Publicitat
Terrassa

Apareix un altre mural publicitari històric a Terrassa

Anunci de La Casera a la Carretera de Rellinars Nebridi Aróztegui (1)

L’anunci està ubicat a la carretera de Rellinars, a Sant Pere

El mural està al costat del carrer del Pla de l'Ametllera / NEBRIDI ARÓZTEGUI

La capa d’arrebossat que tapava el missatge es va desprenent a poc a poc i deixa al descobert un anunci publicitari (un altre). “Gaseosa insuperable. La Casera.. ¡Es única!”, resa el mural, situat la carretera de Rellinars, a Sant Pere. “Aquí també tenim el nostre Netol”, diu un veí, en al·lusió al mural descobert l’abril passat després de la retirada d’una tanca publicitària al cèntric carrer de la Font Vella. Aquest anunci, el de Netol, serà restaurat in situ en virtut d’un acord entre el propietari de la façana i el MNACTEC. És restaurable, a preservar, l’anunci aparegut a Sant Pere, de factura més modesta, segurament realitzat fa uns 55 anys?

Un ancià descansa assegut en el banc d’aquesta placeta. Darrere té el mural de La Casera. “No sé quant de temps porta aquí, però jo el tinc vist des de fa anys”, comenta, assenyalant la paret amb el bastó. Altres veïns guarden el mateix record difús, producte de la inèrcia de la rutina, sense poder concretar quan es va pintar l’anunci. “Jo diria que en els anys 1960”, indica Guillem Jiménez, veterà perruquer de la zona. Les edificacions interiors de la finca segueixen en peus, encara que ara ja no hi viu ningú. La propietària és una dona d’edat avançada amb residència fora de Terrassa.

Elements

L’eslògan plasmat en la façana és va utilitzar des de mitjan anys seixanta del segle passat, com recorda Pau Medrano-Bigas, dissenyador gràfic i professor de disseny gràfic a la Universitat de Barcelona i a l’Escola de Disseny i Enginyeria de Barcelona. Aquest lema de la gasosa “insuperable” formava part de l’etiqueta gravada en les ampolles de vidre de la beguda. També es van fer cartells i plaques de llauna cromolitografiada, afegeix el professor. I, com es veu a Sant Pere, es va aplicar a altres elements, com la publicitat mural tan en voga en aquells anys.

Anunci de La Casera a la Carretera de Rellinars Nebridi Aróztegui (10)

L’anunci va ser creat segurament als anys 1960 / NEBRIDI ARÓZTEGUI

L’anunci no té escenes, ni personatges, només la retolació singular del logotip, destaca MedranoBigas. “Però si alguna persona,o alguna institució, decideix restaurar-lo pot esdevenir part del paisatge nostàlgic de la ciutat”, afegeix aquest doctor en disseny gràfic. Quins criteris es poden seguir per establir quines peces és aconsellable restaurar? Les directrius son variables, segons diversos especialistes.

Armand Balsebre, catedràtic del Departament de Publicitat, Relacions Públiques i Comunicació Audiovisual de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), indica que la tendència general convida a la conservació, tot i que una de les pautes primordials per decidir la intervenció és la consideració de l’obra “coma part del patrimoni històric”. Determinades peces són prescindibles, diu, “si no tenen un caràcter icònic”. La catalogació històrica és una raó de pes, la principal, fa constar una historiadora de l’art. La tradició popular i la possible pressió ciutadana poden fer la resta per conservar l’anunci, agrega.

Anunci de La Casera a la Carretera de Rellinars Nebridi Aróztegui (5)

Detall de la façana on es troba l’obra / NEBRIDI ARÓZTEGUI

El terrassenc Domènec Ferran, historiador de l’art, no carrega contra aquestes operacions de conservació, però expressa la necessitat de prioritzar les atencions si es parla de destinar-hi diners públics: “Aquests murals publicitaris poden ser interessants per a la recuperació de la memòria col·lectiva de Terrassa. També, per a la pròpia recuperació d’elements publicitaris, elaborats per un artista encara que fes ús de plantilla. En tot cas no té sentit arrencar-la, sinó restaurar-la en el lloc. Però crec que tenim altres prioritats museístiques i patrimonials”.

