Saps on és... aquesta flama que no tremola si fa vent?

Immersos de ple en els Jocs Olímpics de París 2024, en els quals hi ha ben representat, com cada edició des de fa anys, l’esport terrassenc, és un bon moment per furgar pels racons de la ciutat i descobrir detalls relacionats. Ser subseu dels de Barcelona 1992 va impulsar meteòricament la localitat que, a més, va poder viure en directe una medalla d’or en hockey femení. La primera i fins a la data, única d’aquest metall en aquesta disciplina esportiva. Amb motiu de la remodelació de la placeta de Saragossa, el 29 d’octubre de 1993, un any i uns mesos després de la celebració d’aquest esdeveniment esportiu, i per commemorar el fet d’haver acollit aquesta competició, es va descobrir “Flama II”, una escultura de granit i acer inoxidable, que representa un cos humà en moviment. Aquesta obra va ser la pòstuma de l’artista Ferran Bach-Esteve, nascut a Sant Pau de Fenollet l’any 1929 i mort a Terrassa l’any 1992 i autor d’altres mostres que es troben pels carrers de la ciutat, que s’obviaran per si, en alguna ocasió, han d’aparèixer a aquesta secció. En veritat una d’elles, “Maternitat”, ja va ser desgranada en el seu dia a aquesta pàgina.

Va ser una donació

La vídua de l’escultor va donar aquesta obra a la ciutat. Si algú es pregunta, per quin motiu es va batejar com a “Flama II” aquesta peça? Hi ha alguna “Flama I” a la ciutat? No, a la ciutat egarenca no n’hi ha cap, de “Flama I” que se sàpiga o se’n tinguin notícies. “Flama II” va ser el nom final per fer una distinció amb una altra escultura del mateix autor, que va crear per a l’empresa BRA de Barcelona. Com passa amb pel·lícules, llibres o altres mostres artístiques, calia fer aquesta diferenciació perquè sempre és preferible evitar les confusions.