"Les dones mai deixarem de lluitar pels nostres drets": Terrassa clama per la igualtat entre homes i dones al 8M

Terrassa compta amb un monument a les dones treballadores, un dels punts més reconeixibles de la ciutat. Precisament allà, a la plaça de la Dona Treballadora, s'han reunit aquest diumenge centenars de persones per participar en l'acte central del Dia Internacional de la Dona, la manifestació per reclamar a la societat la igualtat de gènere, que ha estat organitzat per diverses associacions agrupades dins de l'Assemblea 8M de la ciutat.

"Aquest any hi ha hagut una participació destacada de grups de dones que estan arrelades als barris", ha destacat la presidenta del Casal de la Dona de Terrassa, Mercè Gómez. Precisament, el recorregut de la manifestació ha posat en relleu que la lluita feminista és molt necessària als barris, ja que, en lloc d'anar al centre de la ciutat, s'ha dirigit a zones més exteriors. De la plaça de la Dona Treballadora, les manifestants han anat a la plaça de Ca n'Anglada, tot passant per l'avinguda de Barcelona. Allà, han llegit el manifest i han continuat la seva marxa fins als jardins d'Eva Abad, que s'ubiquen al barri de Torre-sana i estan dedicats a la doctora terrassenca que va ser víctima d'un crim masclista l'any 2019.

Una lluita històrica més actual que mai

Enguany s'ha volgut visibilitzar el recorregut de la lluita feminista a la ciutat alhora que es destaca que queda feina per fer, per això el lema principal de la mobilització ha estat "50 anys de feminisme i la lluita continua". Fa al·lusió a les històriques protestes conegudes com les Jornades Catalanes de la Dona de l'any 1976, tot just després de la caiguda del règim franquista, i que van tenir prou incidència a Terrassa. "Fa 50 anys les dones estaven allà reivindicant tots els drets que la dictadura franquista ens va negar després d'una Segona República en la qual es van aconseguir uns avenços que no els hem tornat a tenir", ha recordat Gómez.

"Fa 50 anys les dones estaven allà reivindicant tots els drets que la dictadura franquista ens va negar després d'una Segona República"

El sentiment generalitzat entre les assistents a la manifestació és que el terreny guanyat per la lluita constant del moviment feminista està en perill per l'auge mundial de l'extrema dreta. "Semblava que ja teníem els drets guanyats i que se'ns respectarien, però des que han arribat aquests grups indesitjables hem de, encara més, sortir al carrer i reivindicar cada dia", ha afirmat Maribel Gregorio, que ha afegit que les persones feministes han de seguir lluitant per recuperar tot el que s'ha perdut "i més, perquè les dones encara estem molt, molt discriminades". Tot i la major dificultat per aconseguir que les idees feministes permeabilitzin en la societat actual, les dones no abaixen ni els braços ni la veu. "El repte que tenim és el de sempre", ha apuntat, per la seva banda, la Roseta Ortuño, que ha subratllat que "hi ha gent que porta tota la vida lluitant dins el feminisme" i que "si elles no han parat de lluitar, nosaltres tampoc ho farem per culpa de l'auge de l'extrema dreta". "Potser no és una batalla que veurem acabar, però serà una llavor que esperem deixar per allà on estiguem recorrent amb les nostres petjades", ha declarat Ortuño.

Més que feminisme

La discriminació de gènere travessa moltes, si no totes, de les altres problemàtiques socials. La discriminació laboral, l'edatisme, el consumisme, el racisme, la crisi de l'habitatge, la guerra... D'una manera o una altra, tots estan afectats pel component del gènere i, per aquest motiu, totes han tingut cabuda en el manifest que han escrit i proclamat les entitats organitzadores. "Ens rebel·lem com a dones diverses, unides per la sororitat i la resistència feminista, per combatre el patriarcat, el capitalisme i el colonialisme", han expressat. En aquest sentit, Roseta Ortuño ha assegurat que "cadascú ho veu des del seu posicionament i, per tant, li dona la seva importància des d'allò que viu", però que el moviment feminista no vol "deixar ningú enrere" perquè, d'altra manera, "no seria una lluita d'alliberament".

"Ens rebel·lem com a dones diverses, unides per la sororitat i la resistència feminista, per combatre el patriarcat, el capitalisme i el colonialisme"

Per aquesta raó, després de la lectura del manifest, s'ha donat veu a les treballadores de la Llar Sant Llàtzer, que recentment han estat manifestant-se per una millora de les seves condicions laborals. "Som les mans que sostenen la vida quan aquesta es fa petita i vulnerable, però avui aquestes mans es tanquen en un puny col·lectiu per alçar-se contra un sistema que ens explota — han manifestat —. Estem fartes d'un patriarcat que ens diu que cuidar és la nostra obligació natural per no pagar-nos el que ens correspon".

Precisament les cures han estat un dels temes centrals de la lluita d'enguany, no només les que estan professionalitzades i, per tant, pagades, sinó també les que es duen a terme dins la família i la llar, una tasca infinitament poc reconeguda i sense remuneració que majoritàriament acaba recaient sobre les espatlles de les dones. "Exigim reconèixer les cures com a dret laboral i social", ha resat el manifest.

"50 anys de lluita i continuem veient actituds masclistes i discriminatòries en ple segle XXI"

També hi ha hagut espai per condemnar les violències masclistes i sexuals que encara pateixen les dones i han reclamat "unes polítiques públiques eficaces i recursos suficients per a les víctimes". "Ara estem en un moment en què sembla que, a nivell de drets legals, estem guanyant en diversos aspectes, però que finalment no acaben de materialitzar-se", ha apuntat Ortuño, que ho ha exemplificat amb que elles encara no poden anar tranquil·les pel carrer de nit i amb que encara són les dones les que acaben sacrificant la seva carrera professional i la seva independència econòmica per guanyar temps per efectuar les cures.

Per acabar, en el manifest s'ha condemnat els atacs que ha patit la periodista Sarah Santaolalla per part de l'agitador ultra Vito Quiles. "50 anys de lluita i continuem veient actituds masclistes i discriminatòries en ple segle XXI", han lamentat.