Amb documentació acurada, amb el material ben referenciat i amb una bona fotografia augmentada a escala, i col·locada, si s’escau, en el lloc, seria suficient, segons Ferran: “Cal establir preferències i per a mi, aquestes obres són menors. Poden servir per preservar la memòria, ser icones col·lectives amb substitució possible per una reproducció fotogràfica. I si es pot intervenir per allargar-li la vida, d’acord, però no tot és recuperable. Aquests elements em semblen de segona divisió i hi ha peces de primera en les quals no tenim aquest tipus de conservació; per exemple en arts aplicades del Modernisme”.

Usos socials

Per al professor Medrano-Bigas, “sempre és interessant” fer ús del retrovisor per analitzar el passat i conèixer la història econòmica i la industrial, els productes “o els usos socials d’elements efímers, d’una durada que caduca de seguida”. És el cas dels anuncis, la consideració artística dels quals va arribar a posteriori. Els creadors no conferien a les obres vocació de posteritat.

“En el seu moment, molts elements no tenien importància artística. Després els hem reivindicat perquè moltes vegades l’embolcall d’un caramel explica més els tipus humans, les tècniques i la vida quotidiana que els grans noms i els grans fets”, assenyala l’especialista. Cada cop més museus acullen més peces “concebudes per a una vida efímera”. Aquestes peces ens ajuden a entendre i reconstruir el passat des d’un punt de vista més pròxim: “Sempre va bé conservar coses si això no va en detriment d’unes altres, tret que sigui una peça única”. La singularitat pot arribar per la via de la referència urbana “que ajuda a fer memòria”. En un futur els terrassencs es podrien citar “al Netol”. I “a La Casera”?

Foto antiga Cal Minguet

Foto de Cal Minguet realitzada fa més de cent anys

Cal Minguet

Segons veïns del sector, la façana exterior (la sud) en la qual va ser pintat el mural correspon a la que fora la masia de Cal Minguet, un espai actualment emplaçat en la confluència de la carretera de Rellinars amb el carrer del Pla de l’Ametlllera. Com testifiquen fotografies realitzades fa més de cent anys, el mur perimetral del terreny abastava més espai del que abasta en l’actualitat el solar, que es va escurçar en el costat més pròxim al passeig del Vint-i-dues de Juliol perquè es construís, en el racó producte d’aquesta “queixalada”, una petita plaça. En aquesta finca va haver-hi dècades enrere una xurreria i un estudi fotogràfic, entre altres negocis que ocupaven els locals habilitats en la vorera de la carretera de Rellinars.

Fàbrica a Terrassa

“¿Sabía usted que La Casera está muy cerca de su casa? En Cataluña. 5 fábricas de gaseosa La Casera (Lérida, Figueras, Reus, Tarrasa y Barcelona) ponen al alcance de todas las familias catalanas la primera gaseosa de España”. Aquest missatge es podia llegir en un anunci publicat a La Vanguardia Española el 17 de maig de 1967. El logo i el lema representats en l’anunci eren els mateixos del mural. En efecte, la marca, creada l’any 1949, disposava de fàbrica a Terrassa. Estaba ubicada a la carretera de Castellar, al terme egarenc però fora del nucli urbà, a l’alçada de la Font de les Canyes. L’any 1992, una altra empresa del sector, Sanmy, va comprar la fàbrica. Per al professor Medrano-Bigas, el vincle sentimental d’una població (o d’una generació) amb una marca local constitueix a vegades un criteri per a la conservació.

El butlletí matinal del diari, Bon Dia Terrassa
Cada matí al teu correu. Gratis.

Llegeix la nostra política de privacitat per a més informació.

Publicitat
To Top