas dels vehicles d’extinció.

Al Parc Natural hi ha un punt d’abastiment d’aigua (hidrants) a una distància màxima de 5 quilòmetres, per evitar excessius desplaçaments. Són basses accessibles per als camions cisterna i només per a alguns helicòpters, donades les complexes condicions d’aproximació a zones boscoses.

La cobertura visual de tot el parc és un factor clau en moments d’alt risc d’incendi i encara més aquests dies, quan el foc avança des de Sant Vicenç de Castellet.

El Parc Natural de Sant Llorenç disposa de dos punts de guaita a la Mola i a l’Obac. S’havia explorat un tercer al Montcau, però criteris de risc laboral van fer que es desestimés. “Els dos punts de la Mola i de l’Obac donen una cobertura pràcticament total de la superfície del parc”, comenta Miño.

Als guaites se sumen nou parelles d’informadors que circulen en vehicle tot terreny pel parc natural, i els ADF que actuen en l’àmbit del parc (Matadepera, Castellar, Mura, Sant Llorenç Savall, Talamanca, Sant Vicenç, Pont de Vilomara i Navarcles). També els agents rurals i els guardes forestals. Amb el dispositiu de la direcció del Parc Natural, sumen centenars de persones pendents de preservar del foc la zona protegida.

La Diputació, propietària del 34% del parc natural, i la Generalitat, amb un 6%, gestionen menys de la meitat de la superfície protegida. El 60% restant està en mans de propietaris privats i només una petita part gestiona els boscos amb criteris de prevenció. En aquest moment, en l’àmbit del parc només gestionen els seus boscos les associacions de propietaris de Sant Llorenç Savall, en l’àmbit afectat per l’incendi de 2003, a Castellar i a Talamanca. La gestió dels boscos no és rendible i el resultat és una massa important de boscos carregats de sotabosc i vulnerables al foc.

Zona de vinyes

Les més de 380 hectàrees de bosc que havien cremat a última hora d’ahir al Parc Natural de Sant Llorenç “corresponen a una zona de carenes i valls”, expliquen des de la direcció del parc. La zona ja va cremar l’any 1984 i, fruit d’aquella devastació, “avui era un entorn de pineda secundària en fase de creixement. Les ventades de 2016 van malmetre el bosc, que no s’havia netejat”, una circumstància que, amb les altes temperatures, ha afavorit l’avanç meteòric del foc (diumenge es van registrar velocitats de 3 quilòmetres, hora).
L’any 1984, un incendi a la mateixa zona del Bages afectada ara pel foc va permetre descobrir que havia estat una zona de vinyes. En diversos llocs de les valls del Montcau, repartits pel vessant nord-oest del Parc Natural, es van localitzar les antigues tines de vi.

La desaparició de les zones de conreu han disparat la massa boscosa, també al parc natural, amb formacions forestals noves (pinedes) molt més ignífugues que les originàries (alzines). Actualment, el Parc Natural de Sant Llorenç té una superfície boscosa molt superior a la de fa cinc dècades.

El butlletí matinal del diari, Bon Dia Terrassa
Cada matí al teu correu. Gratis.

Llegeix la nostra política de privacitat per a més informació.

Publicitat
El Parc Natural de Sant Llorenç, en alerta
To Top