Els estudiants d’arreu de l’estat estan cridats aquest dimarts a la vaga contra l’assetjament escolar. La convocatòria, impulsada pel Sindicat d’Estudiants, neix arran del cas de Sandra Peña, la jove sevillana de 14 anys que es va suïcidar després d’anys de patir bullying sense que, segons la família, el centre educatiu activés el protocol corresponent. Els joves de secundària, batxillerat i FP sortiran al carrer per exigir una llei estatal contra el bullying, més recursos en salut mental i que s’assumeixin responsabilitats quan els protocols fallen. A Catalunya, hi ha quatre manifestacions programades sota el lema “Prou de bullying! Prou de discursos d’odi! Hi ha responsables!”, que inicien a les 12 hores, a Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona.
A Terrassa, el moviment ressona amb especial força entre persones que han viscut o treballen de prop aquesta realitat. Brian Giner, per exemple, va patir assetjament escolar durant dotze anys. “Van ser molt durs —explica—, en diferents centres i etapes. Vaig passar per l’assetjament físic, psicològic, insults i amenaces. Quan ets un nen i t’estan dient constantment totes les paraules que no vols escoltar, acabes sense ganes ni d’anar a escola”.
En aquell moment, recorda, “no hi havia protocols. Et deien que eren coses de nens”. Avui, Giner és el fundador i la cara visible de Trencats, una associació que acompanya famílies i víctimes i que treballa per impulsar una llei del bullying: “Els responsables han de ser els adults —diu—. Si un centre no activa el protocol, és una negligència. Cal una llei clara que ho faci punible”.
Trencats compta amb psicòlegs, docents, juristes i voluntaris que assessoren les famílies en els primers passos. “Molts pares no saben què fer quan sospiten que el seu fill pateix assetjament. Actives el protocol i... ara què? Nosaltres fem aquest acompanyament”, explica Giner, que també col·labora amb cossos policials i fa xerrades als instituts. “És trist veure que, encara avui, els senyals són els mateixos: sempre hi ha rols molt marcats i falten recursos com vetlladors o integradors socials per donar suport als alumnes més vulnerables”.
De fet, Giner va publicar "Tocat però no enfonsat", una obra que vol servir com a eina pedagògica per abordar l’assetjament escolar a les aules. Escriure’l, explica, va ser una manera de transformar el dolor en aprenentatge i d’ajudar altres joves a entendre i superar situacions similars. El llibre, que ja s’utilitza com a lectura obligatòria a l’escola Abat Marcet, pretén obrir el diàleg sobre el bullying des de la vivència personal i la salut mental.
Una altra veu activa en la lluita és la de Raquel Cirera, fundadora de l’Associació infanto-juvenil Raquel Cirera, dedicada a la prevenció del maltractament psicològic infantil. “El problema és que els protocols són llargs i no funcionen. Un menor no pot esperar”, lamenta. Per això, ha impulsat una aplicació mòbil —que pot veure la llum al novembre— que permetrà denunciar casos de manera ràpida i, si cal, anònima, connectant directament amb psicòlegs, juristes i autoritats. “No hi ha casos greus o lleus: tots són greus, perquè un nen a qui avui li diuen tonto, demà pot voler treure’s la vida”, alerta.
Cirera treballa també amb gossos policia en tallers de prevenció i defensa emocional: “Funciona, perquè els nens hi connecten d’una altra manera. Quan fem una xerrada teòrica, molts pares no hi van; però quan portem els gossos, l’atenció és total”. Aquests dies, diu, “han augmentat molt els casos. Cada notícia d’un suïcidi reobre ferides i fa que moltes famílies busquin ajuda. Però també hi ha una part positiva: moltes escoles comencen a reaccionar”.
Des d’una altra vessant, Elisabeth Álvarez, directora de l’acadèmia d’arts marcials Mugendo, aposta per la prevenció a través de la confiança personal, trencant clixés. “No es tracta d’ensenyar a colpejar —remarca—, sinó de donar eines per dir que “això no m’agrada, deixa’m en pau"”. Treballem valors cada mes, com l’autocontrol o la seguretat en un mateix, i impliquem les famílies perquè ho reforcin a casa”.
El missatge de tots tres coincideix: cal educació emocional, prevenció i actuació immediata. “Moltes escoles encara diuen que no hi ha bullying —lamenta Giner—, però n’hi ha a tot arreu. Parlar-ne és el primer pas per trencar-lo”. Perquè, com recorda Cirera, “el bullying no s’atura un dia de vaga: existeix els 365 dies de l’any”.
Eines per a guanyar confiança a través de valors
- El curs contra l`assetjament a l`acadèmia d`arts marcials Mugendo
- Alberto Tallón
L’acadèmia Mugendo Terrassa treballa des de fa anys la prevenció del bullying a través de les arts marcials i els seus valors. Els seus programes d’educació emocional ensenyen als infants a identificar situacions d’assetjament i a respondre amb seguretat i respecte, a través del reforçament de la confiança en un mateix. Cada mes es treballen valors com l’autocontrol, la confiança o la responsabilitat, implicant també les famílies. “No es tracta d’ensenyar a colpejar, sinó de donar eines per a contrarrestar l’assetjament”, explica la directora, Elisabeth Álvarez, que destaca que “quan un infant se sent amb confiança, deixa de ser vist com una víctima potencial”.
Gossos per entendre els sentiments i les emocions
- La jornada contra l`assetjament amb gossos a l`Estadi Olímpic
- Nebridi Aróztegui
L’Associació Infanto-juvenil Raquel Cirera promou activitats de sensibilització contra l’assetjament a través de tallers amb gossos ensinistrats. En la jornada “Un gos no jutja. Ensenya”, celebrada a l’Estadi Olímpic, al juny, infants i joves van aprendre a gestionar emocions, resoldre conflictes i fomentar el respecte observant el comportament dels animals. Segons Raquel Cirera, “els gossos són un pont emocional: ajuden els nens a entendre el que senten i a expressar-ho sense por”. L’entitat combina aquestes dinàmiques amb programes educatius i suport psicològic a famílies i escoles.
