El terrassenc Lluís Puig, conseller de Cultura durant l'1-O, ja pot tornar a casa sense risc de ser detingut. Pablo Llarena, jutge instructor del Tribunal Suprem, ha aixecat aquest dimarts les ordres de detenció contra Puig, l'expresident Carles Puigdemont i l'exconseller de Salut Toni Comín, els tres membres d'aquell Govern que encara eren a l'exili i que no van arribar a ser jutjats per l'1-O. El Suprem ho ha anunciat pocs minuts després que el ple del Tribunal Constitucional (TC) hagi avalat que l'amnistia cobreixi la malversació, el delicte que l'alt tribunal havia deixat fora de la mesura.
El TC ha estimat, per set vots a favor i cinc en contra, el recurs d'empara de Dolors Bassa, consellera de Treball, Afers Socials i Famílies durant el referèndum, contra la negativa del Suprem a amnistiar-la. Encara n'ha de publicar la sentència, però el criteri s'estendrà a la resta de membres del Govern pendents de l'amnistia. A banda dels tres exiliats, se'n beneficiaran Oriol Junqueras, Jordi Turull i Raül Romeva, que, com Bassa, continuen inhabilitats per malversació. El Suprem s'havia negat a aplicar la llei a la malversació perquè hi veia enriquiment personal i un possible perjudici als interessos financers de la Unió Europea. La ponència de Cándido Conde-Pumpido, president del TC, li retreu una interpretació "imprevisible" que s'aparta de la finalitat de la norma. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ja havia avalat l'amnistia el juliol.
La sentència, encara pendent
Llarena ha deixat sense efecte les ordres "amb caràcter immediat i fins a nova resolució judicial expressa", tot i que encara no té la sentència definitiva del TC. Ha considerat que era "proporcional" fer-ho, però ha remarcat que aixecar-les no vol dir aplicar l'amnistia. Aquest pas arribarà quan el Constitucional publiqui la sentència, cosa que encara trigarà uns dies, i el Suprem tanqui definitivament la causa.
Lluís Puig, que farà 67 anys el 18 d'octubre, va marxar a Brussel·les a finals d'octubre del 2017, un cop cessat el Govern, i aquests gairebé nou anys ha viscut entre Bèlgica i la Catalunya Nord. És diputat de Junts al Parlament. Té pendent al Suprem el cas de les obres de Sixena, que no n'impedeix el retorn: la desobediència no comporta presó, però una condemna el podria inhabilitar.
També formava part d'aquell Govern el terrassenc Josep Rull, conseller de Territori, que va passar per la presó fins a l'indult del 2021 i presideix el Parlament des del 2024. La setmana passada, en declaracions al Diari de Terrassa, Rull avançava que, quan es faci efectiu el retorn, vol fer als exiliats una rebuda al Parlament "amb el màxim nivell de dignitat possible". La decisió judicial arriba, a més, en plena precampanya de les eleccions generals anticipades del 29 de novembre.
