20.000 terrassencs amb diabetis, i la meitat no ho sap

Només cal mirar al voltant per identificar sense gaire esforç a un amic, un familiar, un conegut o un company de feina amb diabetis. Es tracta d’una patologia molt estesa, que segons les estimacions de la Federació Internacional de la Diabetis pateixen més de 20.000 terrassencs, un de cada deu. La meitat, uns 10.000, no ho saben. La dada es fa pública coincidint amb la celebració, aquest dijous 14 de novembre, del Dia Mundial de la Diabetis. Sovint la diabetis és una malaltia silenciosa, que a penes dona simptomatologia, i que s’acostuma a detectar durant una prova rutinària o coincidint amb algun control o analítica casual. A les consultes, però, una de les qüestions que més preocupa actualment és “l’educació terapèutica, que arribi a tots els pacients”, explica Núria Alonso, infermera experta en Diabetis i Educació Terapèutica del servei d’Endocrinologia i Nutrició de l’Hospital Universitari MútuaTerrassa. La diferència està a mantenir una vida normalitzada després del diagnòstic - treballant, practicant esport o sortint amb la família o de festa-, o bé sentir-se atrapat per les rutines de la diabetis: mesuraments de glucosa, administració d’insulina, dieta, exercici... Actualment, un 25% dels pacients diagnosticats de diabetis - a Terrassa uns 2.500- “aconsegueixen incorporar al seu dia a dia les rutines associades a la patologia i mantenen una vida normalitzada- comenta la infermera Paula Bernabeu, educadora en diabetis del Consorci Sanitari de Terrassa-. Un altre 50% ho intenten”. En aquesta tasca normalitzadora juguen un paper clau els serveis d’educació terapèutica de MútuaTerrassa i del CST. “Aquesta és una patologia que afecta el benestar físic, el psicològic i el social - apunta Núria Alonso-. És crònica, no té cura, i obliga els pacients a aprendre a canviar l’alimentació, fer exercici, controlar la glucosa, i ajustar la medicació”. Incorporar de manera normalitzada aquestes rutines a la vida és el repte que afronten milers de terrassencs cada dia. La tecnologia ho posa avui una mica més fàcil. Els sensors al braç han substituït les punxades al dit per mesurar els nivells de glucosa en sang i els pacients ja poden fer seguiment mitjançant una app, un monitoratge que comparteixen amb els professionals sanitaris.  

Suport psicològic i fisioterapèutic

  El vessant psicològic dels pacients és un dels aspectes clau en la incorporació de la diabetis al dia a dia de manera normalitzada. “Tres de cada quatre pacients han patit o pateixen ansietat o depressió”, explica Núria Alonso. “Senten la diabetis com una motxilla que pesa molt”. Paula Bernabeu apunta la importància d’incorporar als equips el suport de psicòlegs per tenir cura de la salut mental dels pacients i de fisioterapeutes, per reforçar les pautes d’exercici físic. I està el factor social, recorden les infermeres. “És possible que, per exemple, una persona amb diabetis hagi integrat a la seva vida el sensor de glucosa com una cosa normal, però els altres, en veure’l, el tractin com un malalt. Encara s’estigmatitza la diabetis. Està en mans de la societat, dels amics, de la família i dels companys de feina assimilar que el diabètic és una persona que, si mesura els seus nivells de glucosa i incorpora hàbits saludables, pot fer vida normal, viatjar, fer esport, tenir fills, sortir, menjar”. Als serveis d’endocrinologia del CST i de Mútua, l’educació terapèutica dels pacients amb diabetis és un pilar en l’objectiu de què recuperin una vida normalitzada. Segons la Federació Internacional de la Diabetis, l’any 2045, una de cada vuit persones al món viurà amb la malaltia, i això suposa un increment d’un 45% de la prevalença de la patologia. Més d’un 90% patiran diabetis del tipus 2, que respon a factors socioeconòmics, demogràfics, mediambientals i genètics. Els principals factors que contribueixen a l’augment de la patologia són l’envelliment de la població, del sobrepès i el sedentarisme. Ja està clar que el volum de pacients amb diabetis a les consultes continuarà augmentant. Paula Bernaveu, que també és dietista, recorda la importància “d’evitar el sedentarisme i mantenir una alimentació equilibrada, rica en carbohidrats, aliments amb fibra, incorporant greix i proteïna de manera equilibrada, i amb la verdura i la fruita com a plat principal. Sempre els dic als meus pacients que aquesta dieta és un pilar bàsic per a tota la població, no només per a ells”. En el cas de les persones diabètiques la clau és incorporar-la, comenta la infermera, “com una medicació més”. La pauta de l’exercici i la dieta equilibrada és també preventiva. Hi ha persones en situació de prediabetis que no han estat diagnosticades i que poden frenar l’evolució de la patologia amb hàbits de vida saludables, expliquen les professionals. Actualment, a Catalunya hi ha 630.000 casos diagnosticats de diabetis, aproximadament el 9% de la població més gran de 15 anys. Cada any es detecten al país entre 300 i 340 nous casos de diabetis en menors de 30 anys.