El Jutjat d’Instrucció número 4 de Terrassa ha decidit enviar a judici per un delicte de falsedat en document públic els dos agents de la Policia Nacional que van discriminar una professora per parlar en català a la comissaria, i van denunciar-la i multar-la per uns fets falsos: que ella s’havia negat a identificar-se. Plataforma per la Llengua va celebrar fa uns mesos que, finalment, l’Audiència Provincial de Barcelona donés la raó a l’entitat i permetés que la docent es personés en el cas com a acusació particular, atès que el jutjat fins ara n’havia limitat la presència a la condició de testimoni. L’organització en defensa del català es mostra satisfeta perquè, finalment, després de tres anys, el jutjat enviï els policies a judici, i demana quatre anys de presó per a cadascun, inhabilitació per treballar a l’administració pública durant quatre anys i una multa.
L’entitat en defensa dels drets lingüístics ha donat suport des del primer moment a la professora, que va ser discriminada per parlar en català a la comissaria el 2022. En concret, va ser el 4 de març, quan la docent es va desplaçar a la comissaria per fer-hi diferents gestions i dos agents, en diferents moments, li van exigir que parlés en castellà. Un dels dos, de fet, va intentar impedir-li l’entrada quan va sortir un moment per fer un tràmit i la va escarnir desafiant-la a repetir l’hora de la cita en castellà. Com que la usuària va explicar que ho estava gravant tot, l’agent li va agafar el mòbil, la va detenir per "faltar al respecte a un agent de policia" i la va denunciar al·legant que la dona s'havia negat a identificar-se, cosa que no era veritat, però que constituïa un altre delicte. Per fer-ho, es van valdre de la Llei orgànica 4/2015, l'anomenada «Llei Mordassa», i la van acabar sancionant per dues infraccions: una de lleu, amb una multa de 100 € per faltar al respecte als agents de l'autoritat, i una altra de greu, amb una multa de 601 €, per negar-se a identificar-se.
L’organització va denunciar els agents que l'havien coaccionada i detinguda al Jutjat d'Instrucció de Terrassa, per quatre delictes: coaccions, falsedat en document públic, detenció il·legal i contra la integritat moral. Després d'obrir diligències, el jutjat va continuar el procediment només per dos delictes de falsedat documental i, a més, va limitar la presència de la víctima a la condició de testimoni, un fet que finalment l’Audiència Provincial de Barcelona ha fet rectificar a instàncies de Plataforma per la Llengua, que hi va interposar recurs, i ara la víctima ja pot participar en el procediment com a acusació particular.
Plataforma per la Llengua ha donat suport des del primer moment a la professora: li ha facilitat la defensa legal (i n'ha coordinat l'estratègia), l'ha acompanyada en la presentació de la denúncia contra els agents, ha fet públic el cas amb uns àudios que demostren com els agents la van humiliar abans de detenir-la, ha organitzat diverses concentracions al carrer per donar-li suport i ha impulsat una moció de suport al ple de l'Ajuntament de Terrassa.
El relat dels fets: “Has de parlar en castellà, perquè som a Espanya”
Els fets es remunten al 4 de març del 2022, quan la docent es va desplaçar a la comissaria per renovar el DNI i el passaport, i per tramitar les cartes d'invitació dels seus pares, uns documents que permeten allotjar a casa persones de l'estranger. En arribar, un primer agent li va dir que només li podrien renovar el DNI perquè només tenia una citació i, quan ella li va respondre, li va exigir que parlés en castellà: "Has de parlar en castellà, perquè som a Espanya". La professora no s'hi va oposar, però cada vegada que tornava a parlar en català de manera espontània, el policia li exigia que canviés al castellà. Després de fer-se el DNI, amb algun petit problema, i de sortir de la comissaria, amb el permís d'una funcionària, per fotocopiar els passaports dels pares, un altre agent de policia, diferent de l'anterior, no només no la va fer deixar entrar, sinó que li va exigir que li parlés en castellà. Quan la professora es va queixar, va aparèixer un tercer agent que la va pressionar perquè parlés en castellà amb el seu company, perquè, tot i que, segons va dir, ell havia nascut a Eivissa i sabia parlar català, el seu company no en sabia. Aquest tercer agent, que estava acompanyat per algun policia més, també va intentar convèncer-la perquè tornés un altre dia amb una altra citació. Aleshores, l'agent que no l'havia deixada entrar va demanar-li que digués en castellà l'hora de la citació i, després que ella hi accedís, va dir, amb sarcasme i en castellà: "Molt bé. Si és molt fàcil, oi?".
La reacció de la ciutadana va ser expressar que "aprendre idiomes és una cosa bona" i que "com a funcionari, aniria bé que ho fes"; això va fer enfadar l'agent, que va amenaçar de sancionar-la. Com que ella va explicar que ho estava gravant tot per tenir una prova de la discriminació, la van deixar entrar perquè acabés de tramitar les cartes d'invitació. Tanmateix, quan se n'anava, després de lamentar-se que els agents no sabessin català, l'agent que abans li impedia tornar a entrar a la comissaria, li va agafar el mòbil i la va detenir per "faltar al respecte a un agent de policia". L'agent va explicar que la dona s'havia negat a identificar-se, cosa que no era veritat, però que constituïa un altre delicte, i per això se la van emportar a l'interior de la comissaria, per denunciar-la valent-se de la Llei Mordassa.
