Unes ciutats que es mirin entre elles i no només amb Barcelona. Municipis del Vallès o de la regió metropolitana de Barcelona que han participat en una de les sessions centrals de les Jornades Cerdà que han tingut lloc a la Universitat de Barcelona, han reclamat més veu i vot en la planificació territorial de la regió. El debat ha posat sobre la taula com afrontar els reptes territorials des d’una visió compartida entre administracions, amb especial atenció a la relació entre Barcelona, l’àrea metropolitana i el Vallès, un dels eixos que Cerdà ja va intuir en el seu projecte d’eixample i en la seva concepció d’un territori integrat. Tot i que Sabadell i Terrassa no han estat presents a la taula –malgrat que estaven convidades a la jornada–, el debat ha servit per tornar a situar les ciutats al centre de la reflexió sobre el futur de la regió metropolitana: l’acte posa veu a les demandes de diversos municipis de l’arc metropolità —especialment del Vallès— que reclamen una planificació més equilibrada i un model de governança que superi una planificació amb mirada des de Barcelona.
“Ens trobem que no podem anar en tren de Sabadell o Terrassa a Granollers. Barcelona està expulsant ciutadans a l’arc metropolità –al nord de la regió metropolitana–, i cal fer una planificació territorial i, sobretot, dotar-lo de recursos, de pressupost”, ha exposat l’alcaldessa de Granollers, Alba Barnusell, present a l'acte, que sintetitza una de les necessitats dels municipis del Vallès davant la "manca d’una planificació integrada del territori metropolità". Barnusell subratlla la necessitat de repensar l’actual estructura metropolitana i incloure-hi municipis de l'arc metropolità que, tot i no formar part formalment de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), comparteixen reptes i dinàmiques. “Necessitem pensar en tot el territori, que té diferents centralitats. Els alcaldes hem de poder seure a la mateixa taula i tenir la mateixa veu en la definició dels plans territorials”, diu. Barnusell recorda que la mobilitat és un dels grans dèficits del territori. “Els dos Vallesos estan connectats amb un sol autobús i una línia de tren amb freqüències molt baixes”, va lamentar, defensant un model en què “cada centralitat pugui oferir vida, feina i serveis sense dependència constant de Barcelona”.
Comparteix visió l’alcaldessa del Prat de Llobregat, Alba Bou, que posa èmfasi en la necessitat que els ajuntaments “seguin a la taula dels grans” per poder definir conjuntament les polítiques metropolitanes. Defensa un diàleg de tu a tu entre administracions per garantir la igualtat d’oportunitats en infraestructures i serveis. “Coneixem les nostres necessitats i les oportunitats del territori. Hem de fer una ciutat metropolitana amb respecte, sense confrontar interès general i territorial”. Admet que l’AMB “no és una estructura perfecta”, i va recordar el malestar d’alguns municipis pel tribut metropolità o per la manca de millores en els serveis. “El Prat té autobusos i trens, però no per anar al Vallès. No estem responent a la mobilitat de forma ideal”, va afegir. Per a Bou, la solució passa per garantir “habitatge digne, transport eficient i llocs de feina propers”.
- Jornades Cerdà a la Universitat de Barcelona
- DAVID CHAO
Des de la capital catalana, Oriol Altisench, enginyer en cap de l’Ajuntament de Barcelona, reconeix que el país afronta “un repte estructural de governança”. “Ja no és només Barcelona; també la conurbació, Terrassa, Sabadell… La manca d’estructura del territori ens pot portar a una suma de decisions inconnexes”, adverteix. Altisench defensa que la regió metropolitana ha de servir per estructurar el país, més enllà dels límits administratius, i destaca la importància de coordinar mobilitat i habitatge: “Són peces fonamentals que han d’anar de la mà. Els FGC són cohesió social i un transport d’alta capacitat: són essencials per a l’equilibri territorial”.
Una regió que concentra el 70% de la població catalana
Per la seva banda, Jaume Vendrell, director de l’Incasòl, recorda que la regió metropolitana “ocupa només un 10% del territori català, però concentra el 70% de la població”. En aquest sentit, posa sobre la taula un nou pla territorial que asseguri “igualtat d’oportunitats i equitat en l’accés als serveis”, i un diàleg estable entre la metròpoli i la resta del país. “El planejament i la planificació territorial són instruments per desplegar polítiques, no un fi en si mateix. Han de permetre als electes prendre decisions per millorar la vida dels ciutadans”.
La tercera edició de les Jornades Cerdà, la construcció del territori obre un espai de reflexió sobre la relació entre ciutat i territori inspirat en el pensament d’Ildefons Cerdà. Després de les edicions celebrades els anys 2017 i 2019, les jornades tornen a l’actualitat amb tres dies de debats, taules rodones i sortides de camp que tindran lloc els dies 5, 6 i 7 de novembre. Enguany, el fil conductor de les jornades és la cohesió i la resiliència territorial en un moment de canvis socials, climàtics i institucionals que posen a prova el model de governança metropolitana. Les jornades compten amb la participació del grup FemVallès, col·lectiu que impulsa la reflexió sobre el paper estratègic dels Vallesos en la configuració del territori català. L’arquitecte sabadellenc Manel Larrosa, membre del grup, reivindicava recentment en declaracions al Diari la importància de “posar en valor el pes del Vallès com a regió”.
Des d’aquesta perspectiva, Sabadell i Terrassa es presenten com a exemples de grans ciutats amb capacitat per reforçar la cohesió territorial i contribuir a un model més equilibrat. Una planificació que tingui en compte la dimensió de tota la regió metropolitana i el desenvolupament del conjunt del territori.
