Què vas pensar quan et van comentar la idea de formar part dels baixos d’un 4 de 9?
Vaig pensar que potser era precipitat, perquè no havia tingut l’oportunitat de fer res semblant. Quan vaig entrar a Minyons farà dos anys, vaig començar provant als baixos de castells de 7 i de 8. Aquest abril ja m’hi vaig estrenar en un de 8, i just un mes després, ja estàvem provant castells de 9. Va ser tot molt ràpid. Al principi, em van dir que seria per Festa Major, però finalment, amb la caiguda del 5 de 9, no vam poder intentar el 4 de 9. I aquesta setmana vaig fer totes les proves, i quan vaig veure que realment em tocava a mi el 4 de 9, vaig haver de mentalitzar-me perquè ja era de veritat.
Estaves nerviosa abans de sortir a plaça?
Moltíssim. A casa, quan ja tenia sospites que em tocaria, estava histèrica. De fet, jo parlava amb els meus pares i els hi plantejava dubtes i si no seria capaç... Sempre passa el pitjor pel cap. I el meu pare em va respondre: “I si el descarregues?”, mentre la meva mare deia: “Tu apreta el cul i gaudeix-lo!”.
Què implica formar part dels baixos d’un castell d’aquesta magnitud?
Confiança i treball en equip. Quan ets al tronc d’un castell, sigui als baixos, als segons o el que sigui, si no confies en la gent que tens al costat, no vas enlloc. Cal ser conscient també conscient del que estàs fent: no és el mateix un 4 de 8 que un 4 de 7. Per mi era el primer, i clar, no sabia que era ser conscient d’un 4 de 9. Vaig posar tots els assajos i totes les batalletes que m’havien explicat la resta de baixos, a la pràctica.
Què suposa per tu haver assolit aquesta fita?
Encara no m’ho crec. Porto des del dissabte rebent molts whatsapps i molts missatges d’Instagram, i encara no en soc conscient. Jo parlava amb la Mireia Bautista -la vicepresidenta de la colla-, que ella també havia fet proves als baixos dels castells de 9, i em deia: “Ho estàs fent tu, després de 46 anys d’història, ets la primera a fer-ho”. És un treball conjunt que hem fet les dues, penso.
Representa un abans i un després per a les dones castelleres?
Jo crec que sí. Ja fa molts anys que s’han fet aquestes proves perquè la Mireia Bautista les podia fer. Però que ara una dona hagi aconseguit fer el 4 de 9 als baixos, penso que encoratja moltíssim a les dones castelleres a confiar en elles mateixes quan es posen en posicions més compromeses o masculinitzades.
Com ha estat el teu camí fins aquí?
Vaig començar fa uns 11 anys, a Castellar del Vallès, però per diferents circumstàncies, vaig venir als Minyons; també perquè formo part d’altres colles de cultura d’aquí Terrassa, i hi tenia totes les meves amigues. I, mentrestant, he format part dels Ganàpies de la UAB. Allà vaig conèixer la Txell, dels Capgrossos de Mataró, que és qui em va menjar el cap dient que podia fer castells grans als baixos. I el que em va dir és que quan completés el primer 4 de 9, seria a la mateixa plaça on ella m’estigués veient. I així va ser, aquest dissabte a Les Santes de Mataró.
Què recordes una vegada vau descarregar el 4 de 9?
Quan l’estàvem descarregant, i encara estaven els quarts a dalt, recordo aixecar el cap i veure les dues Mireies, dues amigues meves, que feien de crosses al segon tapat que tenia al davant. Va ser veure-les i posar-me a plorar de l’emoció de cop, perquè si les veia, volia dir que l’havíem descarregat. A partir d’aquí no recordo res més, tinc un buit. Vam celebrar molt, vaig plorar moltíssim, però no sabria dir.
Com està la situació a la resta de colles? Hi ha aquestes oportunitats?
Jo sé que ara s'estan començant a fer moltes més proves de dones. Però, tot i així, el tema dels baixos, encara costa molt. No sé ben bé per què, però costa molt. Però sí que és cert que la Laura, amiga de Ganàpies, que és dels Capgrossos de Mataró, Tdissabte va fer el 5 de 9 i el 2 de 9. És la primera dona de la història a fer un gamma extra als baixos.
Com diries que està la situació de la dona dins del món casteller?
Comença a deixar de ser crítica. Recordo quan vaig endinsar-me al món casteller, i ha canviat molt, per sort. També vinc d’una colla molt petita, no sempre he estat a Minyons. Allà tothom feia una mica de tot. Però et fixes en els Castellers de Vilafranca o les colles de Valls, i encara els falta tenir dones al folre, per exemple. Partint de la base que al que nosaltres anomenem “contraforts”, allà se’ls hi diu “homes del darrere”, i són només homes. Totes les colles de zones més tradicionals són més reservades en aquest sentit.
Com valores la feina dels Minyons en aquest aspecte de trencar barreres?
Molt bé, crec que la feina és molt bona. Però, evidentment, hi ha camí per fer. Hi ha moltes posicions que podrien ocupar dones. Però sí que és cert que les oportunitats per ser als baixos, a contraforts, al folre no només de crosses, o a les manilles, són genials.
Tens referents femenines dins del món casteller?
Les meves dues grans referents són la Laura dels Capgrossos, i la Bauti -Mireia Bautista-. La Bauti és qui m'ha encoratjat a formar part dels baixos d'un castell des dels Minyons, i la Laura és amiga meva, i és amb qui comparteixo sensacions de ser als baixos, cosa que m'ajuda moltíssim.
Quins reptes et marques d’ara endavant?
Ui! Queda molt camí per fer... Però tant de bo poder fer algun dia algun castell de 10 als baixos. Crec que en algun moment podria arribar, però em toca treballar molt. Vull consolidar la gamma de 9, i després, somiar molt més enllà! Però anant de mica en mica.
