Saps on és... la font on no s’omplen càntirs?

Hi ha un refrany que diu que “Tan va el càntir a la font que ve que es trenca”, tot i que una versió popular el variava i deia que “Tan va el càntir a la font com qui el porta”, que no és cap mentida, si bé, de càntirs, ara s’en veuen pocs. Aquesta ciutat, a més d’edificis del modernisme i altres elements destacats, també té una alta quantitat de fonts escampades pels carrers i places. En algunes hi brolla aigua i en altres, no. Però en trobem de diverses grandàries, que és el que té gràcia. Una d’aquestes fonts és la que s’anomena la del Rasot, que la podem veure al carrer de Sant Genís, fent cantonada gairebé amb el de Sant Francesc. Al blog “Records de Terrassa”, s’explica que “es tracta d’una font de ferro amb un magnífic escut de Terrassa en relleu i que va ser inaugurada l’any 1887”. Concretant una mica més, la font és vuitcentista i es va elaborar amb ferro colat. L’Ajuntament de llavors li va encarregar a l’empresa Talleres de Fundición de Hierro y Construcción de Máquinas Juan e Isidro Abelló. Es va inaugurar el 14 de gener de 1887.

Quatre cossos

A la pàgina “Passejant per Terrassa”, s’esmenta que aquesta font té quatre cossos i que el seu brollador, que és de llautó, està centrat en un cercle amb motius florals. Uns cavallets de mar i una petxina, presideixen la part frontal de la font, per sobre de l’escut de la ciutat a què es feia referència abans. La font pren el nom de la zona on està situada, que es coneixia com el Rasot. D’on ve aquest nom? Sembla que, ho apuntava Joaquim Verdaguer en el seu blog, que era “el lloc on antigament confluïen els torrents del Salt i del Rossinyol”. L’any 1995, i aprofitant que es remodelava aquesta part del carrer, es va restaurar la Font del Rasot que es trobava visiblement deteriorada pel pas dels anys.