Arquimedes i Galileu, existeix la solució?

Els veïns dels carrers d’Arquimedes i Galileu fa anys que reclamen el tancament al trànsit de pas de les dues vies degut al volum de cotxes que absorbeixen diàriament. Després d’anys de diàleg amb l’Ajuntament, que d’entrada donava suport a la seva petició, els veïns exigeixen el pas a l’acció. Ara bé, tancar els dos carrers, que esdevenen vies neuràlgiques, és possible? L’estructura de Terrassa permetria que altres vies absorbissin aquest trànsit que ara estan assumint els carrers d’Arquimedes i Galileu? Parlem d’una actuació puntual o d’un replantejament general de la configuració de la ciutat? Davant d’aquesta situació, s’obren diferents possibilitats.

“Terrassa ha de ser una superilla”

Xavi Matilla, arquitecte urbanista, creu que la reclamació dels veïns és raonable i té solució: “Crec que és coherent amb una proposta de ciutat que incrementi els espais pacificats, però sempre amb una mirada en conjunt i de ciutat, amb un camí clar de cap a on hem d’anar”. Considera que la situació “ve de lluny i l’Ajuntament, tot i que ha tingut temps, va fer una actuació tàctica, però no va pensar més enllà”. Matilla opina que “és perfectament possible tancar els carrers al trànsit directament, és una qüestió de voluntat política”. Hi ha persones que són reticents al tancament de trànsit, “però també ens va criticar inicialment el tancament de la Rambla, i no va col·lapsar la ciutat”. “Terrassa podria funcionar com una superilla, amb vies estructurants que connectin els àmbits nord, sud, est i oest de la ciutat, i crear barris on s’eviti el trànsit el de pas”. L’urbanista creu que per reduir el trànsit “és necessari apostar per una millora de l’estructura de les vies ‘ciclables’ i el transport públic, és a dir, fer més carrils, augmentar les freqüències de pas i la connectivitat de les línies”. Matilla creu que “el canvi es pot fer i s’ha de fer, i a curt termini”. “El que és una realitat és que la situació és insostenible, tant pel trànsit que absorbeixen els carrers com per la contaminació atmosfèrica i acústica que pateixen”, explica l’urbanista, i afegeix que “Arquimedes i Galileu haurien de ser carrers amb prioritat per vianants i bicicletes”.

“La solució, de moment, no és possible”

El també arquitecte-urbanista, Pere Montaña, no creu que la solució immediata sigui possible: “És complicat, perquè la configuració i l’estructura de la ciutat no està resolta en direcció Oest-Ponent. I és un problema que afecta a l’eix central”. Sobre el mapa, les alternatives al trànsit a Galileu i Arquimedes passarien pel carrer Faraday o l’Avinguda Àngel Sallent, “uns carrers que no poden absorbir aquest trànsit”. I creu que la Rambla no es pot reobrir, “per tant, seguirem tenint el mateix problema”. Considera que la solució immediata no existeix: “Si talles el trànsit, els cotxes es repartiran. El que cal fer és una circumval·lació que connecti correctament la ronda de Ponent, perquè els cotxes que arriben del sud, no tenen forma d’arribar al nord si no és per aquests carrers”. És escèptic sobre crear una superilla a Terrassa: “És un projecte sobre el qual especialitzes el trànsit sobre vies perifèriques. A Barcelona es va fer perquè està construïda sobre una trama regular, però no és el cas de Terrassa”. Montaña assegura que “cal una inversió a llarg termini, que no és senzilla, i s’està retardant”. Defensa que cal crear la circunval·lació de la ronda de Ponent per rebaixar el trànsit.

“S’ha de reobrir la Rambla”

El doctor enginyer de la UPC, Xavier Álvarez, ho té clar: “Un flux viari és com el líquid. Si tapes un camí, buscarà un altre”. Considera que tancar la Rambla va ser un encert, però va comportar conseqüències per la mobilitat nord- sud de la ciutat, “i això ha provocat el col·lapse d’Arquimedes i Galileu”. Creu que la solució al problema implica reobrir la Rambla: “Es pot flexibilitzar el trànsit, obrir-la només els dies laborables, i tancar-la els dies festius”, una mesura a la qual es podria afegir la reducció de la velocitat dels vehicles. Assegura que s’ha de pensar en els veïns: “Les famílies pateixen, els habitatges no són grans gratacels, la contaminació acústica i ambiental és un problema, i el Govern fa bandera de què escolta a tothom, però no ho està fent”. Confia en les superilles: “Són un èxit, humanitzen la ciutat, i en realitat el centre és una superilla, però s’ha d’extrapolar a la resta de Terrassa, perquè els barris també hi tenen dret”. Álvarez creu que el replantejament de la mobilitat, adaptada al segle XXI, és possible, però s’ha de fer un “bon estudi per tots els carrers”. Una opció seria que “els cotxes es quedessin a l’entrada de la ciutat” i la mobilitat interna de la ciutat es fes d’una manera menys contaminant, “per exemple, amb un tramvia que connectés el centre amb l’avinguda Abat Marcet”. Però posant la mirada al present, “cal una solució, els veïns necessiten descansar”.