El tinent d'alcalde de Territori i Habitatge i regidor d'Urbanisme, Xavier Cardona, acompanyat de l'arquitecta i urbanista de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona Mar Santamaria, ha presentat els resultats del nou estudi d'activitats comercials en planta baixa a Terrassa. Aquest treball, encarregat a l'estudi d'innovació urbana 300.000 km/s del qual Santamaria n'és cofundadora, neix amb l'objectiu de disposar de criteris de planificació sòlids per integrar i millorar l'activitat econòmica a la trama urbana, adaptant el teixit local a les noves necessitats socials i econòmiques del municipi.
Un dels fenòmens que més requereix l'atenció de l'equip de govern és precisament el degoteig de peticions per transformar espais comercials en habitatges. L'estudi xifra aquesta tendència a la substitució residencial amb dades des del 2015: s'han registrat 85 expedients de canvi d'ús de local a habitatge (64 de concedits) i 168 cap a habitatge plurifamiliar (127 de concedits), fet que suposa un total de 191 llicències concedides per a la reconversió, mentre que el camí invers, d'habitatge a comerç, només ha tingut 14 peticions.
Tot i que donar sortida a locals sense ús pot ser positiu en certs carrers secundaris, suposa un risc per a la vitalitat urbana si es produeix de manera descontrolada en els eixos principals, segons les conclusions de l'informe.
Per aquest motiu, l'estudi ha mapat la ciutat per identificar de manera precisa quines zones cal consolidar i quines s'han de protegir per evitar la pèrdua d'identitat. El document categoritza l'espai en diferents nivells i assenyala exemples concrets.
En primer lloc, destaca els eixos consolidats amb alta intensitat d'activitat i centralitat, com ara el centre, la Rambla, Can Anglada o les avingudes de Barcelona, d'Àngel Sallent i de Josep Tarradellas. En segon lloc, identifica els eixos a consolidar amb potencial de reforç on cal frenar el canvi cap a l'habitatge, posant d'exemple la carretera de Matadepera, l'entorn de les Nacions Unides, el carrer del Periodista Grané o els eixos del carrer d'Arquimedes amb Volta, el Pare Llaurador i el doctor Salvà. També apunta cap als eixos a potenciar amb oportunitat de creixement futur i d'equilibri territorial, i adverteix sobre els eixos no consolidats que necessiten una reconversió d'usos, on s'inclouen trams de la carretera de Castellar i carrers com el de la Hispanitat, el de la Creu Gran o el de Francisco de Vitoria. Finalment, defineix els eixos connectors essencials per cosir el sistema comercial de la ciutat.
Cardona ha posat èmfasi en la prudència d'aquests canvis advertint que "el moment que un local deixi de ser un local, difícilment aquest tornarà a ser-ho".
Modificació puntual del POUM al marge dels eixos comercials
Molt lligat a l'habitatge en planta baixa, a preguntes dels periodistes, la directora dels Serveis d'Urbanisme municipals, Marta Gómez, ha detallat una pròxima modificació del POUM per desencallar la rehabilitació d'immobles en alguns carrers. L'objectiu és eliminar una norma del 2003 que exigia destinar el 50% de la façana a activitat comercial en algunes vies amples. Aquest requisit ha suposat un fre tècnic durant prop de 20 anys per als particulars que volien reformar la seva casa de forma aïllada, ja que en façanes de només quatre metres i mig és impossible encabir-hi un local viable i un accés digne a l'habitatge.
Per donar resposta a aquesta realitat, s'elimina definitivament l'obligació de destinar la planta baixa a ús comercial en aquestes llicències de rehabilitació individual. Tot i aquesta flexibilització, la mesura no afectarà els eixos comercials protegits i consolidats. Un exemple és el carrer Ample, on l'exigència de mantenir el comerç a la planta baixa continuarà sent obligatòria per garantir la continuïtat de l'activitat en les artèries vitals de la ciutat, malgrat que els veïns n'havien reclamat l'exempció.
