El Govern català ha tret del calaix el projecte del tren orbital, una infraestructura ferroviària que ha de connectar Vilanova i la Geltrú amb Mataró, passant per ciutats com Terrassa, Sabadell, Granollers, Martorell i Vilafranca del Penedès, sense necessitat de travessar Barcelona. Aquesta línia, concebuda fa 20 anys com una alternativa al model radial, pretén millorar la mobilitat entre les ciutats de la segona corona metropolitana, que actualment sumen gairebé un milió d’habitants, i reduir la dependència de la capital catalana.
A Terrassa, el tinent d’alcalde i regidor de Mobilitat, Xavier Cardona, apunta que el tren orbital no es troba avui dia entre les prioritats que es reclamen a la Generalitat, a diferència d’infraestructures, com l’intercanviador entre la R4 i la R8, que ja permetria anar a Granollers sense passar per Barcelona, o el túnel d’Horta dels FGC, “molt important per a nosaltres”, i que ha d’unir la part est de Barcelona, amb Cerdanyola, la UAB, Sabadell i Terrassa.
La línia orbital preveu connectar Vilanova i la Geltrú amb Mataró a través del Vallès, amb un recorregut de 119 quilòmetres, dels quals 68 serien de nova construcció i la resta aprofitaria trams ja existents de la xarxa de Rodalies, com els que uneixen Vilafranca amb Martorell i Terrassa amb Sabadell (R4), així com els trams entre Mollet i Parets del Vallès (R3) i entre Martorell i Granollers (R8). El traçat inclouria 39 estacions, 18 de les quals serien noves, i una dotzena d’intercanviadors amb les xarxes de Rodalies i FGC.
El projecte va ser impulsat per la Generalitat l’any 2004, durant el mandat del conseller Joaquim Nadal. L’objectiu era crear una connexió transversal entre les ciutats de la segona corona. Es preveia que el 60% del recorregut discorregués en túnel, per minimitzar l’impacte ambiental i urbanístic. Amb una inversió estimada de 4.000 milions d’euros, el tren orbital volia descongestionar la xarxa actual, reduir l’ús del vehicle privat i promoure una mobilitat més sostenible. Va ser inclòs en el Pla de Rodalies de l’Estat i en el Pla Director d’Infraestructures de Transport de la Regió Metropolitana de Barcelona (2008-2014), amb la previsió que les obres comencessin el 2011 i entrés en funcionament el 2026. La forta crisi econòmica el va aturar en sec.
Ara, la voluntat de reprendre l’estudi s’emmarca en l’acord entre el Govern de la Generalitat (PSC) i els Comuns per a l’aprovació d’un tercer suplement de crèdit de 469 milions d’euros, validat pel Parlament la setmana passada. No és la primera vegada que se’n parla aquest mandat: ERC l’ha reivindicat els darrers mesos i la consellera de Territori, Sílvia Paneque, va afirmar a l’octubre que la línia podria ser una realitat “a mitjà termini”, destacant-ne la importància com a alternativa sostenible al quart cinturó viari.
