El secret de la bona confitura es concentra en l'alçada necessària, ni més ni menys, igual que en l'edat, però els prejudicis encara contaminen els vaticinis. Manuel, aquell bomber de
Texas amb el qual el Marc, el Jordi i la resta de l'equip van menjar en el mateix plat, li ho va confessar en acabar aquella aventura: "Van dubtar de la nostra capacitat: ens veien baixets i grans (d'edat). Ells, com els d'altres països, són molt joves, però uns tancs", recorda
Marc Matarín Gregori a punt de la riallada. Aquells bombers catalans, però, han guanyat als texans i a tots els altres participants en un
esdeveniment amb 18 equips de països de tot el món.
Són els campions internacionals de rescat en una disciplina potser poc coneguda pel gran públic però "que està integrada en l'ADN de Bombers": el rescat de companys en incendis estructurals. El Repte, l'International Fireground Survival Competition in China 2025, es va celebrar entre el 17 i el 23 de març passats. I
els bombers de Terrassa Marc Matarín i Jordi Puyol han format part de l'equip campió, integrat per tres sergents, un caporal i dos bombers. Cinc participants en el Repte i un jutge.
Sí,
Terrassa compta amb dos bombers que han tornat de la Xina amb sengles
medalles i diplomes que els acrediten com a triomfadors en aquesta modalitat per a la qual es formen tots els professionals del cos de
Bombers de la Generalitat però que, en el cas de Marc Matarín i Jordi Puyol i els seus companys, implica una volta més en la
preparació, perquè a més són formadors en aquest àmbit específic.
"Van dubtar de la nostra capacitat: ens veien baixets i grans (d'edat). Ells, com els d'altres països, són molt joves, però uns tancs", recorda Marc Matarín Gregori a punt de la riallada
Per si la proesa pogués semblar qüestionable, una dada elimina qualsevol escletxa de dubte.
Com la Dinamarca que va guanyar l'Eurocopa de futbol de 1992, a la qual va ser convidada in extremis per l'exclusió de Iugoslàvia, una selecció, la danesa, que només va disposar de dues setmanes per preparar-se per a l'esdeveniment, l'equip de bombers catalans
va acudir al repte en l'últim moment: "Tot va ser de rebot. En aquests concursos participen equips ja consolidats i el triat per viatjar a la Xina era un de companys de Madrid, però alguna cosa va passar i no va poder ser. Llavors els portuguesos van pensar en nosaltres, ho van comunicar a l'organització (el CFBT, Compartment Fire Behavior Training) i vam rebre la proposta", explica el caporal Marc. La
resposta depenia, sobretot, dels diners que els podia costar allò. Res, tot pagat. Van trigar poc a dir "sí".
[caption id="attachment_585561" align="aligncenter" width="700"]
El caporal, de 54 anys, va tornar al parc de Terrassa fa quatre anys / NEBRIDI ARÓZTEGUI[/caption]
Tenien només tres setmanes per davant. "Era
una tasca difícil, perquè havíem de quadrar les agendes de tots per coincidir.
Ens vam reunir només dos dies, un per parlar del tema i un altre per fer algunes maniobres".
Un "poble" de 2,5 milions d'habitants
La destinació era
Sanming. El Marc li va preguntar per aquesta ciutat a una coneguda seva, una comerciant d'origen xinès. "Ja veuràs, és com un poble", li va comentar la dona. "Un poble, va dir, en efecte. Però és
una ciutat de 2,5 milions d'habitants!", exclama el caporal. De Barcelona van volar a París, de París a Xiamen (13 hores de viatge), de Xiamen, en bus a Sanming, tres hores més. De material propi de rescat només portaven els seus
Equips de Protecció Individual (EPI). La resta el posava l'organització.