El 25% dels locals no tenen activitat comercial directa
L'anàlisi general s'ha elaborat a partir d'una doble aproximació per entendre la necessitat d'equilibrar la vitalitat comercial amb aquesta creixent pressió immobiliària. D'una banda, s'ha estudiat el cens comercial i d'activitats econòmiques de 2025 i el seu històric dels darrers 10 anys. Per l'altra, s'ha revisat a fons la normativa vigent per detectar els desajustos existents entre una regulació aprovada a principis dels anys 2000 i la realitat econòmica actual. Segons ha destacat Cardona, aquest estudi és un treball exhaustiu per adaptar les plantes baixes a les noves necessitats socials.
Les xifres parlen per si soles i dibuixen un escenari on la planta baixa continua sent el veritable motor econòmic de la ciutat. Santamaria ha detallat que el 89% dels locals destinats a activitats productives es troben en aquest nivell. De l'univers total d'11.919 establiments comptabilitzats, 10.601 s'ubiquen en planta baixa.
D'aquests, la immensa majoria, en concret 10.558, corresponen a activitat econòmica, mentre que 43 es destinen a habitatges d'ús turístic. Ara bé, la radiografia també alerta que un 25% d'aquests espais figuren sense activitat comercial directa, fet que equival a 2.643 locals. L'arquitecta ha volgut matisar aquesta dada explicant que no tots són locals estrictament buits, sinó que s'hi troben espais destinats a altres usos necessaris, com ara magatzems o aparcaments privats.
En relació amb la tipologia de l'oferta, l'estudi constata un canvi de tendència cap a la terciarització. Actualment, gairebé el 40% de l'ocupació (un 39,8%) correspon a serveis, mentre que el comerç es queda en un 31% (un 31,3%, del qual un 33,5% és alimentari). La resta, un 28,9%, es destina a altres usos. Tot i això, si s'analitza per superfície total, els serveis i el comerç mantenen un pes similar que ronda el 24%. L'estudi també subratlla que el teixit es manté dinàmic però estable, amb 7.270 altes i 7.561 baixes des de l'any 2015, amb més de 2.000 locals que han canviat de tipologia almenys una vegada.
Més del 85% d'aquests negocis es desenvolupen en locals petits (inferiors a 700 metres quadrats segons l'estudi). Per contra, només un 5,6% dels establiments tenen més de 2.000 metres quadrats. Aquesta fragmentació, tot i afavorir la varietat comercial, suposa un repte per a grans operadors com els nous models de supermercats, que requereixen infraestructures més grans.
De fet, l'informe assenyala un model clarament dual: els locals petits representen el 85,7% del total però només ocupen el 23% de la superfície comercial, mentre que els grans concentren el 70,5% de la superfície tot i ser una minoria.
Lloguers temporals per a nous emprenedors
Davant d'aquest panorama complex, una de les qüestions prioritàries que l'estudi ha posat sobre la taula, recollint l'exemple de ciutats com París o Anvers, és la possibilitat d'adquirir locals des de l'administració per oferir lloguers temporals a preus assequibles que facilitin la primera emprenedoria.
Sobre aquest punt, Cardona ha reflexionat que, tot i ser un tema que l'Ajuntament té sobre la taula, costa molt de definir quina és la línia correcta per portar-ho a la pràctica.
El regidor ha advertit de la complexitat d'aquesta mesura i ha posat un exemple pràctic per il·lustrar-ho: "Si l'Ajuntament adquireix un local, s'ha de fer un concurs administratiu. Com regules que la persona que se l'adjudica, en el moment que el seu negoci sigui extremadament rendible, no l'hagi de deixar per a una altra persona? Si muntem una gelateria i de cop ens va molt bé i fem diners, seria qüestionable que estiguéssim ocupant un espai d'un local d'un preu protegit. Això és molt difícil de regular des de l'administració pública".
Tot i aquestes dificultats, l'equip de govern manté obert el debat per trobar solucions per a petits productors i artesans que no poden fer front a la forta pressió fiscal actual.
