Cent anys d’una entitat que ha evolucionat amb la ciutat

Ja fa més de cent anys que es va fundar la Cambra de la Propietat Urbana de Terrassa i Comarca. I aquest dijous, a la seva seu del carrer d’Arquimedes, es va presentar el llibre que repassa aquesta història, una obra de la historiadora Ana Fernández Álvarez. S’ha presentat ara, ja que quan es complien els cent anys la situació per la pandèmia i les restriccions no ho va permetre. A l’inici de l’acte va intervenir el president de la Cambra de la Propietat, Miquel Font i Roca, i van assistir-hi representants del Consell General de les Cambres de la propietat urbana de Catalunya i de les diferents cambres, així com representants de l’Ajuntament de Terrassa i d’altres entitats de la ciutat. Fernández, que ha treballat en aquesta obra durant dos anys i mig, va parlar sobre la història d’aquesta entitat i que ha plasmat en aquest llibre. La historiadora va destacar la importància de la Cambra des de la seva fundació “en l’àmbit immobiliari” i va afegir que “en tots els esdeveniments importants de la ciutat, la Cambra de la Propietat sempre apareixia”. En certa manera, segons Fernández, “la podríem comparar amb la Cambra de Comerç, tot i ser de dos sectors absolutament diferents”. La historiadora i autora del llibre dels 100 anys d’aquesta entitat, considera que ha evolucionat de manera interessant, des de la seva creació, en dos aspectes i línies fonamentals. “A mesura que la ciutat evolucionava, la Cambra també ho feia i també amb els diferents canvis de presidents i secretaris, també, perquè cadascun li donarà un tarannà diferent, sempre molt lligat amb el període polític que s’estigui vivint”, manifesta. Assenyala que en la seva investigació per donar forma a aquest llibre el llibre va trobar una primera part, abans de la fundació de l’any 1921, on s’explica “el canvi de la Terrassa rural a la Terrassa industrial, convertint-se en un àmbit profundament urbà, que és el que justifica que es creï la Cambra”, comenta. Exposa que eren uns primers temps en els quals “no hi havia un cens o una borsa de l’habitatge” i rememora anys com l’any 1931, amb un panorama polític convuls i de reivindicacions i “la famosa vaga amb els llogaters negant-se a pagar el lloguer” i afegeix que “totes aquestes lluites van ser molt interessants”.

Defensar els interessos

El 4 de febrer de 1921 es va constituir la Cambra de la Propietat de Terrassa i Comarca, entitat sense ànim de lucre i amb l’objectiu de defensar els interessos dels propietaris urbans i assessorar-los en les qüestions legals i tècniques que necessitin i que afectin “el seu pis, solar, edifici o local”. La junta per a la constitució d’aquesta entitat la va presidir Alfons Sala i Argemí, comte d’Ègara, i la formaven diverses persones, unes representants dels propietaris de la ciutat, i tres membres de la Cambra de Comerç i Indústria de Terrassa. El president de la primera junta va ser Emili Soler i Anglada, industrial i alcalde de la ciutat entre els anys 1918 i 1922. Va ser una presidència molt efímera, ja que, 17 dies més tard, el 21 de febrer de 1921, va plegar, al·legant que el seu càrrec com a alcalde “l’impossibilitava defensar alhora ambdós interessos”, com explica Fernández al llibre. L’any 1924, Soler va tornar a ser-ne el president, càrrec que va ostentar fins a l’any 1930. Pàgina a pàgina, la historiadora ha desgranat la resta d’esdeveniments pels quals ha passat l’entitat i les persones que n’han format part durant aquests cent anys d’existència.