Les cuidadores de la llar Sant Llàtzer es mobilitzen per exigir millors condicions

Les treballadores denuncien sous baixos i sobrecàrrega de feina en un centre de titularitat majoritàriament pública

Publicat el 23 de febrer de 2026 a les 20:06

Desenes de treballadores de la Llar Sant Llàtzer s’han manifestat aquest dilluns a la tarda a Terrassa per denunciar la precarietat laboral que, asseguren, pateixen des de fa anys. La concentració ha començat al Raval de Montserrat, davant de l’Ajuntament de Terrassa, i ha continuat en marxa fins a la mateixa residència.

En nom de les treballadores, Isabel Gaona ha denunciat que el centre, amb 35 gerocultores, funciona amb “condicions i sous precaris”, tot i tenir una titularitat majoritàriament pública, amb un 60% de la Generalitat i un 40% de l’Ajuntament de Terrassa. “Som les que cuidem, les que sostenim la fragilitat de les persones cada dia, però fa massa temps que no ens escolten”, ha afirmat.

Les cuidadores reclamen l’aplicació del conveni SISCAT i unes condicions laborals equiparables a la responsabilitat del servei que presten. Segons han explicat, la manca de personal, la sobrecàrrega de feina i la precarització impacten directament tant en els drets laborals com en la qualitat assistencial. “No demanem privilegis, exigim el que ens correspon”, ha remarcat Gaona. Davant la manca de resposta institucional, les treballadores han anunciat que han dut el conflicte als tribunals. El pròxim dimecres 25 de febrer està previst un judici per defensar els seus drets laborals. 

La protesta ha comptat amb el suport de Marea Blanca Terrassa, que ha denunciat el greuge comparatiu entre treballadores que, tot i compartir centre, funcions i uniformes, estan sotmeses a convenis diferents. Des del col·lectiu han recordat que l’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, forma part del consell de govern del Consorci Sanitari de Terrassa, amb un 40% de participació municipal.

Marea Blanca ha assenyalat que aquesta situació s’arrossega des de fa més de nou anys i l’ha atribuït a la política de subrogació de serveis, que  precaritzen especialment un sector fortament feminitzat, afirmen. “La vocació no justifica l’explotació”, han advertit, tot reclamant a les administracions que posin fi a una situació que consideren “injusta i insostenible”.