“Pregunta’t per què les peces artesanals són tan barates”La Montse ven figuretes artesanals. La millor part per a ella és “venir cada any a la Plaça Vella”. Per contra, assenyala que són moltes hores de feina i que certes situacions la treuen de polleguera. És el cas, per exemple, dels clients que no respecten la seva feina: “la part més complicada és que els nens ho toquen tot i agafen les peces per veure si es trenquen”, expressa. El tema és que, molt sovint, s’ha de mossegar la llengua davant dels pares, perquè del contrari “giren cua i no compren”. A les parets de la seva carpa, es pot llegir una frase que fa reflexionar: “no et preguntis per què les peces artesanals són cares. Pregunta’t per què les industrials són tan barates”. En el seu cas, les peces les fa a casa durant tot l’any i treballa amb materials com el suro, el fang o la resina. A prop de la catedral, trobem una altra parada, remarcablement llarga on una família nombrosa es coordina per vendre també figuretes. Al capdavant hi és l’Alicia, que en aquesta ocasió treballa amb l’ajuda de dos dels seus nets. “Ja m'ho diràs, una parada de 9 metres s’ha de cobrir i la família m’ajuda moltíssim”. L’Alicia fa pessebres a mà i somriu quan les famílies li diuen que les seves obres es conserven amb el pas dels anys i “no es cansen de mirar-les”. [caption id="attachment_569340" align="aligncenter" width="700"]
La pessebrista Alicia Torres a la Fira de Santa Llúcia de Terrassa | Nebridi Aroztegui[/caption]
El pont de la Constitució, segons la Montse, sempre va bé perquè la gent surt i compra. Enguany, els tres comerciants han valorat positivament l’afluència de persones. Els articles més sol·licitats han estat els arbres de Sant Hilari Sacalm i les figures de caganers i reis. També s’han vist ciutadans comprant regals i contribuint a les iniciatives solidàries de projectes locals com Prodis o Policias x Valientes.
L’esperit nadalenc va més enllà de la religió i esdevé un moment de retrobada: “tot i que no siguem creients, és una cosa que ens reuneix un cop l’any”, reconeix un paradista. “El que més m’agrada és el tracte amb la gent, veure persones conegudes i veure la canalla amb il·lusió”, afirma un dels treballadors de la parada més antiga. És possiblement en aquest tracte i en les iniciatives locals on es conserva l’essència terrassenca de Nadal.