Tenien només tres setmanes per davant. "Era una tasca difícil, perquè havíem de quadrar les agendes de tots per coincidir. Ens vam reunir només dos dies, un per parlar del tema i un altre per fer algunes maniobres"
"A Sanming vam veure moltes construccions de blocs, molts alts i amb pisos que semblaven molt petits". I es van trobar amb una societat marcada per l'ordre, "una societat en la qual
sempre troben una solució per a un problema". I inclinada a la puntualitat: "Si trigàvem cinc minuts a arribar a un lloc, semblaven desesperats. Ens acompanyaven en tot moment, amb intèrprets que havien triat en escoles d'idiomes. I tot el servei estava
coordinat per un anomenat 'líder'". El camp de pràctiques es va acabar de construir l'octubre passat. "El van fer només per a aquesta cita, però està preparat també per simular terratrèmols i disposa de canals i una piscina per treballar el rescat acuàtic. Els xinesos volen que el Repte internacional se celebri sempre allà".
Arriba el moment de la veritat
I va arribar l'hora. L'endemà d'aterrar van poder practicar. Però l'endemà de l'endemà, a la feina. Dues proves el dijous i dues més el divendres.
Codi vermell, un company està en problemes. Es posa en marxa
l'Equip SOS, com es denomina a casa nostra a aquesta unitat, coneguda en altres parts del món com a
RIT (Rescue Intervention Team). Primera prova: "És una clàssica. Quatre bombers entren, el cinquè es queda fora, de comandament.
Has de seguir un recorregut ajupit, amb passos estrets i amb obstacles, i sense visibilitat, fins a trobar el
ninot que simula ser el company. I després tornar amb ell, arrossegant-lo (50 quilos) seguint el recorregut de la mànega". La
simulació és molt cuidada i es controla fins i tot el consum d'aire dels expedicionaris: "Vam fer la primera prova en 14 minuts i 30 segons. El límit era 15 minuts. Altres equips van arribar als 30 o els 35 minuts.
Es quedaven sense aire...".
[caption id="attachment_583684" align="aligncenter" width="700"]
Joia amb el lliurament del premi a Sanming / BOMBERS[/caption]
La segona prova del primer dia situava el rescat en un escenari que simulava un edifici i els bombers havien de pujar a la primera planta. Portaven una maleta d'aire complementari. Un d'ells havia d'accedir a un habitacle
per una finestra de 70 x 40 centímetres. L'equip català comptava amb un avantatge comparatiu, un integrant molt apte per a aquests treballs, petit, àgil: "Teníem el nostre
esquirolet. Els altres som senglars", fa broma el caporal.
En aquesta prova, que van dur a terme en un minut i 42 segons, "molt per sota de la resta", sí que disposaven de
visibilitat, com en la tercera i la quarta maniobres. En la tercera, havien de pujar una altra vegada
a una primera planta per descendir després a la inferior a través d'un forat de 70 x 70 obert en un forjat.
Baixar, "empaquetar" el ninot-víctima i pujar-lo. Van fer-ho en tres minuts, quan l'havien arribat a executar en dos. Aquest cop va haver-hi una
disfunció en no entendre del tot una de les directrius referent a la valoració de la víctima.
A la quarta maniobra havien de pujar per una escala manual i entrar per una finestra per extreure per aquell forat el
bomber en problemes. Els dos rescatadors situats a la part de dat de l'escala van realitzar fins i tot una pirueta per baixar cap avall. "Li ho vam veure fer precisament als texans, i ens va sortir bé", diu el Marc. Van baixar la víctima sense cordes.
Temps: un minut i 28 segons.
L'experiència
En definitiva,
els catalans van ser els millors en la primera prova, la segona i la quarta, però l'èxit no va consistir sols a assolir un temps baix: "També es valorava el consum d'aire, el tracte a la víctima i la tècnica". Tot plegat va compensar el dèficit de la tercera maniobra.
Campions. Els portuguesos, segons. Els francesos, tercers.
Quina joia transmeten les imatges de l'entrega dels premis, quin
viatge de tornada més meravellós. "Ha estat una experiència tremenda i, el que és més important, vam tornar amb moltes idees noves. I el repte que organitzarem a Catalunya el novembre vinent tindrà
connotacions d'aquesta experiència, tot i que no hi haurà guanyadors", avança
Marc Matarín (54 anys) mentre ensenya la medalla, que incorpora una roda per mostrar
pictogrames de maniobres. Jordi Puyol, embardissat aquests dies en l'organització
del concurs de rescat de Catalunya, en té una altra.
