El "boom" dels gimnasos: ja n'hi ha una trentena a Terrassa

Amb l’arribada del mes de gener, els gimnasos entren en una de les millors èpoques de l’any. Els propòsits d’Any Nou, marcats sovint pel desig de posar-se en forma i millorar la salut, es tradueixen en un augment notable d’inscripcions i d’afluència als centres fitness. No és un fenomen puntual ni exclusiu d’un sol tipus d’usuari, sinó una tendència que es repeteix any rere any i que el sector té perfectament identificada.

En una ciutat com Terrassa, que compta actualment amb 24 gimnasos especialitzats i centres fitness, xifra que s'acosta a la trentena si s’hi inclouen els clubs multiesportius amb servei de gimnàs, el mes de gener actua com un autèntic termòmetre d’una realitat més profunda: la consolidació del fitness com a part de la rutina quotidiana de cada cop més terrassencs. 

Des de Gold’s Gym -un dels nous establiments obert el passat octubre-, el seu responsable, Gorka Layola, explica que “els dos millors moments de l’any per al fitness són el setembre i el gener, principis de febrer”, coincidint amb l’inici de curs i amb el començament d’un nou any. “Al gener la gent s’apunta, sigui pels propòsits o perquè vol fer un canvi d’hàbits després de Nadal”, assenyala, remarcant que el factor salut és present en la majoria de decisions. Una dinàmica que també han notat de manera clara a Terrassa, on aquest centre, l’únic a l’estat de l’empresa coneguda pel fenomen culturista popularitzat per Arnold Schwarzenegger als Estats Units, ja suma 2.000 socis, només a la ciutat.

Una percepció compartida per cadenes de gran implantació a la ciutat com Synergym, amb tres centres oberts durant el darrer semestre de l’any passat. La seva regional manager, Gala Gasset, confirma que “Any Nou és sempre una època on experimentem un notable creixement en les matriculacions”, un moment que molts usuaris aprofiten com a “punt d’inflexió per començar una vida més saludable”. Amb prop de 10.000 socis repartits entre els seus tres gimnasos a la ciutat, Synergym constata que el gener continua sent clau per al sector, tot i que el repte -apunten- és convertir aquests propòsits inicials en un hàbit estable al llarg de l’any.

Terrassa sembla feta pel fitness

Més enllà de l’efecte dels propòsits d’Any Nou, el creixement del nombre de gimnasos a Terrassa respon també a factors estructurals que converteixen la ciutat en un entorn especialment atractiu per al sector. La densitat de població, la bona connexió amb el territori i una base social cada cop més conscienciada amb la salut són alguns dels elements que expliquen aquesta aposta continuada per part de grans cadenes i de nous projectes emergents.

Des de Gold’s Gym, Layola apunta que la decisió d’obrir a Terrassa no va ser casual. “Buscàvem ciutats amb densitat de població alta, perquè som gimnasos grans i necessitàvem un volum important de socis”, explica. A això s’hi afegeixen altres condicionants clau, com “la disponibilitat de locals amplis, amb sostres alts, pàrquing i bona accessibilitat”. Unes característiques que, segons Layola, són difícils de trobar en grans capitals com Barcelona, però que a Terrassa permeten “reunir totes aquestes condicions en un mateix espai”.

Una visió que comparteix Gasset, de Synergym, que destaca l’encaix de la ciutat amb el model de gimnàs de proximitat. “Busquem zones urbanes dinàmiques, ben comunicades i on el fitness pugui formar part de la rutina habitual de la població”, assenyala. En aquest sentit, Terrassa destaca per una “base de població activa i un interès creixent per cuidar la salut i mantenir hàbits saludables”, factors que han portat la cadena a obrir fins a tres centres a la ciutat, a Bonaire, a Sant Pere i a Vallparadís Universitat.

