Des de fa mesos, l’equip d’investigadors i investigadores de l’Espai Virtual de la Memòria Històrica de Terrassa (EVMHT) està examinant i digitalitzant (fotogràficament) els sumaríssims de guerra de tots aquells terrassencs i terrassenques que varen patir la repressió franquista. Entre aquells plecs d’expedients, ens va cridar especialment l’atenció l’expedient núm. 4494 on ens vam trobar un grapat de fotografies petites que durant dècades van ser la prova d’una sentència “judicial”.
Aquestes imatges desgastades pel temps mostren una dona jove –tenia trenta-un anys– de mirada segura, vestida de miliciana i amb una pistola –“colt”, deien els avisadors– a la cintura, que, somrient, posa amb dos milicians més. Aquesta fotografia pot servir com un exemple més d’allò que en aquell moment es va transformar en la quotidianitat de la Guerra Civil, el poble en armes, però amaga una història de repressió del règim franquista.
Abans de l’esclat de la guerra, la nostra protagonista estava domiciliada amb la seva família al carrer d’Arquimedes, 72, des de l’any 1925 treballava a la sucursal del Banco Bilbao de Terrassa com a mecanògrafa, sense destacar sota una aparent normalitat. Set anys després, es trasllada definitivament a la sucursal de Barcelona, tornant a la ciutat esporàdicament per visitar a la seva família a Terrassa, com va succeir, el 18 de juliol de 1936, quan va produir-se el cop d’estat militar contra la Segona República i l’inici de la guerra, on va quedar per la impossibilitat de tornar a Barcelona per la falta de circulació de trens entre Terrassa i la capital catalana.
- La terrassenca Antònia Duran Torres al front
- Centre d`Estudis Històrics de Terrassa / Espai Virtual de Memòria Hist
L’inici de la Guerra Civil canvia la vida de la nostra miliciana de manera dràstica, deixa d’oferir els seus serveis com a mecanògrafa i se’n va a treballar com a voluntària a una llar d’infants a Girona. No és fins a l’octubre del 1936, que decideix marxar al front de Barbastre per ajudar amb els seus coneixements, sense retribució per part de les milícies, visitant la ciutat en un parell d’ocasions per veure a la seva família. Un cop arriba el fi de la guerra, la miliciana, com la resta de republicans que van quedar, s’exilia a França, tornant a “La España Nacional” el 15 d’abril de 1939. El fet d’haver viscut una vida com la de la nostra protagonista, Antònia Duran Torres, eren prou indicis per considerar-la desafecta del règim i en conseqüència havia de ser castigada. Tant és així que, arran de les denúncies del director i apoderat del Banc Bilbao de Barcelona –que consten a la documentació–, el 2 de maig del 1939, la miliciana és detinguda i enviada a la Presó de Dones per la Brigada Social de la Jefatura Superior de Policia de Barcelona, un dels braços executors de la repressió franquista.
L’objectiu era demostrar, que “dicha individua”, l’Antònia Duran, “durante el periodo de dominación marxista” va tenir, com exposen els documents del sumaríssim, una “conducta de dudosa moralidad”, és a dir, es buscava acusar-la d’“auxilio a la rebelión”. Un cop recollides les declaracions dels denunciants i dels veïns del carrer d’Arquimedes, s’exposa que pocs dies abans de l’esclat del “Movimiento Nacional” va marxar a una columna republicana al front “vistiéndose con uniforme de miliciana i revólver COLT al cinto y mono” amb l’objectiu d’enllistar-se i ser una combatent. També acusada d’anar cada mes a reclamar el seu sou acompanyada d’un militar republicà, que els textos descriuen com “elementos extremistas armados”, els quals els veïns, adjacents al domicili d’Antònia, asseguren haver vist també.
Davant les acusacions, l’Antònia admet que va estar fent labors humanitàries i auxiliars a una llar d’infants i que va estar al front a Barbastre de manera voluntària, però no com una combatent a primera línia de foc, sinó en qualitat de civil i sense cap mena de retribució. A més a més, declara que només havia visitat la ciutat un parell d’ocasions amb l’únic objectiu de veure a la seva família. Confirma haver-se vestit de miliciana i portar una arma, però assegura que només ho va fer el dia en què es va fer les fotos i nega rotundament tenir cap afiliació política.
- Certificat de la participació d`Antònia Duran al front de l`Aragó
- Centre d`Estudis Històrics de Terrassa / Espai Virtual de Memòria Hist
Així i tot, les fotos requisades a casa seva i que ara l’EVMHT ha recuperat, van servir com a prova definitiva per acusar a l’Antònia Duran Torres. El seu cas es va quedar en un sobreseïment provisional, ja que no es van poder provar delictes de sang, ni cap implicació política directa. Però una dona vestida amb granota i portant una arma, estava molt lluny de l’ideal de dona que el franquisme i el nacionalcatolicisme volien implantar. Per aquest motiu, la van condemnar a tres mesos d’arrest major per “indicios racionales de culpabilidad”.
Aquest article neix de les tasques de recuperació i digitalització que està duent a terme l’equip de l’EVMHT, un projecte que busca recuperar les històries i dignificar la memòria democràtica de cada represaliat i represaliada pel règim franquista, veïns de la nostra ciutat Terrassa. La història de l’Antònia Duran Torres, rescatada a través d’una fotografia, és el clar exemple de la necessitat de continuar fent recerca de la nostra història i conscienciar a les noves generacions del que va significar la dictadura.
