La història industrial de Terrassa ha marcat gran part del paisatge urbà de la ciutat. D'aquells anys en què hi havia un bon grapat de fàbriques, en molts casos, només en queda un element que és molt característic d'aquest tipus d'edificacions: les xemeneies. Al barri de La Maurina, concretament a la plaça de l'Assemblea de Catalunya, hi ha la més icònica de la ciutat, la xemeneia de la bòbila Almirall. Amb 63,25 metres d'alçada (sense tenir en compte el parallamps, de 5,6 metres) i 217 graons en espiral, és considerada pel llibre dels Rècord Guinness com la xemeneia amb escala més alta del món encara en peu.
L'estructura fa exactament 70 anys que es va inaugurar, el 18 de juliol del 1956. Va ser un encàrrec de l'empresari terrassenc Francesc Almirall, fundador de la bòbila Almirall. La fàbrica de totxos de terrissa necessitava evacuar els gasos generats per la combustió de les 10 tones de carbó que eren necessàries diàriament per poder dur a terme la seva activitat industrial. Precisament, la xemeneia està construïda amb totxos aplantillats, mentre que l'escala de caragol que la rodeja està feta de ciment armat.
Una obra de cinc persones
Per erigir aquesta coneguda xemeneia, va caldre la feina de cinc homes: un mestre d'obres, dos paletes i dos peons. El responsable del projecte va ser Marià Massana Ribas, nascut a Igualada però format a l'Escola Industrial de Terrassa en el camp de l'ofici de paleta teòric. Segons l'article dedicat a la Xemeneia Almirall i els seus constructors escrit per la germana del mestre d'obres, Rosa M. Massana, ell va començar a treballar als 14 anys com a aprenent de paleta a les ordres del contractista d'obres Ramon Pagès, artífex d'altres edificis industrials com l'antiga fàbrica La Magdalena (carrer de Faraday) la fàbrica de la Terrassa Industrial S.A. (plaça de La Terrassa Industrial) o l'asil Busquets (carrer del Doctor Cabanes).
- Fotografia antiga del moment de la construcció de la Xemeneia Almirall de Terrassa
- Rosa M. Massana
Marià Massana va estar acompanyat de José Fauquet Cons, el seu paleta capatàs. Segons l'article anteriorment citat, Fauquet formava part de la mateixa bòbila Almirall i va sumar-se a l'equip de constructors de la xemeneia, en part gràcies a la seva nul·la por a treballar en altura. En una visita que va fer al seu germà, que residia a França, el paleta capatàs va rebre encàrrecs d'industrials gals per edificar noves xemeneies a Retiers i Nantes. L'altre paleta de professió va ser Lucas Pérez Molina, el més veterà de l'equip. Va aprendre l'ofici a la seva terra natal, Almeria, però l'any 1950 aproximadament va mudar-se a la capital del Vallès Occidental. Aquí va participar en la construcció de la Farinera (carrer de Colom).
Els dos ajudants de paleta van ser Paulino Carbajal García i Francisco "Curro" Gálvez Quesada. El primer, original de Belmonte del Campo, Madrid, també formava part de l'empresa contractant i en el moment d'iniciar les obres va afegir-se als constructors. En el cas de Gálvez, malauradament, el més sonat de la seva història va ser la seva mort uns anys després de finalitzar la xemeneia. L'any 1960 va morir atropellat per un tren a Sabadell quan intentava salvar una jove que havia quedat enganxada al comboi.
Un Rècord Guinness de rebot
La mateixa autora de l'article esmentat, Rosa M. Massana, va ser la impulsora de la candidatura de la xemeneia terrassenca als llibres d'història mundials. "El fet que va motivar la inscripció de la xemeneia al llibre Guinness dels rècords va ser un comentari publicat al Diario de Terrassa que deia: 'La mayoría de chimeneas industriales fueron realizadas por arquitectos anónims o maestros de obras desconocidos'", relata Massana, que va acudir a la redacció del mitjà a deixar constància que el seu germà havia estat el mestre d'obres de la Xemeneia Almirall.
A partir d'aquest moment, va interessar-se encara més perquè la construcció, però sobretot els seus autors, tinguessin el reconeixement que havien de tenir. Per aquest motiu, explica a l'article Massana, va començar a recaptar informació sobre la xemeneia, tant tècnica com històrica. En aquest transcurs, va adonar-se que la xemeneia construïda pel seu germà tenia una "singular estructura". Era conscient que no era la més alta del món, en aquell moment a l'Argentina n'hi havia una més gran, però aquesta no tenia escales de caragol que l'envoltessin. Amb aquesta idea al cap, va confeccionar l'expedient de sol·licitud d'inscripció al llibre Guinness dels rècords mundials l'any 1990. Pocs mesos després, va rebre la notificació conforme la Xemeneia de la bòbila Almirall de Terrassa havia estat homologada internacionalment com la xemeneia amb escales de cargol més alta del món, un reconeixement que va ser publicat a l'edició del llibre del 1991. "Al llarg dels anys, la xemeneia s'ha anat convertint en una peça monumental molt entranyable per a una gran part dels terrassencs, però, especialment, per als veïns de La Maurina", comenta Rosa M. Massana.
