Quan el sol comença a despuntar per l’horitzó, molts parcs de la ciutat es converteixen en un autèntic bullidor d’activitat física. Joves, adults i persones grans es troben habitualment en aquests espais. Cadascú porta les seves motivacions i ritmes, però amb un objectiu comú: mantenir-se actius i saludables. La
cal·listènia, una disciplina que es basa en l’ús del pes del propi cos per desenvolupar força i flexibilitat,
ha captivat l’interès de molts joves. Mentre que ells s’apropien dels espais de cal·listènia, un altre grup, el dels adults i la gent gran, també troba als parcs un lloc ideal per fer activitat física mitjançant
les màquines biosaludables.
Les persones que fan esport acostumen a fer-ho en espais tancats, però cada cop són més les que trenquen aquesta barrera. En els darrers anys, la cal·listènia ha experimentat un
auge espectacular. La seva popularitat entre els joves radica en diversos factors: és accessible, no requereix equips costosos, i es pot practicar a l’aire lliure en espais com la plaça de Can Roca, on hi ha barres i altres equipaments específics per a aquesta disciplina. Tot i això, a la ciutat hi ha fins a
set espais habilitats per a la seva pràctica.
[caption id="attachment_556058" align="aligncenter" width="700"]
/ NEBRIDI ARÓZTEGUI[/caption]
La cal·listènia ofereix una progressió d’exercicis que van des de les senzilles flexions fins a complexos moviments acrobàtics, com les dominades amb variacions o els “muscle-ups”. La pràctica d’aquest esport no només millora la força muscular, sinó també la flexibilitat, l’equilibri i la postura. En un termini curt de temps es noten els resultats, cosa que és un punt important a l’era de la immediatesa.
Per a molts joves, la cal·listènia és més que un simple entrenament. Sovint es converteix en un estil de vida que els ajuda a millorar l’autoestima i a desafiar-se constantment.
Victor Panadés, de 22 anys, és un exemple d’aquesta tendència. “Fa quatre anys que practico cal·listènia i s’ha convertit en el meu hobby”, explica. Ni tan sols s’aturarà quan marxi de vacances. “Ja he mirat llocs en què puc parar per entrenar”, remarca. Un cas similar és el de
Juan Esteban Villada (19 anys), que va començar fa vuit anys, quan només en tenia onze. Subratlla que “a través de la disciplina, la cal·listènia s’ha convertit en una vàlvula d’escapament per a l’estrès diari. A més, vas al treball més tranquil”. El seu desig de superació va més enllà. “Anteriorment, em vaig presentar en algun torneig. Ara m’agradaria millorar el nivell per tornar a la competició”, destaca.
D’altra banda, l’element social d’aquest esport és innegable. Els practicants s’acostumen a reunir en grups per entrenar junts, compartint consells i motivant-se mútuament. Aquest sentiment de comunitat, juntament amb la possibilitat de veure progressos ràpids en el seu físic i habilitats, és un dels grans atractius.
Marc Medina (23 anys), que practica l’esport des de fa aproximadament un any, aprecia l’ambient familiar que es genera habitualment a la plaça de Can Roca. “Aquí som com una comunitat. Hi ha respecte i, tot i que ens dividim en grups, tothom se saluda”, expressa.
[caption id="attachment_556054" align="aligncenter" width="700"]
/ NEBRIDI ARÓZTEGUI[/caption]
De vegades, l’estiu presenta reptes addicionals per a aquells que practiquen exercici a l’aire lliure a causa de les altes temperatures. Durant aquest període,
s’han d’adaptar les rutines per evitar les hores de màxima calor. Tot i això, hi ha disparitat d’opinions pel que fa a les condicions climàtiques per a un bon entrenament. Per exemple, Victor Panadés argumenta: “Durant l’estiu s’entrena millor. Molts cops, quan vols escalfar a l’hivern, no pots. A més, quan estàs suat, el rendiment és major perquè els músculs estan millor preparats”. Una opinió similar té Marc Medina, que exposa: “M’agrada més entrenar quan fa bon temps. Durant l’hivern, les barres estan congelades”. Altres joves que practiquen aquesta disciplina, com Juan Esteban Villada, pensen: “La calor és un problema. Les barres s’escalfen i els calls es trenquen amb més facilitat a causa de la fricció”.
