Quan arriba la tardor, els boscos del Vallès comencen a despertar una febre ancestral: la dels bolets. Tot i que quan pensem en rovellons, ceps o ous de reig sovint ens vénen al cap el Berguedà o el Pirineu, també en trobem al parc natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac i els voltants de Terrassa. Aquest any n’hi haurà a dojo. El mosaic de pinedes, alzinars i rouredes ofereix un hàbitat ideal perquè, si la pluja i la temperatura hi acompanyen, com sembla que està passant, el sotabosc s’ompli de tresors. “Per mi, anar al bosc és anar a buscar tresors”, explica Quim Armengol, boletaire terrassenc que des de petit surt a caçar bolets amb cistell de vímet sota el braç. “Inclús podria dir que quan haig d’anar-ne a buscar, aquella nit ja no dormo. Dels nervis, de la il·lusió...”, afegeix amb un somriure. Ell coneix cada racó del parc i avança que tot indica que aquesta serà una molt bona temporada de bolets.
Armengol recorda que l’inici del cicle boletaire va baixant en altitud: “Comença a 2.000 metres i va baixant. Ara ja hi som cap als 1.300-1.400 i, si plou i refresca, d’aquí a dues setmanes començaran a sortir rovellons a Sant Llorenç”. Els primers a aparèixer solen ser els rossinyols, pinetells, carlets o rovelloles, però el rei continua sent el rovelló, que sol fer acte de presència entre mitjans d’octubre i mitjans de novembre. Però no tot depèn de la pluja. “Aquí el que sempre mata és el vent. Pots tenir una tempesta magnífica, però si després bufa vent, tot s’asseca”, avisa. També hi ha factors menys tangibles: “La lluna influeix molt. Pot semblar superstició, però té a veure amb els cucs i la rapidesa amb què el bolet es malmet”.
L’Amador, un altre boletaire de Terrassa, hi afegeix la seva experiència acumulada durant dècades: “Jo vaig començar fa més de trenta anys, acompanyant un amic del meu germà que era de Lleida. Des de llavors, cada tardor sortim setmanalment. Per a nosaltres és una tradició i una manera sana de passar el dia, caminar molt i gaudir del bosc”. A més, subratlla la importància del respecte per l’entorn: “El bosc és molt gran i hi ha bolets per a tothom, però no es poden fer públics els llocs exactes. Quan es divulga una zona, s’hi aboca massa gent i allò acaba arrasat. Nosaltres tenim molta cura: no deixem deixalles, tapem els forats i recollim només les espècies segures”. I defensa que la clau és l’actitud: “No es tracta només d’omplir el cistell. Per a nosaltres, el valor és passar el dia junts, portar el menjar, caminar quilòmetres i gaudir. Si trobes bolets, fantàstic; si no, també ha valgut la pena”.
Entre les espècies més apreciades, l’Amador destaca el rovelló, però també el cep, el camagroc o la llenega negra: “I, és clar, l’ou de reig, molt buscat a Matadepera, que és una autèntica joia”.
El repte de la massificació
El parc natural és un espai molt freqüentat, i això té conseqüències. “Aquí està supermassificat. Els bons boletaires han de caminar molt, perquè si no tot està remenat”, denuncia Quim Armengol. I alerta: “Molta gent no té cura. Arrenca bolets sense saber què són, deixa els forats oberts, va amb bosses de plàstic... I això no pot ser”, constata Armengol. Els consells són clars: sortir sempre amb algú que en sàpiga, recollir només allò que es coneix, tapar els forats i fer servir un cistell de vímet perquè les espores puguin escampar-se. I, sobretot, respecte: “El bosc és un tresor compartit i no podem fer-lo malbé”, resumeix. Armengol també aposta per més regulació: “Jo crec que l’única solució seria treure un carnet i que els diners servissin per cuidar els boscos. Molts són privats i la gent es pensa que són de tothom. Estan molt deixats, la vegetació creix sense control i és un polvorí. Si un dia hi ha un incendi, serà un desastre”.
