Hi ha tradicions que no fallen mai. Arriba la tardor, comença el fred -encara que aquests anys li trigui cada vegada més-, i amb ell, tornen les ganes d’un bon àpat que en faci front. Evidentment, les protagonistes d’aquests temps són les castanyes, i la seva reina aquí a Terrassa és l’Elena Alonso, castanyera que cada any posa la parada a la Rambla d’Ègara. “Cada campanya de tardor podem vendre al voltant de 1.700 o 1.800 quilograms de castanyes”, confessa al Diari de Terrassa.
Com cada any, des de principis d’octubre, i durant bona part de la tardor, Alonso estableix la seva parada a la Rambla, seguint el negoci que va iniciar la seva mare, la Josefina, la castanyera de tota la vida, ara fa més de mig segle. I la gent de Terrassa hi és fidel com cada campanya. “Cada any venim a aquesta parada a comprar castanyes”, explica en Xavier Urquizo. Una tradició que manté des que va arribar a Terrassa ara fa trenta anys, i ara manté amb la canalla de casa. “A ells els encanten. Arriba el fred i ja és temps de venir aquí a comprar castanyes”, confessa. I, per menjar-les diu, “a casa provem d’escalfar-les a l’Air Fryer o al forn, però no hi ha res com menjar-les calentetes directament de la parada”.
Com en Xavier, hi havia la Marta Miranda i les seves criatures. Acabava de comprar una paperina, la primera de la temporada, i no podien esperar per tastar-les. “A ells els fa més il·lusió tot el que envolta la Castanyada, que les pròpies castanyes. Ara bé, després bé que se les mengen, també”, bromejava. Ella també tendeix a venir any rere any, i explica que “ja és com un costum: venir al Centre i comprar unes castanyes”. Perquè, a Terrassa, quan arriba la tardor, hi ha tradicions que no fallen: passar per la Rambla i gaudir d’unes castanyes acabades de torrar.
