Va ser Rafel Comes, historiador, qui va parlar per primera vegada a Josep Puy, historiador, de la figura d’un terrassenc fecund en publicacions, tan prolífic que bé podria esdevenir l’escriptor amb més llibres editats de la història de Terrassa. El coneixia poca gent i només havia passat a la posteritat negre sobre blanc en els capítols especialitzats en espiritisme i disciplines afins en les quals Terrassa va sobresortir a la fi del segle XIX i principis del XX. Josep Puy, perit en indagacions, es va posar a la feina i va buscar i va rebuscar amb un primer horitzó d’impressió: el capítol que preparava per a l’obra coral “El protestantisme a la Terrassa contemporània”, volum coordinat per Doris Moreno que la Fundació Torre del Palau va presentar el desembre passat. Allà, en la seva contribució de gairebé 60 pàgines, Puy parlava de Quintín López Gómez, el, si més no per la recerca duta a terme fins ara, passa per ser l’escriptor de Terrassa que més llibres ha publicat. Més de 50. L’autor, divulgador de l’espiritisme, va morir el 13 de maig de 1936 als 72 anys.
L’esquela, publicada al periòdic local “Crònica Social” el 26 de maig de 1936, incloïa una creu i afirmava que Quintín López havia rebut els auxilis espirituals. Era cap de negociat de governació de l’Ajuntament de Terrassa i entre el grup d’afligits per la seva pèrdua es trobaven la seva esposa, Rosa Coll, i una filla adoptiva, Rosa Herrero, a més del Centre Aragonès. Aquesta última apreciació té sentit perquè la vídua era aragonesa i perquè el Quintín, fill de militar, s’havia endinsat en les pràctiques espiritistes quan es va mudar de la seva Salamanca natal a Osca, com indica la recerca de Josep Puy.
- Josep Puy amb llibres de Quintín López
- Nebridi Aróztegui
El Catàleg Col·lectiu de la Xarxa de Biblioteques dels Arxius Estatals, del Ministeri de Cultura, recull 16 volums escrits per Quintín López, des d’“A, B, C, del espiritismo” (1896) a “Prometeo victorioso o ciencia del éxito” (1913?), passant per “Glosario de palabras nuevas o poco comunes usadas en psicología experimental, metapsíquica, ciencias ocultas y espiritismo” (1926), publicat a “Tarrasa: Talleres tipográficos de José Ventayol Vilá”. També “Magia goética : artes infernales y medios seguros para prevenirlas y contrarrestarlas” (1913?)
Va editar, entre el 1895 i el 1926, la revista mensual “Lumen”, la col·lecció completa de la qual va adquirir Comes l’Argentina i posseeix Josep Puy. “Ell mateix (Quintín) les enquadernava”, comenta Puy, que prepara un article històric específic sobre aquest autor del qual havia observat alguna referència, “però molt residual” en el periòdic “El Espejo”. Comes li va parlar d’un autor “que havia passat desapercebut i era un gran ignorat, possiblement a causa de la temàtica que conreava, molt arraconada en la història”, afegeix Josep Puy per reivindicar la figura d’un home que va constituir “el pal de paller de l’espiritisme a Terrassa al costat de Miquel Vives”. Quintín López ha romàs a les ombres dels anals. Miquel Vives, no; fins i tot té un carrer dedicat al seu nom.
El Quintín era periodista, també, i conferenciant, i va dirigir “El Espejo”, diari republicà radical, entre 1900 i el 1906, i va ser el fundador i director de l’Escola Moderna en diverses ubicacions (la primera, al carrer del Pantà, on vivia i tenia la seu de “Lumen”). Era esperantista i polític sense partit, i funcionari de carrera. Va ser un dels tres delegats de Terrassa al 5è Congrés Internacional Espiritista celebrat a Barcelona. L’estudi de Puy subratlla que els canvis de domicili i un munt d’iniciatives i col·laboracions editorials foren característiques destacades d’aquest salmantí de naixement, “aragonès d’adopció i terrassenc de soca-rel”, home d’immensa capacitat intel·lectual “i fecunditat literària”, paradigma i referent internacional de la doctrina espiritista.
- Obres de Quintín López
Mudança
El padró municipal del 1903 recollia en un edifici del carrer del Pantà la presència de Quintín López (38 anys, professor, llibreter i publicista), la seva dona, el seu pare (Pedro López, 72 anys) i una neboda. A l’estudi “Espiritualitats alternatives a la Terrassa contemporània: notes sobre espiritisme i teosofia”, Josep Puy fa constar que el domicili particular, i alhora la redacció de Lumen, canviaren de lloc en dues ocasions: a partir del 1913 es localitzaven al carrer de la Rutlla i a partir del 1919, a la rambla d’Ègara.
Domènec Armengol (1881-1962) va esdevenir també un pilar en el desenvolupament de l’espiritisme a Terrassa. Seu va ser l’obituari de Quintín López al diari L’Acció, el 27 de maig de 1936, l’endemà de la formació del Govern de la Generalitat presidit per Lluís Companys.
Armengol qualificava d’“egregi filòsof” aquell home nascut el 22 de maig de 1864 a Calvarrasa de Arriba (Salamanca) que va passar-se la infància “canviant tot sovint de domicili, segons allà on el seu pare anava destinat”. Va tenir més de 40 professors. Amb 14 anys, a Osca, va començar a escriure en un periòdic titulat La abeja del Pirineo i als 17 va ingressar a la Sociedad Sertoriana de Estudios Psicológicos que va editar una revista, Iris de Paz, que el propi Quintín (era caixista, també) composava, tirava i repartia.
Va col·laborar en gairebé totes les publicacions espiritistes d’Espanya, Portugal i Amèrica, segons Armengol. La revista “Lumen”, que va fundar, era “la de més nom que es publicava a Espanya i Amèrica, continent on tenia un nombre importantíssim de subscriptors”. Armengol ja informava que el Quintín havia publicat una cinquantena de llibres, tots ells “d’un contingut filosòfic extraordinari”. Destacava “Hágase la luz” o “Metafísica trascendente”. I anunciava que estaven a impremta dues obres més. Amb tota la seva producció s’havia guanyat “un nom universal”.
L’escriptor va venir a Terrassa, es creu, l’any 1896 per fer-se càrrec d’una escola laica que sostenia Fraternitat Republicana, ubicada al carrer del Pantà. Va morir fa 90 anys i escaig. Armengol negava que s’hagués confessat i extramunciat per decisió pròpia.
