El sector del tatuatge alerta dels “centres clandestins”

ARNAU FORT i ALBA MÁRMOL

La campanya informativa de l'Ajuntament ha estat rebuda amb bons ulls pel sector del tatuatge per lluitar, en certa manera, contra la competència deslleial: els "tatuadors clandestins". Al cap i a la fi, qui té un estudi de tatuatge necessita l’autorització sanitària municipal, per tant, la normativa ha de ser ben sabuda en aquests establiments. Estudis de la ciutat com Valley Tattoo alerten de la normalització dels estudis clandestins i, fins i tot, del fet de tatuar a casa. Míriam Fuentes, la propietària de l’estudi, argumenta que per aquests casos sí que seria necessària la campanya informativa, a part, evidentment, de l’homologació de l’autorització sanitària municipal. Toni Serrano, propietari i tatuador de Montana Tattoo Shop, denuncia que “a l’estudi s’hi paguen impostos, s’hi segueix la normativa i s’hi paga el lloguer d’un local, però a casa les despeses són mínimes i es cobra per sota del preu normal dels estudis”. Explica que es publiciten a través de les xarxes, i que la campanya també seria necessària per sensibilitzar els usuaris a l’hora de triar on tatuar-se. Els establiments de tatuatges desinfecten la sala amb alcohol i clorhexidina, i treballen amb material d’un sol ús. Els materials més delicats com ara els cartutxos han d’estar esterilitzats de fàbrica, segellats i oberts al davant de cada client, i la resta de productes s’han de desinfectar i embolicar per eliminar la contaminació creuada. El material no pot estar tot junt amb altres zones de més accés. De fet, a les cabines, normalment, hi acostumen a estar el tatuador i el client, si hi ha acompanyants, han de tenir una distància mínima amb la zona de treball del tatuador.

Més duresa a la llicència?

Tothom coincideix en el fet que sigui obligada l’autorització sanitària municipal. Ara bé, una altra cosa és que tothom hi estigui d’acord amb el procediment d’obtenció. Karenina Eros, propietària de Ninna Ink, per exemple, contradictori que qualsevol persona pot accedir al certificat higienicosanitari, amb un curs de només 35 hores en línia i una formació d’un parell d’hores presencial a una escola oficial. Ho veu massa arriscat i breu, perquè sí que és veritat que parla molt de les cures en relació amb la salut, però només mencionen el control sanitari. Troba a faltar que es parli sobre l’estètica de les persones i les pells, i també dels sentiments dels usuaris a l’hora de fer-se un tatuatge.“Un certificat higienicosanitari permet tatuar, però no certifica que siguis un bon professional”. Karenina Eros es va formar al Brasil l’any 2004, durant un any i mig, i explica que allà sempre eren molt estrictes en el tema sanitari. Per exemple, apunta una curiositat que és que allà és obligatori tatuar amb mascareta mentre aquí no.