La immigració a Terrassa està per sota de la mitjana catalana

La immigració a Terrassa se situa tres punts i mig per sota la mitjana catalana, segons les últimes dades disponibles publicades per l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), corresponents a l’1 de gener del 2024. D’aquesta manera, el percentatge d’estrangers a la ciutat arriba al 14,5%. En el conjunt de Catalunya la xifra és del 18% i hi ha 12 comarques on la població diferent de l’espanyola se situa per sobre del 20%. Entre el grup de ciutats grans del país, el percentatge més alt de persones de nacionalitat estrangera el tenen l’Hospital de Llobregat (26%) i Barcelona (24,56%). A Terrassa el nombre d’estrangers empadronats és de 33.076 sobre una població total de 228.294 habitants. Aquest percentatge del 14,5% es troba dins la mitjana vallesana i se situa en xifres molt similar al de poblacions del seu entorn, com Sabadell (14%), Rubí (14,6%) o Sant Cugat del Vallès (14,6%). En els darrers anys, el percentatge de població estrangera a la ciutat és força estable i respecte al 2023 només hi ha un lleuger increment percentual de mig punt.

Els llatins, els que més augmenten

El creixement registrat ve donat en molta part per l’increment de la població llatinoamericana. El Marroc continua sent la principal nacionalitat dels estrangers amb 12.636 persones, però la seva població registra variacions mínimes els últims quatre anys. De fet, l’any 2023 la població marroquina a Terrassa es va reduir un 3,80% i en les últimes dades del 2024 ha pujat minsament un 0,13%. Del grup de nacionalitats estrangeres majoritàries –Marroc, Colòmbia, Veneçuela– la que més creix és la colombiana. Els colombians eren 2.285 persones l’any 2024, segons les últimes dades de l’Idescat, mentre que el 2021 eren 1.228 persones. En un any, l’augment al cens de les persones procedents de Colòmbia ha estat de 500 ciutadans, ja que l’any 2023 eren 1.750 persones a la ciutat. La tercera nacionalitat estrangera en xifres absolutes a Terrassa és Veneçuela, que en grau més baix segueix una tendència similar a la de Colòmbia. El 2024 constaven 1.783 veneçolans a Terrassa mentre que l’any anterior n’eren 1.537 i el 2021, 1.170.

Senegal i Romania, desbancats

Hondures, Paraguai, Itàlia i la Xina segueixen Veneçuela a la llista, tots ells amb més ciutadans cada any. Els veïns i veïnes de Terrassa amb nacionalitat senegalesa i romanesa, en canvi, han perdut pes al cens de la ciutat els últims anys i, malgrat que el 2015 eren la segona i tercera nacionalitat estrangera amb un 4,94% i un 4,57% de persones, l’any 2024 no trobem Senegal i Romania fins a la vuitena i novena posició amb el 3,50 i 3,08%, respectivament.

Entre 25 i 49 anys

El 54,06% de les persones immigrants a la ciutat de Terrassa té entre 25 i 49 anys. La població estrangera que supera els 65 anys només representa el 4,3%. Pel que fa als menors de 20 anys, són el 21,1% de la població amb nacionalitat estrangera. D’aquests, el grup de 0 a 9 anys és del 10,89%. Els homes del col·lectiu estranger tenen lleugerament un pes més gran que les dones, però és una variació molt petita. Segons les dades de l’Idescat, hi ha un 51,10% d’homes i un 48,90% de dones amb nacionalitat no espanyola a la ciutat.

Per disctrictes

Les dades de l’Idescat també permeten veure la distribució de la població en funció dels districtes. A Terrassa, el districte amb més percentatge de població estrangera és el II, que és correspon a Ca n’Anglada, Montserrat, Vilardell i Torre-sana, on són 6.747 persones, el 28,06%. A molta distància, el segueix el districte III (Can Palet, Guadalhorce, Can Palet II, Xúquer, Can Jofresa i Segle XX), amb un 17,78% i 4.731. Tot i que en xifres absolutes i no percentatges hi ha districtes com el VI (Sant Pere Nord, Les Arenes, La Grípia i Can Montllor) amb més estrangers, 6.630 persones. En canvi, el districte VII (Can Parellada, Les Fonts) té el menor nombre i percentatges d’estrangers, 807 persones i hi representen un 8,94%.