L’art relacionat amb la religió catòlica és molt comú en la gran majoria de les localitats catalanes. Verges, sants, representacions de la Passió i altres capítols poden aparèixer en qualsevol carrer o edifici, encara que no tinguin res a veure amb temples o esglésies. També, com és obvi, es poden trobar en aquestes construccions que, de per si, tenen aquesta significació i estan destinades al culte i a la pregària.
Algunes vegades, tanmateix, cal alçar la mirada per descobrir algunes d’aquestes obres que hi ha a l’aire lliure. El fet que no estiguin a tir dels ulls, possiblement, les fa invisibles i, a més, moltes tampoc gaudeixen de la fama o la popularitat d’altres. També en aquest camp hi ha classes, pel que sembla.
Qui passi per davant de la façana del Sant Esperit, a la Plaça Vella, al cantó esquerre de la cornisa, com si estigués a sobre d’un balcó fictici, podrà contemplar un Sant Benet elaborat de bronze i que té aquesta ubicació des de l’any 2005. L’autor va ser l’artista basc Luis Beitia, de la localitat guipuscoana d’Azkoitia.
D’origen italià
Qui fou Sant Benet? Benet de Núrsia, d’origen italià, va ser el fundador de l’orde benedictí i l’autor de la “Regula”, un codi de vida monàstica. A més, se’l considera el promotor del monaquisme occidental. L’escultura ens mostra el sant amb un bàcul a la mà esquerra i un llibre a la dreta. No és en va que és el patró d’arxivers, bibliotecaris i documentalistes.
Sant Benet no és l’únic d’aquesta forma i material, ni tampoc l’única obra de l’escultor d’Azkoitia que hi ha a aquest lloc. Potser, com diria Carles Porta, algun dia o després “hi tornarem”, perquè tots tenen la seva història, com a personatges. La resta, es podria dir que és la mateixa. I ho és.
