La participació a les municipals cau gairebé onze punts

L’abstenció ha crescut de forma molt notable en les eleccions municipals celebrades aquest diumenge a Terrassa. L’índex de participació ha superat per poc el cinquanta per cent (50,53), 10,81 punts menys que a la darrera convocatòria local celebrada el 2019. Han votat un total de 80.386 persones. És la quarta participació més baixa de la història de les eleccions locals. Durant tota la jornada, el ritme de votacions en els diferents col·legis ha estat força baix. Un total de 80.386 persones han votat a Terrassa i 77.717 s'han abstingut. Un 98,57% han estat vots a les candidatures, un 1,42% van ser en blanc i un 1,01% han estat nuls. Poc més d’un cinquanta per cent dels electors de Terrassa, que era de 158.689 persones, han exercit el seu dret al vot en la jornada de les eleccions municipals. Aquesta és la quarta xifra més baixa de la història que s’ha registrat a Terrassa en unes eleccions locals. Aquest diumenge s'ha situat en el 50,53 per cent. Les diferències en relació a les eleccions de 2019 són importants. En l’anterior cita electoral, el nivell de participació va ser del 61,34 per cent, és a dir 10,81 punts per sobre de les xifres registrades durant la jornada d'aquest diumenge. En números globals, el nivell de participació d’ahir és el quart més baix de la història a la ciutat en unes municipals confirmant les expectatives més pessimistes que existien abans de les votacions.   Al llarg de tota la jornada, les xifres de participació han anat marcant una clara tendència a la baixa respecte a l’anterior convocatòria. A les 14 hores, se situava en el 28,55 per cent per un 32,92 del 2019. A les 18 hores, la caiguda es mantenia amb un 39,74 dels electors sobre el 47,28 per cent de l’anterior convocatòria. Les dades finals van confirmar la destacada caiguda de la jornada. El punt més baix pel que fa a participació en la història de les eleccions municipals a Terrassa des de la recuperació dels ajuntaments democràtics el 1979 es va donar l’any 2007, convocatòria en la qual només van votar el 44,29 per cent dels electors convocats. Per sota del 50 per cent s’ha situat en dues oportunitats més pel que fa a les eleccions per escollir els representants al consistori. El 2011 la xifra de votants es va situar en el 48,68 per cent i en el 1999 va ser del 49,18 per cent.

Evolució

En les tres primeres cites electorals a l’ajuntament es van registrar els índex de participació més importants. Si en la primera convocatòria el 1979 van votar el 63,93 per cent dels electors, en les següents eleccions municipals del 1983 la xifra va augmentar fins al 69,49 per cent, que és la més alta que s’ha produït a la història a Terrassa. I el 1987, la participació també va estar per sobre del 60 per cent, en aquest cas un 64,50, gairebé cinc punt més que en la cita anterior. Un altre dels moments destacats en la història de les eleccions municipals a Terrassa es va registrar l’any 2019, en el qual Jordi Ballart va trencar les travesses per obtenir l’alcaldia. En aquella oportunitat, el tant per cent d’electors es va situar en el 61,34, trencant el sostre del 60 per cent que no s’havia superat en les cinc eleccions locals anteriors i tornant als índex de les primeres eleccions. Finalment, en tres oportunitats la participació ha estat per sobre del 50 per cent i per sota del 60. El 1991 es va situar en un 51,65; el 2003 en el 54,36; i en el 2015 en el 54,64.