"M'he dedicat a la meva vocació amb cos i ànima"

Teresa Jordà (Terrassa, 1943) va fer una exposició a la Sala Muncunill, el passat mes de març, que va presentar com una ofrena, com un regal a tots els terrassencs. Aquest dijous, l’Ajuntament li correspon amb el lliurament de la Medalla de la Ciutat al mèrit artístic. L'acte tindrà lloc a les 19 hores al saló de plens.  Què significa per a vostè aquest reconeixement? Un guardó per a la resta de la meva vida que mai havia somiat. Haig d’agrair la voluntat ciutadana de ser guardonada, només he complert amb allò que considero un deure de tot ciutadà, de compromís amb Terrassa, sempre intentant no ser una càrrega per a ningú i compartint el saber des del meu vessant artístic que és el que estimo i al que m’he dedicat per vocació i professió. Després d’aquest premi, té previst fer alguna exposició més a Terrassa? D’exposicions individuals no en projectaré cap més. Ja ho vaig dir a la Sala Muncunill quan vaig inaugurar i presentar l’exposició “Aquarel·la”, que abraçava obres des de la dècada dels 60 fins avui. Una mostra que vaig fer com una ofrena a la ciutat i un homenatge a la meva mare Raimunda Vitó Aubets i a la meva filla Dàcil Argany Jordà. Aquesta mostra va ser la culminació d’un desig que anhelava feia temps. Em dono per satisfeta. I col·lectives? En col·lectives sí que participaré. Ara mateix hi soc a molts llocs, a Grècia, Madrid, Ucraïna, Caudete, Bilbao Barcelona i d’aquí a pocs dies també a Terrassa. Formaré part d’una exposició que prepara la sala local Espai Gd’Art del carrer de la Palla, per aquest mes de novembre. Em fa molta il·lusió ser-hi en aquesta iniciativa. En què està treballant? Ara mateix estic preparant la segona classe magistral del curs 2022-23 i el mes vinent, la tercera. N’imparteixo una cada mes al meu taller. I també he rebut altres encàrrecs. Participaré en una col·lectiva de l’Agrupació d’Aquarel·listes de Catalunya i en una altra, “Igualtat, dis-capacitat i talent”, de la Fundación Grupo Sifu, Artistas Diversos, Fundación Ared y Hoteles Marriott. També presentaré obra en una mostra al Casino de Caldes de Montbui que es titula “Dones en complicitat”. Com serà aquesta mostra? Aquesta iniciativa de Caldes de Montbui em fa molta il·lusió perquè hi haurà dones pintores, escultores, ceramistes, entre altres. Crec que serà el mes de desembre. A banda, participaré en una trobada i xerrada sobre cinema de dones a la “Taula de dones de les Corts”: “Maude el color de la vida”. I tornaré al Festival Internacional d’Aquarel·la de la localitat italiana de Fabriano. L’agenda continua molt atapeïda i estic molt contenta de poder acomplir les propostes que m’arriben de diverses entitats. Per què va triar la pintura com a llenguatge d’expressió? La música era el meu embolcall, la dansa i el teatre també i el dibuix la nota bona a l’escola. De tot el llenguatge verbal me’n vaig haver de desfer. Ser no oient vol dir no poder fluir en qüestions de so. La meva mare va aconseguir fer-me estimar més els colors que ja estimava i aquesta seducció pels colors va anar fluint cada vegada més amb el pas del temps. La meva mare dibuixava roba per brodar i des de molt petita vaig estar envoltada de fils de colors, dels fins pinzells d’aquarel·la. Ella em deixava jugar amb els fils i els pinzells. I és per això que l’exposició del mes de març passat a la Sala Muncunill era un homenatge a ella, al mateix temps que a la meva filla. Com ha evolucionat la seva obra? Amb molta dedicació. He fet un treball intens de recerca i involucració incansable, en cos, ànima i esperit. Com vaig explicar, a propòsit de l’antològica a la Muncunill, he treballat amb llapis de mina de plom, carbonets, sanguina i clarió, pastel, oli, aquarel·la, electrografia, gravat i fotografia. Cal experimentar amb tots els materials per veure com s’adapten. En aquest camí de plenitud amb nombrosos premis internacionals, què li queda per aprendre? Doncs, tot. Pot semblar impossible, però és que és així. Mai en saps prou de res encara que faci molts anys que facis el mateix. L’art és viure intensament, és l’instant, és sadollar-te’n i deixar fluir les noves sensacions amb forta embranzida. És deixar-te seduir per una embranzida nova que t’ha donat l’encís. Sempre cal investigar, raonar i compartir amb altres artistes i, al mateix temps, fer arribar el teu coneixement a totes aquelles persones que estan interessades. Quins artistes admira? En són moltíssims. En cito alguns que considero els principals: Josep M. William Turner, Giorgio Morandi, Paul Klee, Mark Rothko, Zóbel, Iroshige, Hockey, Martínez Lozano... En diria molts més, però cap ha conquerit l’única evidència perquè tots sumen.