El cinema 3D millora l’ull gandul

El cinema 3D milloraria les funcions visuals en l’ambliopia, així ho confirma un estudi pioner de la Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa (FOOT) i el Centre de Desenvolupament de Sensors, Instrumentació i Sistemes (CD6) de la UPC, juntament amb l’Hospital Universitari Mútua Terrassa. L’ambliopia, coneguda col·loquialment com a “ull gandul”, és un trastorn del sistema visual, un tipus de visió deficient que es presenta a un sol ull, és un dels problemes més comuns de la visió en nens. Segons la investigació, publicada a la revista científica de referència ‘Plos One’, mirar una pel·lícula en 3D seria beneficiós pels infants que pateixen aquesta patologia, tal com exposen les conclusions de l’assaig pioner, que es va dur a terme el març de 2022 en una sala de cinema de Sant Cugat del Vallès. Hi van participar 24 nens i nenes d’entre 5 i 12 anys, alguns amb antecedents d’ambliopia tractada i altres amb un desenvolupament típic. La investigació era dirigida per la investigadora predoctoral i optometrista del Servei d’Oftalmologia de l’HUMT, Laura Asensio Jurado, i els professors de la FOOT Marc Argilés Sans i Lluïsa Quevedo Junyent. Com a resultat de l’estudi, es van apreciar millores significatives en l’agudesa visual, demostrant que “mirar pel·lícules en 3D podria oferir una alternativa viable i eficaç als tractaments convencionals”, exposava Laura Asensio. Aquest assaig demostraria que “l’exposició a altes demandes de disparitat binocular produïdes per la pantalla del cinema en 3D estimula el sistema visual que es troba deficient en casos d’ambliopia”, assenyalava el professor Marc Argilé. Afegia que “també és important apreciar la motivació i atenció dels infants en veure la pel·lícula”.

Nous tractaments

El treball de l’equip d’investigadors i investigadores de la FOOT, el CD6 i l’HUMT obre la porta al desenvolupament de nous tractaments, i es mostren optimistes sobre la implementació d’aquestes noves teràpies en la pràctica clínica. Esperen que el seu treball inspiri més estudis que permetin avançar en aquest camp. Tradicionalment, el tractament de l’ambliopia ha consistit a corregir qualsevol problema que causi la diferència en la qualitat de les imatges entre els dos ulls. Això inclou, per exemple, l’ús d’ulleres o lents de contacte per solucionar els errors i, en alguns casos, cirurgia per corregir l’estrabisme. El tractament més conegut és la teràpia d’oclusió, és a dir, tapar l’ull dominant durant diverses hores al dia per forçar l’ús de l’ull més dèbil. L’ambliopia afecta aproximadament entre el 2 i 3% de la població infantil. Les causes més comunes inclouen l’estrabisme (desalineació dels ulls) i els errors refractius significatius, que provoquen diferències en el processament de les imatges. A escala global s’estima que entre l’1 i el 5% de la població podria estar afectada per aquesta patologia. En qualsevol cas, la detecció precoç i el tractament són crucials, sobretot en la infància, quan el cervell encara pot reorganitzar les seves connexions visuals.