Quin balanç fas d’aquests dos primers anys de mandat?
Dos anys intensos que es poden dividir en dues parts: Un primer any en què, evidentment, nosaltres reeditem la confiança en el projecte que havíem iniciat el 2019; i al segon tram del mandat, hi ha una inestabilitat clara del govern. Pleguen dues regidores, marxem nosaltres com a socis de govern, i, de fet, marxen també força treballadors de l’Ajuntament. L’inici era esperançador, però hi ha el desencís de veure que això no és així, no hi havia intenció de continuar liderant el canvi i la transformació de la ciutat. Queden alguns compromisos com a promeses incomplertes i un govern que dubta massa sovint.
Com és la sintonia amb els exsocis de govern?
Hi ha una pèrdua de confiança fonamentada en fets, no per qüestions buides. Es comprometen a pacificar àrees a tots els barris de la ciutat, i arriba un moment que diuen que s’han passat de frenada, que s’ha de fer marxa enrere i recuperar espai per cotxes. Així es perd la confiança. Sempre hem dit que hi haurà la mà d’ERC estesa per tot el que sigui bo per la ciutat, perquè les nostres prioritats són Terrassa i la seva gent. Calen projectes ambiciosos i fer avançar la ciutat pensant en gran, no com un poble petit. La nostra prioritat no són les cadires, ho hem demostrat. Entenem que des de l’oposició podem tirar endavant.
Com has vist l’oposició?
Nosaltres volem fer una oposició contundent en el millor sentit de la paraula. Que posi qüestions cabdals sobre la taula, però que també sigui capaç de crear debats. Aquesta oposició de pensar en gran i posar un projecte propi i alternatiu sobre la taula és també la que havíem trobat a faltar, i per això ens hi comprometem des d’ERC.
Què destacaries d’aquests dos anys?
En el primer any, es dona continuïtat al projecte de transformació de la ciutat: es continuen ampliant zones pacificades, hi ha el pla contra l’abandonament escolar prematur, o el fet de doblar els platós del Parc Audiovisual, que es concreta ara. Després, hem vist més anades i vingudes i, fins i tot algun tic més conservador. Hem vist coses positives perquè ERC, des de l’oposició, ens fem útils i assolim compromisos: vam aconseguir doblar el pressupost d’inversions d’habitatge o doblar el pressupost de manteniment d’equipaments esportius. Forcem també que l’energia de les plaques fotovoltaiques municipals, no siguin per l’Ajuntament només.
Què creus que es podria millorar?
La inestabilitat del govern, amb les seves sortides, siguin regidors o treballadors, és una de les grans qüestions a millorar. S’han de millorar també les anades i vingudes amb els projectes de ciutat. Ara tallo el carrer i desvio el trànsit de pas del carrer Ramón y Cajal; ara resulta que no. Ara dic que soc l’abanderat de la revolució verda; ara resulta que haver passat de frenada o que he de fer un pàrquing d’uns 15 milions d’euros al bell mig del centre de 300 places. Quin és el rumb, exactament? Hi ha manca de lideratge polític a l’hora de prendre decisions. I ens posen sobre la taula regidories centrals com a educació i mobilitat, perquè els reptes són enormes i els problemes també han sigut enormes. No acabem de confiar en aquest oferiment.
Què esperes d’aquests dos propers anys?
Poca cosa, la veritat. No veig cap canvi que em faci pensar que això anirà millor. Fa la sensació que seguirà una mica a la deriva, fent equilibris, en funció del que convingui més, i pensant en les properes eleccions, més que en les properes generacions. És una de les crítiques que fem com a partit, i que la ciutat hauria de capgirar l’ordre dels factors. Ara bé, tenen la nostra mà estesa per tot el que sigui per fer avançar la ciutat, perquè la ciutat sigui ambiciosa, perquè pensi en gran. Procurant ser útils sempre a la gent de Terrassa.
