Les eleccions a la junta directiva de la Societat Internacional de Psicooncologia (IPOS, per les seves sigles en anglès) han resultat en la tria d’una terrassenca per a vicepresidir aquesta prestigiosa entitat. Es tracta de la psicooncòloga de la Fundació contra el càncer FEFOC, i del Consorci Sanitari de Terrassa, Tània Estapé.
Membre de la IPOS des del 2000, Estapé havia estat escollida prèviament dues vegades per a representar-hi la regió europea, el 2019 i el 2021. Ara, en serà la vicepresidenta fins al 2027, quan passarà a presidir automàticament la institució. “És un honor, i a la vegada és un repte. Cal intentar donar veu a la psicologia oncològica, sobretot perquè és un tema en el qual hi ha moltes diferències socioculturals i econòmiques arreu del món”, apunta la psicooncòloga terrassenca.
La Societat Internacional de Psicooncologia (IPOS) és una organització global fundada el 1984 que promou la integració de la salut mental i el suport psicosocial en el tractament del càncer. Reuneix professionals de diverses disciplines -des de psicòlegs, oncòlegs, infermeres o treballadors socials- per fomentar la recerca, la formació i la millora de l’atenció emocional dels pacients oncològics i les seves famílies. “Evidentment, el primer és la curació mèdica-física, però la IPOS sorgeix quan es veu que hi ha comença a veure que hi ha totes unes seqüeles psicològiques que també s’han de tenir en compte”, relata Tània Estapé.
L’entitat funciona amb grups de treball que tracten diverses branques de l’especialitat, des de la infància, el tracte a la família, el procés de curació o la supervivència, entre molts d’altres. Estapé, per exemple, el 2014 va proposar tractar les noves tecnologies dins aquest àmbit: “No sempre arribem a tothom. Hi ha gent que li costa desplaçar-se a l’hospital o al centre de salut. Hi ha d’altres que volen mantenir-se en l’anonimat. Aquí la tecnologia ens ajuda molt. Webs, apps, fins i tot la IA que està per venir, ens pot ajudar”.
Aquesta distinció reforça el potencial del territori en la recerca mèdica, malgrat que la mateixa psicooncòloga terrassenca reconeix que “encara queda treball per fer”. Països com el Regne Unit o els Estats Units són capdavanters en aquest àmbit, i Estapé recomana emmirallar-s’hi, tenint en compte les especialitats que hi estan sorgint, i el tracte personalitzat amb pacients de malalties concretes. Tot i això, Catalunya és una de les regions en les quals la psicooncologia comença a estendre’s de manera més evident. “La gent, cada vegada més, demana aquest tracte psicològic, cosa que abans no passava. La gent abans era més reticent, però, clar, com sempre, necessitem més, i més formació”, conclou Estapé. En aquest sentit, ella hi tindrà molt a dir, essent docent de la Universitat Central de Catalunya i de la Universitat Oberta de Catalunya.
