Si hi ha una conductaaddictiva que està creixent amb força entre els joves és el joc d’apostes. Les dades del Consorci Sanitari de Terrassa (CST) confirmen una tendència clara: cada cop arriben més pacients i, sobretot, més joves. Durant el 2025, la Unitat d’Addiccions Comportamentals del CST va atendre 174 pacients nous, i més del 80% ho feien per problemes relacionats amb el joc. Però la dada més preocupant és l’edat: prop d’un 30% d’aquests nous casos corresponen a menors d’edat, una realitat que fa uns anys era pràcticament inexistent.
“La mitjana d’edat ha baixat clarament en els últims anys”, explica Núria Aragay, psicòloga clínica i responsable de la unitat. “Ara veiem perfils molt joves, especialment vinculats al joc online, que es mouen entre els 16 i els 20 anys”, avisa l’especialista.
Aquest descens en l’edat d’inici no és casual. L’accés al joc a través d’internet ha trencat moltes de les barreres que abans limitaven als joves. “En el joc presencial és més fàcil controlar l’accés, però en el joc online això és molt més difícil. N’hi ha prou amb tenir el DNI d’un adult per crear un compte”, alerta Aragay.
Les conseqüències van molt més enllà de la pèrdua econòmica. Segons la psicòloga clínica, el joc problemàtic genera un impacte perjudicial generalitzat en la vida dels joves: “Comporta molt estrès, molta tensió, malestar constant, mentides a l’entorn... acaba afectant a nivell personal, familiar i, fins i tot, acadèmic o laboral”.
Tot plegat té a veure amb la vulnerabilitat pròpia de l’adolescència. El cervell encara està en desenvolupament, especialment en les àrees encarregades de la presa de decisions i la valoració de riscos. “Hi ha molt interès per provar coses noves i poca capacitat per anticipar-ne les conseqüències”, explica Aragay, fet que converteix aquesta etapa en especialment delicada.
El fenomen també presenta una clara bretxa de gènere. La majoria de casos atesos són nois, un fet que els experts vinculen a una major atracció per activitats competitives i de risc.
L’entorn digital hi obre la porta
Més enllà de les substàncies i del joc, el creixement de les conductes addictives vinculades a l’entorn digital és una altra de les grans transformacions que s’estan detectant entre els joves. Però, segons Aragay, no es tracta tant de noves addiccions com d’una evolució de les ja existents.
“Les conductes són les mateixes que abans, però ara es fan a través del canal digital”, diu Núria Aragay. Aquesta accessibilitat permanent multiplica els riscos, especialment entre els adolescents, que es troben en una etapa de desenvolupament vulnerable. “Tot està molt disponible i molt a l’abast, i això fa que sigui més fàcil que es desenvolupin problemes”. El fet de poder jugar, comprar o interactuar en qualsevol moment, sense límits físics ni temporals, pot afavorir una pèrdua de control més ràpida.
Les noies ja beuen més que els nois
Malgrat que el consum d’alcohol entre adolescents s’ha rebaixat mínimament en els darrers anys, la realitat és que continua sent una realitat estesa. Segons dades que recull l’Associació ALBA a través d’enquestes municipals de l’Ajuntament de Terrassa, al 2025, més d’un 43% dels joves de 17 anys afirmava haver begut alguna beguda alcohòlica durant els darrers 30 dies. Un percentatge que ha baixat prop d’un 20% mirant deu anys enrere.
Com la tendència catalana, Terrassa presenta en aquest sentit una particularitat significativa: les noies ja beuen tant o més que els nois en determinades edats. Segons ALBA, un 45% de les joves de 17 anys havien consumit alcohol en l’últim mes, una xifra lleugerament superior a la dels nois, que se situa en 42%. Paral·lelament, tot i una tendència a la baixa en el consum global, els professionals alerten que la normalització social i la pressió del grup continuen sent factors clau. “L’alcohol és una droga legal i molt present a la societat, i no hi ha consciència del risc”, resumeix Maruja Rambla, presidenta de l’Associació ALBA.
Una tendència que trenca amb el patró històric i que, segons l’experta, té a veure amb canvis socials i culturals. “Hi ha una igualtat de drets que, de vegades, també es trasllada als hàbits. Abans era més l’home qui bevia, ara això ha canviat”, apunta Rambla, que també assenyala una maduració més precoç de les noies com un dels factors que poden influir en aquest avançament.
A aquesta accessibilitat s’hi suma la pressió del grup d’iguals, especialment intensa durant l’adolescència. “El grup és el més important. Si ets amb amics, ells beuen i tu no, quedes com apartat”, explica. Aquest factor, combinat amb un patró de consum concentrat en caps de setmana, deriva sovint en episodis de consum intensiu. “Poden passar dies sense beure, però quan surten ho fan en grans quantitats, fins i tot amb intoxicacions alcohòliques”, alerta.
El fum, a la baixa amb matisos
El descens del consum de tabac és una de les poques notes positives que dibuixen les dades recents, també a Terrassa. La última enquesta sobre l’Ús de Drogues en l’Ensenyament Secundari (ESTUDES) apunta a una reducció progressiva del nombre de joves que fumen. Un 21% dels joves entre 14 i 18 anys n’havia fumat en l’últim any i un 3,5% ho feia diàriament, mentre al 2006 aquests valors es trobaven al 39,8% i 15,8%, respectivament.
Aquesta millora, però, conviu amb un fenomen que preocupa cada cop més: l’auge de les cigarretes electròniques. Lluny de desaparèixer, el consum de nicotina entre adolescents s’està transformant. “És cert que pot ser menys nociu que el tabac convencional, però no és innocu. No és tan poc perjudicial com es creia al principi”, remarca la presidenta d’ALBA,, dient que “que aquest hàbit s’està estenent ja entre alumnes d’ESO”.
Aquest canvi de tendència també s’acompanya d’un inici cada cop més precoç en el consum. Si fa uns anys el primer contacte amb el tabac es produïa majoritàriament a partir dels 16 o 17 anys, avui és habitual veure adolescents més joves consumint vapejadors a les portes dels instituts. “Parlem de nois i noies d’educació secundària” remarca Rambla.
I en paral·lel, el cànnabis continua present, tot i la seva davallada en els últims anys. Segons l’ESTUDES, en 20 anys, el seu consum en adolescents ha caigut en un 22,8%. Ara, però, el principal repte no és tant l’extensió del consum com la percepció de risc. “S’ha relaxat molt. Hi ha la idea que no és perillós, i això no és així”, alerta la presidenta d’ALBA. Tot i que reconeix que genera menys dependència que altres substàncies, Rambla adverteix que “pot desencadenar simptomatologia psicòtica, sobretot en joves que ja tenen una certa vulnerabilitat.
