Les precipitacions d’aquest octubre han catalitzat els litres totals caiguts aquest 2026, passant de ser un any relativament sec a un d’especialment humit. De fet, segons dades del Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat) amb l’estació de Can Poal, Terrassa ha deixat oficialment enrere la mitjana anual de precipitacions, de 589,65 litres. Encara queden dos mesos i dues setmanes d’any, i ja s’han arribat als 593,8 litres per metre quadrat.
El mes d’octubre és el gran factor determinant per a aquesta acceleració sobtada. En només els primers vuit dies del mes, els registres de Can Poal van recollir 119,3 litres, una xifra que representa més del 20% de tot el que ha plogut al llarg de l’any i que ha servit per capgirar el balanç pluviomètric anual. De fet, si s’inclou a l’equació el mes de setembre, humit com acostuma a ser-ho, amb 116,6 litres que hi van caure, la precipitació acumulada en aquests dos s’acosta a la meitat de tot el 2026.
Aquestes xifres demostren una forta irregularitat viscuda al llarg de l’any, amb temporades especialment seques compensades per grans episodis de pluges. Segons analitza l’exprofessor de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) Josep Maria Gibert, el comportament pluviomètric d’enguany té tres fases especialment marcades i diferenciades: l’hivern sostingut per les pluges del gener, una sequera primaveral allargada fins a mitjan estiu, i la tardor i l’accent d’aquest octubre.
“Vam tenir un començament d’any al mes de gener que va ser molt plujós. El gener normalment és un mes sec, i aquest any no ho ha estat. La pluja acumulada es va mantenir per sobre del que és normal pràcticament fins a finals de juny”, explica Gibert. La dinàmica va canviar a la primavera. “Després del març, on també va ploure amb normalitat, hem tingut quatre mesos molt secs. Es podia parlar d’un episodi de sequera”, amplia.
Aquesta irregularitat meteorològica, marcada per un estiu sec i temperatures molt elevades, ha passat factura al medi natural, apunta l’exprofessor: “Aquests dies, passejant, observava que molts arbres secs, tot i les recents pluges. És causa d’aquesta calor tan exagerada. Després d’un parell d’anys molt humits, ara hi ha alzines que han començat a assecar-se i perdre les fulles, tot i ser de fulla perenne”.
La calor extrema de l’estiu va provocar una evaporació major de l’aigua del Mediterrani, que ha estat clarament condicionant per a les pluges més recents. De fet, Gibert estableix un paral·lelisme clar amb el precedent de 1994, quan després d’un estiu extremament sec es van produir grans incendis i posteriorment episodis de pluja molt intensos a la tardor.
De les tardors més humides?
El comportament dels temporals dels darrers dies fa pensar si Terrassa viu l’inici d’una de les tardors amb més pluja de la seva història, però el fet és que encara hi és lluny. Segons les dades del Meteocat, amb registres des del 1950, del setembre al desembre és històricament el tram amb més pluja a la ciutat, i els registres actuals (235,9 litres entre setembre i octubre) entrarien dins la normalitat o mitjana. Hi han hagut tardors que Terrassa registrat 779,6 litres, el 1962, l’any de la Riuada; o 579,4, el 1971, amb pluges gairebé constants. El que sí que va a ritmes històrics és el mes d’octubre, del qual el rècord queda en els 290 litres que van caure el 1965. L’actual té encara disset dies per a acostar-s’hi, i aquest cap de setmana es preveuen noves pluges...