Màquines biosaludables
Malgrat que segurament la seva popularitat no és tan gran com la cal·listènia, les màquines biosaludables que hi ha en molts parcs de la ciutat també s’omplen sovint d’adults i persones grans que, amb calma i perseverança, fan exercici per millorar la seva salut. Amb
més de 40 espais a la ciutat, la gent té accés a aquests gimnasos oberts de forma completament lliure, disposant de la comoditat de fer l’exercici en qualsevol moment del dia.
“Fer exercici en aquestes màquines em va bé en l’àmbit físic. És còmode i segur”, diu
Rogelio Pérez, que als seus 75 anys assegura que “és fonamental mantenir-se en moviment constant”. Al parc de la República, al barri de Sant Pere Nord, indica que “vinc cada setmana i, abans, sempre camino una estona. Faig exercici doble”. En la mateixa línia, explica que “em sento millor que abans perquè aquí mous constantment els genolls, el maluc...”.
[caption id="attachment_556056" align="aligncenter" width="700"]
/ NEBRIDI ARÓZTEGUI[/caption]
Aquests gimnasos a l’aire lliure, equipats amb màquines dissenyades per treballar la força l’elasticitat i la resistència, són també un espai social.
Luz Marina López, de 65 anys, va començar a freqüentar aquests espais fa aproximadament un mes, animada per una amiga seva. Malgrat que ja feia activitat física a casa seva, comenta que “ara em sento molt millor. He notat grans beneficis pel que fa a la salut. Per exemple, no tinc tant dolor a les cames”. López manifesta que “en el treball, em sento com si tingués 15 anys”. En part, s’ho ha d’agrair a qui li va convèncer per començar a fer servir aquests gimnasos a l’aire lliure, la seva amiga
Rosibel Alandete. Ella va començar a utilitzar les màquines biosaludables per recomanació mèdica. “La meva doctora em va dir que havia de caminar i fer exercici. Des de llavors, he experimentat un gran canvi físic i mental”, indica. Alandete considera aquesta pràctica com a imprescindible per a afrontar el dia amb energia i vitalitat.
Donar vida a la ciutat
Malgrat les diferències importants en les pràctiques esportives de la cal·listènia i les màquines biosaludables, els beneficis compartits són evidents. Els espais públics ben equipats contribueixen a donar-li vida a la ciutat. Habitualment, es converteixen un lloc de trobada per a aquells que decideixen practicar activitat física a l’aire lliure, des dels adolescents fins a les persones grans, demostrant que l’edat no és una barrera per tal d’adoptar un estil de vida actiu. Així, les trobades diàries als parcs fomenten les relacions socials i ajuden a combatre la solitud, una realitat per a moltes persones grans. Tot plegat, es crea una xarxa de companyia que millora el benestar físic, mental i emocional.
[caption id="attachment_556057" align="aligncenter" width="700"]
/ NEBRIDI ARÓZTEGUI[/caption]
Terrassa ha fet un esforç notable per convertir-se en una ciutat amiga de l’exercici a l’exterior, amb parcs equipats per a la pràctica de la cal·listènia i activitats biosaludables. Podríem definir aquests espais com gimnasos a l’aire lliure. Sobretot en els darrers anys, a partir de l’auge de la cal·listènia, s’han anat habilitant parcs per a aquesta pràctica esportiva. Ara mateix, n’hi ha set a la ciutat, mentre que hi ha 44 espais públics que disposen de màquines biosaludables i ofereixen una infraestructura òptima per gaudir d’un estil de vida actiu.
