Tantes generacions de feministes, tantes mirades

La percepció del feminisme per part d’una dona varia en funció de moltes qüestions, i una d’elles és la generació a la qual pertany. Cada època ha tingut les seves particularitats i les dones han viscut el moviment feminista de maneres molt diverses, segons el moment històric, social i cultural en què han nascut. Hi ha generacions passades que van lluitar per drets fonamentals, com el vot o l’accés a l’educació, mentre que les generacions més joves s’enfronten a reptes com la igualtat salarial, la lluita contra la violència de gènere o la representació femenina en àmbits de poder. Així, i també per la seva experiència personal, nivell socioeconòmic o raça, entre altres qüestions, les dones de cada generació poden tenir visions variades sobre què significa ser feminista.

“Un assamblatge”

Estel Malgosa, antropòloga terrassenca i membre del grup de recerca AFIN de la UAB, assenyala que la generació és un dels factors que influeixen en com les dones perceben el moviment, però “la percepció del feminisme és un assemblatge de l’experiència pròpia, l’educació, i les normes socials i culturals del moment històric en què han crescut”, explica Malgosa. En la mateixa línia, Bruna Serra, pedagoga, educadora sexual i militant feminista, destaca que també són importants aspectes com la raça, la classe social i la diversitat funcional, entre altres. Segons ella, “el moviment feminista ha estat molts cops hegemònic i blanc” i, per aquest motiu, celebra que el feminisme hagi posat, recentment, sobre la taula “el concepte d’interseccionalitat, per revisar el privilegi blanc, una qüestió que les generacions més joves veuen cada vegada més clar”.

Visió històrica

La manera de veure el feminisme ha anat canviant al llarg dels anys en les diferents generacions, perquè el context també ha canviat. Així doncs, hi ha diferències entre el que pensen les generacions Z, Millennials, X i els “baby-boomers”. Després de la dictadura franquista i, a partir de la Constitució del 1978, es van començar a aprovar lleis d’equitat de gènere, generant tot un context de polítiques públiques, “que influeixen enormement en la concepció social del feminisme”, diu Malgosa, que també assegura que fa anys que el feminisme s’ha institucionalitzat. Els “baby-boomers” van créixer en un context de dictadura i repressió política, quan la prioritat de les veus dissidents era acabar amb el règim franquista. Però això no vol dir que el feminisme no hi tingués cabuda. Segons Serra, “també hi va haver dones que es van rebel·lar contra l’statu quo”. De fet, molts debats actuals no són nous. “A cada generació hi ha hagut dones avançades en el seu temps que ha posat debats sobre la taula, com ara la planificació familiar, la prostitució o el matrimoni homosexual, per exemple”. Malgrat que queda camí per recórrer, el que ja s’ha recorregut no ha estat en va. El feminisme “ha passat de ser una lluita minoritària a ser una lluita extensa, popular i institucionalitzada”, diu Serra, que alerta, tanmateix, que això no vol dir que s’hagi guanyat la batalla encara.

I les generacions futures?

Malgosa explica que avui dia els infants tenen el discurs d’igualtat de gènere “molt après”, encara que això “no implica que les seves pràctiques culturals i socials siguin equitatives”. L’antropòloga advoca no per només ensenyar el discurs políticament correcte, sinó per ensenyar també les eines a través de les famílies, les escoles i els mitjans de comunicació. Per a Rosa Maria Fernández Sansa, activista pels drets de les dones, “el feminisme proposa un gran canvi a la societat”, però el primer element que cal erradicar és “la violència contra la dona, per la seva condició de ser dona”. Considera que això s’hauria de fer des de molts àmbits, com ara la política: “No hi ha cap partit polític que assumeixi la lluita feminista com a eix prioritari”, lamenta, a banda de les escoles i les universitats, i els mitjans de comunicació. Pel que fa a les xarxes socials, Malgosa adverteix que “poden ajudar a la mobilització de certs moviments, però a la vegada poden detonar discursos d’odi”. En aquest sentit, la pedagoga Serra subratlla que el moviment de l’extrema dreta “ha aprofitat les xarxes socials i la por de nois joves a perdre privilegis per instrumentalitzar un discurs masclista”. Però, tot i entrebancs com aquest, manifesta que cal ser optimista quant al futur del feminisme, la qual cosa també “és un posicionament polític”.