Del bosc al plat
A pocs quilòmetres del parc natural, al restaurant El Celler de Matadepera, Lluís Bernils viu la temporada boletaire amb intensitat. “Quan a la tele es parla de bolets, encara que la gent hagi d’anar al Pirineu, aquí al restaurant es nota. El 80% dels plats que surten són de bolets”, assegura. Tot i això, puntualitza que treballar amb producte vallesà és difícil: “El que hi ha és molt bo, però molt escàs. La gent que hi va, ho fa per consum propi”.
A la seva cuina, el cep és el gran protagonista. “És el bolet que té més èxit. El rovelló, tot i ser molt popular, no el treballem, perquè el preu s’ha disparat. En canvi, el cep és versàtil i agrada molt”. També destaca l’ous de reig, “molt escàs, però quan en tens la gent es torna boja”. A la carta hi destaquen plats com una truita oberta de rossinyols amb sobrassada i piparres, o uns ous de reig amb cansalada. “Són combinacions senzilles, però la força ve del bolet en si”, explica Bernils. La temporada bona per a ell sempre havia estat “del 15 d’octubre al 15 de novembre”, però admet que amb el canvi climàtic “tot s’ha avançat”.
El preu del bolet
El mercat del bolet viu entre dues aigües: d’una banda, la recol·lecció tradicional, de consum familiar o venda directa; de l’altra, les grans empreses que importen producte de tot el món. “L’any passat pagàvem el cep a 50 euros el quilo. Aquest any, gràcies a l’abundància, el tenim a 25. Però les grans empreses no sempre ajusten preus. Treballen amb importacions de Romania o el Canadà, i això fa que hi hagi bolets tot l’any, però perd l’essència”, diu Bernils. Malgrat les dificultats, reivindica la singularitat local: “El rovelló de secà que surt a la zona del Vallès no té res a veure amb el del Pirineu. És molt més gustós, però n’hi ha poc i és un bé escàs”.
Les veus del bolet
Parlem amb experts del món del bolet a Terrassa i rodalies i constatem que la tradició de buscar bolets ve de lluny.
- Quim Armengol
Quim Armengol, boletaire
És una cultura popular feta d’hores de recerca, secrets ben amagats i plats que fan festa major. Per a Armengol, la passió boletaire és molt més que una afició: li permet connectar amb la natura i desconnectar de l’estrès quotidià. “Quan soc al bosc, carrego les piles. És la meva millor teràpia”, confessa.
- Lluís Bernils
Lluís Bernils, restaurador
“Quan era petit, arribava de col·legi i la meva àvia em deia: ves a buscar un grapat de fredolics. En deu minuts els tenia. Ara això ja no passa”, recorda Bernils amb nostàlgia. Tant boletaires com cuiners coincideixen en un missatge: cal cuidar el bosc, si es vol mantenir viva la tradició.
- Amador D.
Amador D., boletaire
L’Amador destaca que “els primers bolets de la temporada solen aparèixer en zones altes, cap als 1.800 o 2.000 metres. A Andorra o en altres indrets de muntanya ja s’hi poden trobar florades de fredolics, més propis de l’hivern”.
VARIETATS
El parc natural i altres boscos del país ofereixen molt més que camins i panoràmiques, fes un cop d’ull sota matolls, pins i alzines.
- Rovelló
Rovelló, el més buscat
El trobaràs en boscos de pins, del Vallès al Pirineu. És un dels bolets més populars i apreciats a Catalunya. Es reconeix pel seu color ataronjat. Es pot cuinar amb vedella i és molt valorat per la seva textura i gust intens.
- Cep
Cep, molt versàtil
Es troba a llocs alts, a partir de 1.300 metres. És molt bo cru, laminat, amb sal grossa i pebre. Té un barret marró, porus blancs i un peu gruixut i claret. Sol créixer en boscos de coníferes.
- Rossinyol
Rossinyol, del Vallès al Pirineu
Per guisats, remenats d’ou, fregits... Mai no et falla. Té forma de trompeta, color groc intens i uns plecs marcats sota el barret. Creix en boscos de planifolis i coníferes, a l’estiu i la tardor.
- Ou de reig
Ou de reig, ben a prop de casa
Es menja laminat, cru o bé fregit. Els experts ens diuen que en trobaràs al Vallès. Un dels més fàcilment reconeixibles pel seu barret, cama groga i volva blanca a la base; en boscos mediterranis.
