De nou canvia l’hora... per última vegada?

Allò de sempre, dues vegades a l’any, arriba de nou: “Aquesta nit canvia l’hora”. El canvi que no canvia, atrapats en el temps, mai més ben dit. I el dubte que ens assalta, el dubte, també, que sorgeix dues vegades l’any: aquesta vegada s’avancen o s’endarrereixen els rellotges? Doncs a les 3 tornaran a ser les 2. Aquesta pròxima matinada s’implanta un altre cop l’anomenat “horari d’hivern” en una operació que cada vegada compta amb més detractors, precisament entre els experts en aquest terreny dels usos del temps. Serà la d’aquesta nit propera l’última vegada que ens desconcertem perquè són les 2 i ahir eren les 3, o a l’inrevés? Alexis Serra és un d’aquests experts. Fins fa unes setmanes dirigia l’Oficina per a la Reforma Horària de la Generalitat, l’ens polític del Govern que treballa “per uns horaris més racionals i saludables”. Serra és molt clar: “El canvi horari continua perjudicant les persones, especialment infants i gent gran, perquè altera sobtadament els hàbits de la societat”. Aquest especialista demana a la Unió Europea reflexions i accions per acordar la supressió del canvi d’hora. “Crec que no té cap sentit fer aquests canvis cada sis mesos. Les justificacions sobre un estalvi energètic, utilitzades fa dècades, no constitueixen un argument sòlid. No serveixen. Mantenir l’horari sense alterar-lo seria beneficiós per a la salut. Com a societat ens hem acostumat, per desgràcia, al que succeirà aquesta nit de dissabte a diumenge”. Si el canvi afecta als adults, què dir del perjudici que causa a infants i adolescents, a persones en creixement que veuen sacsejades les seves rutines. I a sobre, “sense cap benefici energètic, com s’argumenta”, sosté Serra.

Postergat

Els canvis d’hora per separar els mesos de calor dels de fred semblaven abocats a l’oblit no fa gaire. En el 2018, per exemple. Serra recorda que la Unió Europea semblava decidida a afrontar a partir d’aquell any la seva eliminació, “però la resolució s’ha anat postergant”. Per què? Segurament, apunta l’expert, per interessos corporatius d’alguns sectors que haurien d’assumir grans inversions per canviar programes, per exemple, de transport massiu. La Comissió Europea havia de prendre la decisió en el mes de març del 2021. Fa molts anys es podia assumir la justificació del canvi per estalvi d’energia quan els subministraments procedien, eminentment, de combustibles fòssils, però aquesta explicació ha de quedar apartada en una època “en la qual el que prima és l’afectació emocional”, afegeix Serra. Per a molts experts s’ha de corregir d’una vegada el desalineament històric entre l’hora social i l’hora solar. De moment, tot segueix igual. Els dies seran encara més curts, llastrats per la tristesa de la foscor anticipada. A les 3 seran les 2, i es farà de nit abans.

Moviment pel fus horari de les Canàries

Hi ha una aliança internacional “per un horari natural”, la IANT, de la que forma part una organització barcelonina, la BTUI (Barcelona Time Use Initiative for a Healthy Society), que defensa la fi del canvi d’hora i l’adopció permanent del fus horari natural que li correspon a Espanya: el de Lisboa i Londres, el de les Illes Canàries. La vinculació amb la llum solar implica una millor qualitat i quantitat de son, segons la BTUI.