La gestió de la crisi de la pesta porcina africana (PPA) ha obert un debat en el món local, que posa la lupa en les mesures per eliminar el virus. Aquesta setmana es va complir mig any amb la carpeta oberta. Les respostes impulsades des dels despatxos han anat adaptant-se en el terreny. Res fa presagiar que el capítol es tanqui aviat.
Quan va començar?
El concepte de la pesta porcina africana (PPA) va reaparèixer en la primera plana informativa el 28 de novembre del 2025, quan es van confirmar dos casos de porcs senglars morts a la zona de Cerdanyola del Vallès. Eren els primers casos que es detectaven a l’Estat espanyol des del novembre de 1994.
Sabem l’origen?
Les mirades es van dirigir de seguida cap a les instal·lacions de l’IRTA-CReSA de la UAB per la proximitat dels laboratoris, on es feien assajos amb el virus, al lloc on es va trobar el primer cadàver. Després d’auditories internes i externes, es va descartar que l’episodi tingués relació amb el lloc.
Les dades
Des de l’esclat del brot, les xifres de casos confirmats han crescut, així com l’àrea on s’han trobat animals morts. Un escenari previst per les autoritats. Segons l’últim balanç del Departament, fa set dies, hi ha 322 senglars morts amb la malaltia i més de 5.000 analitzats que han resultat negatiu
Gir en les polítiques
El conjunt d’actuacions han virat cap a l’increment de la caça dels exemplars en el medi natural. Ara, els esforços s’orienten a la captura dels animals, que ja superen les 400 per setmana dins de la zona infectada, entre l’àrea d’alt risc i la de baix risc.
Més recursos
Un altre dels moviments en la implementació de les mesures ha estat l’augment d’efectius. Els treballs impliquen Agents Rurals, Mossos d’Esquadra, societats de caçadors, equips de Tragsa i el Grup Especial de Prevenció d’Incendis Forestals (GEPIF). Són més de 2.000 treballadors setmanals en el dispositiu, que s’enfoca a evitar la propagació. S’han instal·lat més de vint trampes, hi ha més de trenta Pig Brigs operatius i s’han col·locat més de 300 tanques per perimetrar la zona de risc.
On hi ha restriccions?
Actualment, la zona d’alt risc inclou dinou municipis, tretze del Vallès Occidental. Es tracta de Badia, Barberà, Castellbisbal, Cerdanyola, Montcada i Reixac, Polinyà, Ripollet, Rubí, Sabadell, Sant Cugat, Sant Quirze, Santa Perpètua de Mogoda i Terrassa. Les decisions de la Generalitat provoquen que, per exemple, un veí de Matadepera que baixi a caminar per l’Anella Verda s’hauria d’aturar quan arribés a la frontera amb Terrassa, ja que a la capital no es pot sortir a la natura.
Què implica?
Les restriccions impulsades en l’entorn natural comporten la prohibició d’accés a la ciutadania, que no pot fer activitats a zones boscoses, lleres de rius i rieres, prats, camps de conreu, parcs i camins fora del nucli urbà. Les excepcions són per accedir a habitatges, desenvolupar activitats econòmiques en espais tancats o establiments de restauració i instal·lacions esportives.
En el cas del restaurant Masia El Abuelo, no han percebut un impacte a nivell econòmic, però sí indicis pel que fa a les reserves. “La gent truca més i pregunta si hi pot accedir. Els preocupava molt si el camí estava lliure per arribar al restaurant”, apunta la propietària, Sonia Ocaña.
Sí que ha afectat en certa manera al Centre Excursionista de Terrassa (CET) i algunes de les seves activitats més rutinàries. Evidentment, han hagut de cancel·lar les sortides per l’Anella Verda cap a la Mola. “Els més afectats han estats els membres jubilats que feien aquestes excursions entre setmana”, explica el president de l’entitat, Xavier Busom, malgrat que sí que han trobat alternatives. “Ara anem més cap a Montserrat”, diu el president del CET, una alternativa que ja era habitual pels membres més expeditius i experimentats.
Es posen multes?
A 15 de maig, eren 22 els expedients de sancions per saltar-se les restriccions.