Aquest potencial també ha estat determinant per a iniciatives especialitzades, com Hyb Club, que obrirà les portes precisament aquest dissabte. El seu fundador, Albert Salvany, ha apostat per Terrassa per impulsar “un model d’entrenament híbrid i funcional”, convençut que “hi ha un públic receptiu a noves maneres d’entendre l’activitat física. S’està portant molt cap al treball amb el propi cos, accions més funcionals i el treball híbrid com córrer o anar en bicicleta”. La resposta prèvia a l’obertura, amb més de 200 persones inscrites als actes inaugurals, indica que la ciutat no només absorbeix l’oferta existent, sinó que també està oberta a acollir nous formats i propostes.

El paper de les xarxes socials

Les xarxes socials han tingut un paper determinant en la normalització de la pràctica esportiva i en l’expansió de la cultura del gimnàs entre perfils que, fins fa pocs anys, hi eren totalment aliens. Segons el creador de contingut terrassenc David Velasco, conegut per @txus_run a les seves xarxes, el canvi no rau només en l’augment de prescriptors especialitzats en fitness, sinó en el fet que creadors d’altres àmbits com la moda, els videojocs o la bellesa hagin incorporat l’activitat física com una part més del seu contingut habitual. “Això fa que l’esport es vegi com una cosa normal, integrada en el dia a dia”, explica, dient que “contribueix a generar un missatge col·lectiu que acaba calant en una audiència molt més àmplia”. Aquesta exposició constant ha ajudat a trencar barreres i a “animar persones que no havien trepitjat mai un gimnàs a iniciar-s’hi”, més enllà del clàssic propòsit de principi d’any.

Aquest impacte és especialment visible entre els més joves. Alejandro Pérez, coordinador responsable de fitness del Club Natació Terrassa, assenyala que cada cop és més habitual trobar adolescents a partir dels 15 anys entrenant al gimnàs, un fenomen que atribueix en gran part a la influència de plataformes com TikTok o YouTube. “Hi ha molta informació i també una certa pressió de grup: si uns quants ho fan, la resta vol començar”, apunta. Tot i això, alerta de la necessitat d’acompanyar aquest interès amb criteri i orientació professional. “Sempre avisem que no tot el que surt a les xarxes funciona de la mateixa manera per a tothom”, avisa. Amb tot, tant des del món digital com des dels centres esportius coincideixen en una idea clau: l’esport ha deixat de ser una pràctica associada només a l’estètica, per convertir-se en un hàbit social cada cop més assumit.

Del proòsit a l’hàbit

L’entrada d’any és un moment clau per a molts que aposten per un estil de vida més saludable. Però com assegurar que aquest propòsit no es quedi només en un desig passatger, sinó que es converteixi en un hàbit durador? Aquesta és la pregunta que recorre el sector fitness.

David Velasco reconeix que la tendència és molt positiva: “cada cop hi ha més gent que incorpora l’esport a la seva vida habitual, i això és molt esperançador”. Però alerta que l’èxit està en la constància i en trobar una activitat que realment motivi. En aquest sentit, Alejandro Pérez insisteix en la importància d’actuar “amb cap”, sobretot per als més joves, i tenir “objectius realistes per evitar frustracions i abandonar ràpidament”.

Des de la perspectiva empresarial, Gorka Layola destaca que la socialització i el sentiment de comunitat són claus per mantenir la motivació: “La gent no només ve a entrenar, sinó que forma part d’un grup, d’una família que s’apropa i es recolza”. Per la seva banda, Gala Gasset subratlla el valor del suport professional: “Els entrenadors acompanyen cada soci des del primer dia, ajudant-los a progressar i a mantenir la constància”, un factor que facilita transformar el propòsit en rutina.

Finalment, Albert Salvany posa l’accent en la responsabilitat individual i el benestar a llarg termini: “La gent vol viure més i millor, i per això dona cada cop més importància a cuidar-se”. Així, el boom de la vida saludable a Terrassa no només és un fenomen de moda, sinó una transformació profunda i sostenible en la manera com la ciutadania entén i incopora l’esport a la seva vida.