Com integrar les llambordes en el nou Passeig

Avancen les obres del passeig del Comte d’Ègara i, amb elles, el debat sobre la idoneïtat del projecte. I els novetats se succeixen dia rere dia. Ahir apareixia una nova tongada de llambordes, després que les màquines piquessin l’asfalt del tram final del carrer Font Vella (en la desembocadura al Passeig). L’Ajuntament confirma que aquestes pedres seran tractades igual que la primera aparició: seran netejades in situ i posteriorment enretirades i emmagatzemades, a l’espera de decidir que fer amb elles. De fet, cop més habitual és més habitual guardar els materials extrets de les obres, a fi de reaprofitar-los a conveniència. Un exemple és el de Barcelona, que compta amb magatzem específic on aplegar materials nobles recuperats de les innumerables remodelacions que viu. [caption id="attachment_456668" align="aligncenter" width="700"] El carrer Font Vella és el centre ara del picatge / NEBRIDI ARÓZTEGUI[/caption] L’arquitecte en cap de l’Ajuntament de Barcelona, el terrassenc Xavier Matilla, explica que aquest reaprofitament es dona tant per un criteri paisatgístic i de memòria històrica, com per la dimensió ambiental. “Són materials nobles que costa de trobar avui dia, com pedra de Montjuïc, teules... Històricament, no s’havia parat atenció a conservar-les, però ara es fa cada cop més”, contextualitza. Un cas similar al del Passeig ha estat les obres de la superilla de l’Eixample. Allà es van trobar no només l’antic paviment de llambordins, sinó carrils metàl·lics de vies de tramvies. “Hem identificat en quins trams era més propici incorporar aquests elements. Per exemple, entorn del Mercat de la Concepció, per refermar el caràcter d’aquest equipament”, detalla el terrassenc.

L’accessibilitat

Però les llambordes són paviments difícils de caminar per a la gent gran, cadires de rodes, cotxets de nadó, carrets de la compra... Tant és així que cal treballar les llambordes per tal que es garanteixi l’accessibilitat. “Hem portat les pedres a un taller per tal que les tallin amb formes regulars. I després, entre les juntes, hi posem un ciment perquè la superfície sigui llisa”, diu Matilla. “També plomegen la cara visible, per tal que sigui del tot plana i no pas de textura irregular”, afegeix l’arquitecte, amb el que s’aconsegueix un terra de llambordes però el més pla i accessible possible. https://www.diarideterrassa.com/terrassa/2023/01/27/requiem-pel-mur-de-1942/ Tornant a Terrassa, els tècnics urbanistes estudien com incorporar aquestes peces. Es contempla fer unes catifes de llamborda en algunes zones d’estada del nou Passeig. Pere Montaña, antic gerent d’Urbanisme de l’Ajuntament de Terrassa, apunta que un tram idoni per ubicar aquests elements de “recordatori” de la memòria podria ser el darrer tram de la Font Vella connectant amb el Passeig, amb una estètica de “degradació” (en el sentit que marqui una transició d’un estat a un altre); si bé matisa que tan sols és un exercici de “projecció”. Igualment, Domènec Ferran, exdirector del Museu d’Història de Terrassa, afegeix una altra idea: senyalitzar la línia del muret enderrocat amb una fina línia metàl·lica a terra. “És el que es va fer al Raval i a la Plaça Vella, per identificar el perímetre del fossat”. https://www.diarideterrassa.com/fotografia/2023/01/27/obres-del-passeig-comte-degara-de-terrassa-i-del-carrer-de-la-font-vella/