La ciutat comença aquest dijous el cicle “Dona i justícia durant el franquisme”, una iniciativa de l’Arxiu Comarcal del Vallès Occidental - Arxiu Històric de Terrassa que indaga en una repressió que va quedar moltes vegades en segon pla, però que no per això va ser menys brutal: la que va caure sobre les dones. Amb sessions cada dijous a les 18.30 hores fins al 16 d’octubre, el cicle s’emmarca en els 50 anys de la mort de Franco i vol posar llum sobre vivències silenciades per “recuperar i visibilitzar aquestes experiències i preservar la memòria històrica local”, explica Xavier Gayán, director de l’arxiu.
L’acte d’obertura inclou la presentació d’una exposició sobre l’època que tindrà versió virtual i una conferència de les arxiveres Anna Ollé i Meritxell Soler, que exposaran el contingut dels fons judicials dels antics jutjats de “Vagos y Maleantes” i Perillositat Social. La documentació recull històries de dones detingudes per prostitució, mendicitat, consum de drogues o alcoholisme, entre altres. Però rere la literalitat de les sentències, hi apareixen sovint històries d’abús, pobresa extrema, violències familiars i condemnes que castigaven més la condició que no pas els fets.
“La llei no jutjava delictes, sinó morals”, confirmen Ollé i Soler. Una dona considerada “socialment perillosa” podia ser empresonada o internada per “promíscua” o per dur una vida al marge de la norma. Un arxiu judicial que el franquisme va mantenir operatiu fins els anys 70 i que surt a la llum per explicar l’altra cara de la repressió sistemàtica.
Una de les històries del Vallès que es presentaran és la d’una mare i una filla empresonades per prostitució. L’anàlisi dels expedients, amb documents del Tribunal Tutelar de Menors, permet reconstruir un cas marcat per la pobresa generacional i la manca de protecció institucional. “Hi ha situacions que avui també són perseguibles, però només s’interpretaven i es jutjaven des d’un discurs moralitzador”, apunten.
Una altra sentència mostra el cas d’una noia que va denunciar abusos del pare: l’única conseqüència va ser una ordre judicial que prohibia a l’home apropar-se a botigues d’alcohol. “El llenguatge dels arxius tampoc és neutral”, diuen Ollé i Soler, hi ha expedients on es parla d’“una família moralment podrida”.
700 dones investigades
L’arxiu de la misèria moralitzada s’amplia amb la feina d’investigació que es presentarà al cicle el 9 d’octubre, a càrrec de Mariona Vigués. La historiadora compartirà els resultats de l’ampliació de la base de dades de persones represaliades a Terrassa, una eina impulsada el 2020 i que, després d’anys de treball, ha duplicat el nombre: de 3.677 a 7.681. Prop de 700 dones, víctimes d’una repressió no només política, sinó també patriarcal i classista. Vigués ha nalitzat milers de documents inèdits agrupats en 17 caixes, amb informes policials municipals i fragments dispersos sobre una mateixa persona en diversos expedients. “Són peticions d’investigació no sempre vinculades a l’activisme polític: podien demanar-se perquè un industrial volia contractar algú o un militar casar-se amb una noia, i s’investigava tota la família. Moltes dones no van ser jutjades, però sí vigilades o fitxades. Algunes represaliades per “mala conducta” o la seva ideologia”, descriu.
El cicle inclou una conferència el 25 de setembre amb la historiadora Maria Mayayo i el testimoni d’Asun Hernández, ex-presa política del franquisme; una altra el 2 d’octubre de Benjamí Benedicto, i una taula rodona el 16 d’octubre amb investigadors i arxivers.
