Cinc anys després del confinament per la pandèmia de la covid, la psicòloga terrassenca Alina Arderiu destaca que la societat no estava preparada per un tancament i un aïllament total. Aquest moment inesperat va suposar un gran repte per a la salut mental de la població, que va haver d’adaptar-se a una nova realitat de restriccions, incertesa i distanciament social. Aquest període va posar de manifest les febleses en la nostra capacitat d’afrontar situacions d’estrès extrem, però també va evidenciar el fort esperit de superació i la capacitat d’adaptació de moltes persones. Cinc anys després, el record d’aquell confinament continua sent viu, amb una barreja de sentiments de pèrdua i resiliència.
Conseqüències socials
Com a professional especialitzada en joves i adolescents, Arderiu explica aquells mesos han derivat en dues situacions “força oposades” en aquestes generacions. D’una banda, aquells que van viure el confinament simplement com una aturada vital i, d’altra banda, “aquells a qui les restriccions del contacte social els ha afectat”. En aquest sentit, afegeix que els infants d’entre 10 i 12 anys van viure la situació des d’una incertesa que “ha tingut molts efectes negatius”.
Un infant fa una videoconferència amb la classe de l’escola durant el confinament / Nebridi Aróztegui
Les conseqüències de la pandèmia en les relacions socials també van passar per l’obligació de portar mascareta, la qual cosa “va provocar molta inseguretat, ja que, quan va ser hora de treure-se-la, molts nens i nenes no s’havien conegut, i els feia vergonya”, subratlla la psicòloga.
Així mateix, les restriccions i l’aïllament social encara afecten els joves, cinc anys després. “Són més sensibles a la realitat del món, del fet que poden passar coses inesperades i que et canvien la vida”, declara Arderiu, que també posa èmfasi en una angoixa creixent entre la població jove, en què hi ha més tancament social i soledat, diu.
Davant la incertesa
Davant l’estrès i l’ansietat en situacions d’aïllament o incertesa, la psicòloga recomana escriure, llegir, dibuixar, cuinar, fer manualitats i recuperar aficions que no impliquin l’ús de pantalles. “He observat en molts joves que no aguanten sense saber què passarà, i la nostra feina és treballar-ho amb ells, cosa que és molt difícil”, reconeix Arderiu.
Sobre si la societat està més preparada psicològicament ara per afrontar un segon confinament, la psicòloga assegura que “tota història prèvia ajuda i és un valor afegit, tot i que cal educar en la incògnita del futur”. Amb tot, Arderiu explica que la pandèmia va posar en valor la salut mental i que, des de llavors, hi ha més demanda, “no només pels efectes sinó per la sensibilització de la població a la importància de la salut mental”.
