La tercera sessió del cicle Societat i Valors de la Factoria Cultural de Terrassa, celebrada dimarts al vespre, va omplir pràcticament la sala d’actes amb una conferència de Salvador Cardús que va anar més enllà dels tòpics sobre la cooperació. Sota el títol “El valor de cooperar”, el sociòleg i periodista terrassenc va advertir de les amenaces que dificulten avui el treball col·lectiu i va defensar la cooperació com una resposta necessària davant el desarrelament social.
D’entrada, Cardús va situar el concepte en un sentit ampli, destacant que cooperar no és només una idea vinculada a projectes socials o laborals, sinó també al món familiar, escolar, sanitari, econòmic o militar. “Algú estarà en contra de cooperar? Algú pensarà que no és un valor?”, es va preguntar, abans de remarcar que, malgrat l’aparent obvietat del tema, avui hi ha factors que compliquen aquesta possibilitat.
Una de les idees centrals de la seva intervenció va ser la pèrdua dels vincles col·lectius. A partir de diversos autors, va descriure una societat cada cop més desarrelada, menys vinculada a institucions, territoris o comunitats. “Cada vegada tenim una societat més hidropònica”, va dir, en referència a un sistema de cultiu sense arrels a la terra. Segons Cardús, cada cop hi ha més persones que “no necessiten tenir arrels enlloc” i viuen com a “transeünts”, empeses per una dinàmica que afebleix el sentit de pertinença.
- ALBERTO TALLÓN
En aquest sentit, va lamentar la crisi de les estructures que tradicionalment transmetien aquest vincle, expressant que “ni família, ni escola, ni església” son avui capaces de transmetre de manera consistent una estabilitat d’arrelament. També va alertar de la desconfiança envers els mitjans de comunicació, de la dissolució d’una cultura comuna i de l’impacte de les xarxes socials, que alimenten “moltes ximpleries” i una relació superficial amb el coneixement.
El sociòleg també va qüestionar el pes de la subjectivitat en la societat actual. “La meva opinió no té cap valor”, va deixar anar, per remarcar que pensar no és automàtic i que exigeix coneixement i referències. En la mateixa línia, va citar l’antropòleg Manuel Delgado per reivindicar que a l’escola caldria “ensenyar a desconfiar de la pròpia subjectivitat”, perquè aquest és “el primer acte d’emancipació”.
Crítica al “carpe diem”
Un altre dels fils del seu discurs va ser la crítica al presentisme i a “l’obsessió per la felicitat”. Segons Cardús, aquest “carpe diem” trenca els vincles amb el passat i dilueix els projectes de futur. També va apuntar que “el fet de ser feliços és de les coses més esclavitzants que vivim”, afegint que, inevitablement, “això ens desarrela de les institucions i de la societat en la qual vivim”.
Ja en el tram final, va reivindicar “la bona vulnerabilitat” com una condició necessària per cooperar. “La vulnerabilitat és on neix l’amor, la pertinença, l’autenticitat”, va dir. I va tancar la sessió deixant una idea clara: “Potser la cooperació és la que ajuda a crear una societat sana”.
- ALBERTO TALLÓN
