"Volem que el mural de Padrós sigui visible"

Entre el respecte obligat a la propietat privada però amb el suggeriment de fer un pas més i difondre aquest tros de patrimoni, per una banda, i l’obligació, per part de propietaris i llogaters, de protegir l’obra, per l’altra. En aquest arc basculen les negociacions activades entre l’Ajuntament i els promotors de la reforma del local comercial del carrer Major que ha deixat al descobert un mosaic de Santiago Padrós. L’Ajuntament vol que l’obra, “El mural de les monedes”, sigui visible per al públic i ofereix als inquilins, la cadena de perfumeries Druni, incloure’l en els recorreguts turístics com a espai d’interès cultural. “Aquesta opció li conferiria singularitat”, explica Rosa Boladeras, regidora de Promoció Cultural. Aquesta setmana, el Diari de Terrassa s’ha fet ressò de la informació: les obres que es duen a terme en el local, on anys enrere estava el Banco Hispanoamericano i després l’H&M i on la cadena valenciana obrirà una perfumeria, han permès veure el mural de Santiago Padrós, el cèlebre mosaïcista terrassenc, instal·lat en una paret interior de l’immoble. En l’etapa d’H&M (2003-2022) gairebé tota l’obra estava tapada. Ara, la col·locació d’uns suports metàl·lics indueix a pensar que serà tapada amb plaques. Només tapada, per posar-hi prestatgeries, perquè l’esquelet de metall se situa a uns centímetres de la paret. I és que la normativa obliga els responsables del local a protegir el mosaic, creat l’any 1970, però no a deixar-lo a la vista. La regidora Boladeras subratlla que l’ampliació del patrimoni a preservar, mesura presa en el mandat anterior, “permet protegir l’obra, que abans d’aquesta modificació podia haver estat eliminada”. [caption id="attachment_501328" align="aligncenter" width="700"] Detall de l'obra de Santiago Padrós, creada l'any 1970 / NEBRIDI ARÓZTEGUI[/caption] El consistori, diu l’edil, està a sobre de l’assumpte des de fa mesos i ha mostrat “moltíssim interès” en la seva protecció. Abans, amb els anteriors inquilins, es tenia controlada l’existència del mural de tessel·les i es va evitar la seva desaparició malgrat no haver-hi un suport normatiu.

Present i futur

Ara sí, “ara hi ha obligació de protegir-lo”, i l’administració municipal “s’ha mogut” durant la tramitació de la llicència d’obres (iniciades aquesta passada primavera) per tractar el present i el futur de l’obra de l’artista egarenc. El present, el de la protecció d’aquest bé cultural, sembla assegurat. El futur, si aquest queda marcat per la visibilitat del mural, és el que està en joc. Boladeras compara el procediment relacionat amb el “Mural de les monedes” amb el de l’anunci del Netol, que l’any passat va aparèixer en una paret exterior del carrer de la Font Vella i al final va ser restaurat i deixat en el seu lloc, entrant a formar part de l’entramat de reclams visuals, artístics, de la ciutat. La intenció municipal és repetir-ne la història amb el mosaic de Padrós i els seus treballadors amagat en un local comercial del carrer Major. Però per a això cal negociar amb els amos de l’immoble i amb els llogaters. La predisposició, segons el consistori, sembla bona. Ja s’ha mantingut una reunió al respecte i l’àrea d’Urbanisme ha sol·licitat una segona trobada en la qual serà present també Promoció Cultural. El propòsit de l’Ajuntament és prou clar, segons Boladeras: “Volem que el mural sigui visible i, com a forma de compensació, proposem integrar-lo com a espai d’interès turístic. A la botiga això no li restarà valor, sinó al contrari. Que als terrassencs que advoquen per exhibir el mural els quedi clar: nosaltres pensem igual des del primer moment. Intentarem trobar la manera per fer-ho possible”.