Terrassa va registrar 97,6 litres de pluja per metre quadrat entre dissabte i les 5 de la matinada de diumenge, en un episodi que va deixar diverses incidències a la ciutat. Els Bombers van efectuar 20 serveis relacionats amb les precipitacions i el 112 va rebre 60 trucades procedents de Terrassa, principalment per acumulacions d’aigua, afectacions a la mobilitat, caigudes d’arbres i elements de la via pública i danys materials en alguns habitatges. No hi va haver danys personals greus. Però més enllà del balanç de l’episodi, dos meteoròlegs terrassencs alerten que el debat va més enllà de la quantitat d’aigua acumulada: l’escalfament del Mediterrani està modificant les condicions en què es produeixen les pluges.
Per a Francesc Mauri, el fenomen d’aquest cap de setmana “no es pot catalogar com una llevantada de les que habitualment passen al Mediterrani”. El meteoròleg assenyala que episodis mediterranis capaços de deixar 100 o 200 litres ja s’han produït històricament, però considera especialment rellevant el comportament que poden arribar a tenir alguns sistemes actuals: “En alguns moments es poden assemblar a un fenomen tropical”, alerta, situant el focus a l’escalfament del Mediterrani.
Segons el meteoròleg, els 26 graus de temperatura -que ja s’han assolit- són uns dels dos ingredients per convertir-se en un mar capaç d’acollir huracans o ciclons com el que va formar-se en fase primerenca dissabte. L’altre ingredient necessari es relaciona amb la latitud i les condicions atmosfèriques. El que sí que considera rellevant és que un dels principals ingredients ja es dona al Mediterrani. “Ens estem acostant, no sabem si a fenòmens idèntics als del tròpic, però que s’hi poden assemblar bastant. Estem doncs, en un escenari nou”, assenyala Mauri.
Jordi Montserrat, meteoròleg i divulgador terrassenc, coincideix en la singularitat de la situació, i destaca que alguns d’aquests sistemes són difícils de predir amb precisió: “Costen molt de preveure ja que es formen de manera molt ràpida i tenen un moviment molt erràtic, molt extrem, perquè acaben deixant tota l’aigua en poca estona”, apunta.
Per Montserrat, no és qüestió d’un temporal de tardor: “Òbviament sempre ha plogut (a la tardor), sempre hem tingut tempestes, però estem parlant que cada vegada són més difícils de preveure”. I en aquest sentit defineix que a diferència de la constància de les tardors clàssiques, ara, “les tempestes duren poc temps i, en aquest poc temps, cau tot el que havia de caure”, alerta.
A Terrassa, la intensitat de l’episodi del cap de setmana també es va fer visible a les rieres. Segons l’Agència Catalana de l’Aigua, es van arribar a fregar els 100 metres cúbics per segon durant la matinada de diumenge, molt per sobre dels valors habituals d’entre zero i tres metres cúbics per segon. L’augment, però, va ser puntual i el cabal va baixar ràpidament.
Són aquests creixements sobtats els que fan que la capacitat d’absorbir aigua dels municipis estigui cada vegada més exigida. “Terrassa o qualsevol ciutat de casa nostra no està prou preparada pel que pot venir”, adverteix Mauri, dient que “si durant la nit de dissabte haguessin caigut els 200 o 300 litres que van caure a Granollers, la Rambla no ho hagués suportat. Potser no com al 62, però sí que podríem haver vist baixar mig metre per la Rambla, Galileu o Arquimedes”. El repte és, diu aleshores, preparar les ciutats per episodis puntuals més enllà de registres habituals.
