Revolts i rectes a tota velocitat
De la mà d’una pista que semblava estirar-se fins a l’infinit, l’Scalextric era molt més que un joc de carreres. Era una oportunitat per convertir-se en pilot, mecànic i públic. Tot en una sola tarda. Les corbes pronunciades i les rectes llargues eren el terreny de proves on lesrivalitats es forjaven. Era el Nascar dels pobres, i érem uns pobres molt feliços.
L’Steven Spielberg del teu barri
Amb el CinExin, converties el menjador en una sala de projeccions. Les pel·lícules es movien amb la lentitud d’un cargol constipat, però eren les teves pel·lícules. Encara recordes quan creies que eres l’Steven Spielberg del teu barri? Rebobina, avança i torna a projectar les teves escenes preferides com si fossis el director d’una superproducció. Aquest poder mai havia estat tan a prop.
El gran espectacle futbolístic
Subbuteo, o com transformar la taula de menjador en un estadi de futbol en miniatura. Les figures prenien vida com si fossin protagonistes d’un ball. Les seves passes sobre la gespa dibuixaven una dansa que tu, com el coreògraf de l’espectacle, dirigies amb la màxima passió. Unaobra d’art que posava les regles del futbol a les teves mans.
De princesa a “cowboy” en un tres i no res
La Nancy transcendia la clàssica nina de plàstic: era la Kate Moss que regnava dins l’armari de joguines. No es conformava amb un sol rol, sinó que era una metamorfosi amb cada canvi de vestuari. Amb la velocitat d’una supermodel a la Fashion Week, passava de ser una princesa vestida de gala a una autèntica “cowgirl”. El seu armari podia competir amb el de les estrelles de Hollywood.
Tot un univers d’entreteniment
Los Juegos Reunidos era com la Viquipèdia del joc, però sense connexió a Internet. Obrir la capsa era com destapar un cofre ple d’aventures.Podies començar amb els escacs i acabar contant de vint en vint en el parxís. Les hores passaven com en un esclat de rialles i debats, però tot
acabava quan algú s’enfadava.
Cirurgia a casa
Amb el cor a la mà i les pinces alçades, Operación posava a prova la teva habilitat quirúrgica. Et converties en metge sense passar per la facultat de medicina. Intentaves extreure òrgans amb una precisió mil·limètrica, i cada cop que sonava l’alarma et feia saltar com si haguessis rebut uncop de desfibril·lador. Però a qui li importava? Els pacients ficticis sempre sortien vius (o no).
On la diplomàcia no tenia lloc
Les batalles navals mai havien estat tan divertides com quan jugaves a Hundir la flota. En aquest joc de taula, la diplomàcia no tenia lloc. Cada tret podia significar la victòria o la derrota. Anaven passant els torns i el suspens creixia: “Zas, tocat i enfonsat!”. Era el teu crit de guerra.
Una competició de màscares i misteris
Amb fitxes giratòries i preguntes astutes, el Quién es Quién era com una competició d’investigació personal. La deducció es convertia en l’arma més afilada, i cada resposta errònia o correcta revelava secrets ocults sota la superfície de cares somrients. Les preguntes incòmodes et feien dubtar si realment coneixies bé als teus amics o si tot era una farsa perfectament interpretada. Era una mena de “reality show” abans que aquests es posessin de moda.
El teu món? Les teves regles
Amb Tente, t’endinsaves en un univers de construccions i somnis on la creativitat era l’única regla a seguir. La imaginació es desplegava com una catifa màgica. No et preocupaves pel sistema d’encastament perfecte dels Lego; aquí les peces les col·locaves com podies per fer construccions més grans que la teva habitació. Cada estructura que dissenyaves es convertia en una obra mestra única.
El simulador de maternitat definitiu
Canviar bolquers, donar-les menjar, fer-les dormir... Les nines Repollo et convertien en figura materna. Triar-ne una significava establir una relació única que duraria tota la vida.
